Neu per les orelles

El temps passa. A vegades dóna la sensació que els minuts duren més de seixanta segons, que les hores duren més de seixanta minuts i que els dies més de vint-i-quatre hores i la sensació d’eternitat es fa present. En canvi, quan mirem amb una mica de perspectiva, el temps passa volant. Últimament les setmanes em passen sense adonar-me’n i això que no hi ha gaires novetats, és a dir, simple rutina però el temps passa ràpid. M’imagino que segons com es miri, és bo i segons com, dolent. A aquestes alçades d’any, considero que és positiu perquè d’avui en deu, vaig a casa. Sincerament, després de quatre llargs mesos, ja hi ha ganes de tornar a casa i retrobar-me amb la família i amics però bé, la feina aquí no s’acaba encara.

Per altra banda, estem a l’hivern. Perdó, parlant amb propietat encara estem a la tardor però en aquestes latituds, crec que és més adequat parlar d’hivern. I, de moment, només puc dir que apunta fort. L’any passat va començar a nevar a la segona quinzena de Desembre i va haver-hi neu fins al Març (fet atípic aquí al sud de Suècia per molt que no us ho creieu) però aquest any, ja duem unes tres setmanes diria, una ja perd el compte, de neu. No sé si és un mal presagi o què però bé, ja ens abrigarem. Sent sincers, la neu és preferible a la pluja ja que com a mínim és més agradable quan surts al carrer però arriba un punt, en que la neu et surt per les orelles. Perquè senyors, la neu es queda. I s’acumula. I s’embruta. I t’enfonses. I et mulles. I al cap d’un temps, apareix el gel. I patines. I caus. Ara, bé que és bonic veure nevar per la finestra, embadalits, mentre gaudeixes de la bona temperatura interior o simplement, sortir a gaudir de la neu com nens petits. I què passa quan neva molt? Caos. Amb tots els ets i uts. Caos. Tot es paralitza o va a ralentí encara que aquí se suposi que estan més o menys acostumats. Sí, segueixen sortint a córrer, hi ha màquines llevaneus, però el tràfic és un caos, els trens duen retard o cancel·lacions, problemes als aeroports, cap novetat a aquestes alçades.

En fi, que d’una cosa sempre hi ha coses bones i dolentes així que millor saber treure’n les bones.