L'Illa de Ven

Dissabte passat, a un quart de deu havíem quedat a l’estació de tren de Lund per agafar quatre coses al supermercat i enfilar direcció a l’illa de Ven. Els integrants van anar apareixent, alguns més perjudicats que d’altres per la celebració de Midsommar del dia anterior però tothom amb ganes de passar-s’ho bé malgrat que el temps no era gaire agradable. En aquells moments, lleugeres gotes d’aigua queien del cel.

Els integrants de l’aventura vam ser la Parisa i el Hesam, l’Alper, el Guillaume, el Holger, el Rixin amb la dona i la nena de dos anys i mig i servidora. Quatre doctorands, un parell de doctors acabats de treure del forn i un post-doc amb família i, com podeu veure pels noms, de nacionalitats ben diverses.

Un cop tot en ordre, vam agafar el tren a l’estació fins a la població de Landskrona. Allà, ens vam pujar al bus que ens duia al port per enfilar-nos al ferri que ens duria a l’illa de Ven. L’illa de Ven és una petita illa, de 4,5km de llargada i 2,6km d’amplada situada a 4km de Suècia i a 8km de Dinamarca. És coneguda com la perla de l’Öresund i, realment, és una illa força espectacular. És una illa que té bastanta història, antigament havia sigut territori danès, com la majoria del sud de Suècia i un dels fets més importants, és que va ser el lloc on Tycho Brahe va muntar un parell d’observatoris. Diguem que Brahe va fer de l’illa un centre d’astrologia conegut a nivell mundial. Va instal·lar diversos aparells on es va dedicar a recollir dades durant més de 20 anys. Però el que jo destacaria de l’illa no són les petjades de Brahe, que malgrat donar-li un certa categoria a l’illa no és el més espectacular, sinó els paisatges. Malgrat ser una illa petita, consta de prats verds, penya-segats, algun port i platges. I bàsicament, ens vam dedicar a recórrer l’illa.

Just desembarcar a l’illa, ens vam dirigir al lloc on lloguen les bicicletes que ja les havíem reservat prèviament per internet, igual que el ferri. Més que recomanable, sobretot a l’estiu. Per sorpresa de tots, el que les havia reservat havia llogat 3 tàndems, una normal i una altra amb cadireta per a la nena petita. I bé, després de fer parelles pels tàndems, ens vam disposar a pedalar per l’illa. Haig de confessar que després dels meus temors inicials en pujar-me sobre un tàndem per primera vegada, més que res, no pel tàndem en sí, sinó per fiar-me del que anava davant que era qui duia el frens,  va ser una experiència ben divertida! Sobretot perquè si vas darrere, pots anar sense mans i fent fotos tranquil·lament.

Vam passar per un munt de camps, vam passar pels quatre de poblets de l’illa (quatre cases juntes) i l’església més antiga, St. Ibbs. Més que pobles, jo diria que hi ha diverses cases dispersades per l’illa, potser un poc més concentrades al voltant de les quatre principals localitats i  em va cridar l’atenció que a part d’un càmping, hi havia molts cartells d’hotels o bed&breakfast així com de lloguer de cases per passar un cap de setmana. La població a Ven va arribar tenir el seu punt àlgid sobre el 1930 però avui en dia, no sé quanta gent deu realment viure allà. Vam baixar a dinar al costat d’un port i després vam anar resseguint tota la cosa oest de l’illa per acabar fent una parada a prendre un gelat i a jugar a fútbol-golf. Jo aquí em vaig haver de dedicar a seguir a la tropa i anar apuntant resultats ja que vaig considerar que xutar pilotes no era el més apropiat pel meu estimat genoll. Me n’oblidava, per la tarda també vam visitar el museu de Tycho Brahe que, sincerament, és el que menys val la pena de l’illa. Durant tot el dia va estar tapat i amb algunes gotes lleugeres fins que cap allà dos quarts de sis va començar a sortir el sol. Ja se sap, mai plou a gust de tothom! A les set ens tornàvem a enfilar al ferri per després agafar el bus i el tren que ens durien fins a Lund una altra vegada, rebentats i cansats però tots contents ja que realment, ens ho vam passar molt bé. Segons els nois va faltar la barbacoa, ja sabeu que aquí la barbacoa és com una obligació, però ho vam haver de deixar per una altra ocasió ja que el cel no prometia gens d’estabilitat en el moment de la combustió.

Us deixo amb algunes fotografies del dia. Quan em passin més, ja les inclouré.