Avui va de Midsommar. Midsommar seria pràcticament l’equivalent al
nostre Sant Joan amb la peculiaritat que sempre cau en divendres i, per tant,
sempre és un cap de setmana de tres dies.
Anteriorment, també estava fixat sobre el 24 de juny però ja fa forces
anys que ho van canviar i ho van passar en divendres. Per allò d’evitar ponts i
aqüeductes. Midsommar és una de les festes més importants de la cultura sueca,
la segona segons el meu parer per darrere del Nadal.
Midsommar marca l’inici de l’estiu i les vacances d’una gran majoria de suecs
que s’agafen la darrera setmana de juny i tot el juliol. Divendres és Midsommarafton, o el que vindria a ser,
el dia de la revetlla però és un dia festiu malgrat no ser marcat com a tal al
calendari laboral, però ningú treballa. Igual que el 24 de desembre. És un dia
de festa, de tradicions i on la majoria de botigues estan tancades o només
obren pel matí. Supermercats inclosos! (cosa ben estranya en aquest país). El
dissabte és el dia pròpiament conegut com a Midsommar
però seria bàsicament el dia de passar la ressaca o, com alguns del departament
i jo, anar d’excursió (pròximament en aquest blog, crònica d’una dia en una
illa).
La festivitat consisteix en reunir-se amb la família, amics, coneguts,
veïns o el qui sigui, ballar, menjar i beure. El menú de Midsommar no és gens especial pel que fa als menús festius suecs.
És a dir, sill (arengades) i färskpotatis (la traducció seria patates
fresques però bàsicament són les primeres patates) , es fan bullides i se’ls hi
tira anet per sobre i s’acompanyen amb gräddfil
que vindria a ser, una crema de llet
o succedani. Seria bàsicament el menú de sopar i les postres són les millors.
Maduixes! O jordgubbar en suec. Maduixes
amb nata i gelat. Lo millor! I tot ben regat amb alcohol que ja sabem que a
aquesta gent els hi agrada molt elevar el colze.
Aquest any ha sigut l’any que he viscut més la festivitat de Midsommar gràcies a la meva amiga Emelie.
Juntament amb altres doctorands del seu departament de nacionalitats variades,
i fins i tot una professora, vam anar al Kulturen.
El Kulturen és un museu de Lund que
bàsicament es caracteritza per ser un museu a l’aire lliure on es poden visitar
construccions, bàsicament cases tot i que hi ha una església, de diferents
indrets de Suècia. Allà, la gent anava decorant el Midsommarstång (el pal amb dos cercles) de flors. Molta gent,
sobretot les noies, es posen corones de flors al cap. Un cop el pal va estar
guarnit, sobre dos quarts d’una, alguns forçuts van posar el pal en la vertical
i a la una, vam començar la ballaruca. El ritual consisteix en que la gent
formi rotllanes concèntriques al pal i es canten i ballen cançons donant voltes
al pal. Cada rotllana voltant en direcció contrària. Així que ja us podeu
imaginar a mi i a tota la tropa, allà, entre la multitud, cantant i ballant
cançons en suec. La vergonya fa temps que l’he perduda ja, crec. La majoria de
cançons, per no dir totes, són cançons infantils i, a més, força curtes. La millor, sense cap dubte, Små grodorna (Les granotes petites, cliqueu al nom suec per veure un vídeo d'exemple). Un ball molt divertit pel
simple fet de veure petits i grans saltant i fent la granota. Després de suar
durant una bona estona, vam fer una pausa i cap a dos quarts de dues, vam tornar per presenciar
els professionals ballant. Aquí teniu la mostra d’algunes danses típiques. (Tinc dos vídeos però són massa grans!).
En
acabar, els balladors ens van anar agafant a tots i vam seguir fent de
dansaires populars i cantant per tot el recinte. En acabar, la gent va anar
desapareixent i al final, vam acabar 6 a casa l’Emelie preparant el sopar i les
maduixes. Vam fer una versió light del sopar que ens va quedar molt bona i les
maduixes estaven per morir-se! Entre els 6 ens vam fotre 4 litres de
maduixes... I tot això, en un dia de calor i sol on s’esperava una súper
tempesta que, per sort, mai va arribar a descarregar.
Que
tingueu tots una molt bona revetlla de Sant Joan i pels de Riu, bona festa
major!
Aquí un altre enllaç del que és Midsommar: Apreteu aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada