On és la primavera?

Segons el calendari, la primavera comença el 21 de març. Bé sabem que no sempre és així, em refereixo a que no sempre pels voltants del 21 de març ja pots deixar l’abric. Bé, aquí hauríem de diferenciar en funció de la latitud i altitud on ens trobem. És a dir, és molt probable que el 21 de març al sud de Suècia encara vagis amb anorac, gorro i guants mentre que en segons quins indrets de la península, pot ser que ja vagis amb una jaqueta.

Però la primavera no és només un augment de la temperatura, és un canvi d’estació que engloba diferents fenòmens com la floració de les plantes, un augment de les hores de llum diàries, augment de l’activitat hormonal, al·lèrgies, etc.  Que a finals de març tots aquests fenòmens no s’hagin posat de manifest són totalment acceptables però que a principis de maig encara el termòmetre no passi dels 12ºC... què voleu que us digui!

Crec que ningú em discutirà que l’hivern d’aquest any està essent o ha sigut (si considerem definitivament que ja s’ha acabat) considerablement llarg. El fred ha fet acte de presència durant força mesos i no només aquí a Suècia sinó que a tota Europa. Per més inri, el cap de setmana passat el Pirineu va quedar ben emblanquinat. Qui havia vist caure tanta neu un 27 d’abril? Aquí no va nevar però tant fa. Ara, a principis de maig, les plantes comencen a florir però molts capolls encara estan tancats. Els al·lèrgics deuen ser els que estan més contents ja que el pol·len encara no ha començat a fer de les seves però seguim anant tapats. L’anorac ja el vam deixar enrere ja que vam sobrepassar els valors negatius del termòmetre però això no vol dir que les temperatures siguin elevades. O que faci “calor”. Aquesta darrera setmana estranya, estranya pel festiu del dimecres, ha sortit el sol però només escalfa a les hores centrals. A primera hora fa fred, quan vaig a la piscina a un quart de set, encara hi ha dies que porto el gorro (ahir 1,7ºC) i, evidentment, per anar amb bicicleta, vas amb els guants posats.

On vull arribar? És més que evident que alguna cosa està passant. No és normal que a principis de maig encara anem tant tapats, nevi i que encara no hagi començat l’explosió primaveral. Aquests darrers dies sembla que aquesta explosió comença però ja veurem. El que em pregunto és si aquest any tindrem primavera o passarem de l’hivern a l’estiu amb un breu impàs? Però el que em pregunta és el perquè. Perquè hem tingut un hivern tant llarg? Perquè no ha començat la primavera pròpiament dita? És realment degut al famós canvi climàtic o és degut, segons altra gent apunta, a un fenomen cíclic?

Actualment hi ha dues hipòtesis per explicar aquests fets que són les esmentades anteriorment. Si és un fenomen cíclic com sembla que alguns científics apunten fent referencia a altres anys, llavors ens hauríem de preocupar relativament. Ara, si realment és degut al canvi climàtic, doncs hauríem de començar a agafar el toro per les banyes més seriosament. A veure, el tema del canvi climàtic és una mica punxegut. És un d’aquells temes que tothom té la teoria molt clara però que a l’hora de la veritat, poca gent pren consciència i actua amb conseqüència. Només cal mirar el govern espanyol amb les emissions de diòxid de carboni.

És més que evident que el planeta on vivim actualment no s’assembla gens amb el de fa 500 anys. Moltes coses han canviat. I moltes d’aquestes coses que ens han ajudat a evolucionar, han perjudicat a la salut ambiental. Podríem dir que una de les majors causants de l’empobriment de la salut planetària va ser el descobriment del petroli. El descobriment del petroli va ser una revolució. Vam passar de cremar carbó i llenya a dependre única i exclusivament del cru. Després va venir el gas natural, no us enganyeu que és germà del petroli, i tots els seus derivats, entre els quals, tots els plàstics. Per tant, el petroli va substituir els combustibles existents i va donar lloc a productes totalment nous. Però evidentment, no tot podien ser flors i violes. I quan es crema el petroli, procés de combustió, s’allibera diòxid de carboni i altres components que empobreixen el planeta. És per això que va néixer el terme de les energies renovables o energies verdes. Diferents maneres d’obtenir energia elèctrica a través d’altres fonts no contaminants: aigua, vent, sol, recursos naturals, etc.  I també es va posar de moda el concepte de les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar. Malgrat que el de reutilitzar era molt emprat pels nostres predecessors, la societat en que vivim ha aconseguit crear molts objectes els quals la vida útil és molt curta (“de usar y tirar”) dels quals fa que l’ús que se’ls hi dóna sigui molt inferior al valor energètic necessari per produir-les. Però no s’acaba aquí. La població mundial creix i creix i és per això que no podem seguir igual. No podem seguir depenent únicament del petroli, no podem seguir indiferents a les emissions de diòxid de carboni que emeten les nostres indústries, no podem seguir consumint al ritme que ho fèiem, hem de conscienciar-nos de que reciclar sí que serveix d’alguna cosa, que s’ha d’anar a comprar amb el cabàs o amb el carro de la compra, que s’ha de lluitar pel planeta.

No us demano que ara tots sigueu el capità Enciam ni aquest text pretén ser un manifest ecologista. No. Només em pregunto el perquè d’aquest hivern tan llarg. Que el canvi climàtic en sigui una de les respostes em dóna peu a que malgrat molta gent estiguem treballant amb energies renovables per tal de reduir la dependència del petroli, no és suficient. Que la gent té la teoria molt apresa sobre el que és correcte i no però poca gent actua correctament. Només cal mirar als governs, els primers en no donar exemple. I molts de vosaltres us preguntareu com fer de capità Enciam i la resposta és ben senzilla... només cal recórrer a un lema molt conegut: “Pensa globalment, actua localment”.

Estimada primavera, ja pots fer acte de presència. Tens via lliure!