BBQ

Mai m’havia imaginat que el terme barbacoa aixecaria tantes passions. És arribar el bon temps, és a dir, que el mercuri del termòmetre sobrepassi els deu graus centígrads i faci sol, i comenci el ritual de les barbacoes. No sé si ritual, cicle o barbacoa dia sí i dia també.

En termes comparatius, a Catalunya, el terme barbacoa no produeix cap reacció semblant. En primer lloc, crec que nosaltres associem més l’acte “fer una barbacoa” a cuinar aliments a la brasa. El principi de cocció és el mateix, no ens enganyem. Independentment, quan comença a fer bon temps a casa nostra, a la gent no li agafa pas la fal·lera de fer costellades o botifarrades a dojo. Aquí sí. I en termes hispànics, crec que tampoc desperta passions tan grans. A veure, que quedi clar que sí que emprem aquest mètode de cocció d’aliments però no pas a arribar a l’extrem de celebrar barbacoes un mínim de tres dies a la setmana!

El que porto temps preguntant-me és perquè desperta aquesta bogeria indescriptible el fet de fer barbacoes, bbq’s (de l’anglès barbeque). Jo ho associo a una necessitat vital de sortir de casa, fer la fotosíntesi, una mica de “bronzu” i socialitzar-se  després del llarg període d’hivernació. Altra explicació no li trobo. Però els hi encanta. A tots els supermercats venen carbó, les salses especials de barbacoa per a la carn i tots els possibles productes necessaris. La gent hi cuina de tot, des de verduretes, pollastre, porc, salmó, etc. Cap novetat. Jo crec que més que el que la gent hi cuina, que aquí no hi ha molt a destacar, s’assembla bastant a lo nostre, és el fervor que desperta. I tothom sap que a la mínima que comenci a fer una mica de bon temps, l’instint piròman es desperta de la letargia i tothom vinga a fer barbacoes. I no se’n cansen!

El que també crec que cal destacar és la presència de barbacoes per a tot arreu. Prop de les facultats n’hi ha però on jo visc, està plegat de barbacoes comunitàries per tal que ningú es quedi sense poder fer barbacoa. A part, a tot arreu en venen. De diferents mides, models, gustos i colors i per tant, qualsevol dia, quan arribes a casa, et pots trobar amb que el veí de baix ha decidit fer barbacoa per sopar i sense arribar a obrir la finestra, ensumis el porc marinat que s’està fent a la brasa.

Aquest any de moment ja n’hi duc dues, ja veurem quantes més acaben caient però haig de reconèixer que una va ser molt elaborada. Vam fer broquetes de salmó marinat, pollastre, porc i xai versió xinesa súper picant. Verduretes i una cosa que mai havia provat: pinya a la brasa! Haig de reconèixer que estava molt bona. Mai se m’havia acudit rostir una pinya però em va sorprendre gratament.

Essent realistes, a molts altres països les barbacoes també són una festa. És sinònim de bon temps, de socialització, etc. El que jo em pregunto és si Georgie Dann és el causant de tenir un impacte força negatiu alhora de promocionar el culte a la barbacoa en el nostre país amb el seu mític hit musical “La barbacoa” l’estiu de l’any 1994. Malgrat tothom es sàpiga la tornada de la cançó, és una cançó que espanta. Bé, com la gran majoria de cançons estiuenques. Creieu que si els hi poso la cançoneta als suecs aconseguiré que com a mínim, el meu veí no emeti fums gastronòmics?