Ahir vam ser partícips del dia d'estiu de l'any. No sé si més endavant hi haurà més dies com els d'ahir però coneixent el temps d'aquest país i veient la previsió meteorològica d'una setmana vista, puc dir que un dia com ahir, no es tornarà a repetir. Si més no, en uns quants dies.
Dijous i divendres marcaven l'inici del període estival. És a dir, podríem dir que eren dos dies de primavera en tota regla. Matins fresquets i migdies de sol i calor. Tots els estudiants amb pantalons curts, vestidets, ulleres de sol, llibres a la gespa i festa per la tarda davant de la facultat amb música a tot volum molt agradable per als que estàvem tancats barallant-nos amb els ordinadors.
I va arribar dissabte, és a dir, ahir, i l'estiu va entrar per la finestra a tota potència. Ahir va fer calor i davant tal previsió, vam decidir amb l'Anais, nou fitxatge triatleta-exiliada-catalana, que anàvem a Lomma a la platja a veure al Juan i la seva tropa que tenien un torneig de volei platja. L'aventura va començar en agafar l'autobús. En la meva vida havia agafat un autobús aquí a Suècia que anés a rebentar, amb la gent dempeus. Al·lucinant. Jo crec que tots els estudiants de Lund, malgrat que tinguin exàmens dintre d'una setmana (aquí ningú s'estressa), estaven tots a la platja. Un cop vam arribar, vam fer la paradeta i en poc temps van arribar el Juan amb el Ricardo (Portugal), el Pepe (Itàlia) i el Daniel (Suècia) que eren l'equip que jugava el torneig. I vam anar passant el dia, les hores passaven, la platja s'anava omplint i a sobre, estàvem a més de 25ºC. Jo sé que em vaig banyar més de tres o quatre vegades i l'aigua no estava pas freda! Però com canviava el paisatge comparat amb un mes i un poc més enrere quan vaig anar a passejar i encara duia l'anorac posat!
Els suecs s'anaven torrant, jo amb la meva súper crema de protecció 50 ho tenia tot sota control. Els nens van arribar a la final i van acabar perdent per màfies arbitrals bàsicament. Poc després de que juguessin la final, van aparèixer el Marcello (Mallorquí-Italià company de pis del Juan) i el Francesco (Italià) i vam anar tots a jugar a volei. Jo, que feia uns 7 anys que no jugava, vaig treure-li la pols. El començament va ser molt, però molt patètic. I la vergonya que em feia quan a sobre, recordava aquells partits que fèiem a 4t d'ESO al cole a l'hora d'educació física amb els nens de classe! Però diguem que vaig millorar exponencialment i al final van quedar flipats de la meva progressió i de les meves recepcions. Si tot és qüestió de posar-s'hi!
A les 7 agafàvem l'autobús de tornada cap a Lund. Aquesta vegada no anava tant ple ja que la majoria d'estudiants ja havien tornat cap a casa ja que per la nit era el concurs d'Eurovision. A nosaltres, tant ens fa aquest concurs, o com a mínim, en parlo personalment però aquí perden el cul. I a més, tenint present que aquest any va tenir lloc a Malmö, és a dir, aquí al costat. No comentaré res respecte el concurs perquè personalment, no tinc res a dir, el meu interès és nul però és al·lucinant la passió que tenen els nòrdics respecte a l'assumpte en qüestió. Primer celebren una mena d'Eurovision nacional durant uns mesos i el qui guanya la final és qui representa a Suècia però tot el procés el segueixen amb fervor. Els nens s'ho saben tot i jo, com sempre, no m'assabento de res. En fi, en aquest cas, puc dir, beneïda incultura meva, de quina una m'he lliurat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada