Canvio Hej hej per Nihao!

Durant les dues darreres setmanes, quan arribo al departament que em correspon a la uni, em pregunto en quin país estic. Al despatx, he passat de dir hej hej (hola en suec), bé, no, al meu company sempre li deia Good morning!  ja que és xinès però darrerament ja dic Nihao! (hola en xinès).  Els meus dubtes són si realment estic a Suècia o bé em trobo a la Xina.

I perquè us preguntareu no? Les meves neurones encara no s'han tornat prou bojes de perquè el meu company sigui xinès ara jo em dediqui a intentar pronunciar paraules en xinès, no. Tot aquest canvi cultural (jo ho consideraria un canvi cultural) és degut a que fa dues setmanes van arribar tres xinesos més a la nostra divisió. Sí, heu llegit bé, tres més. I dic més perquè en el nostre departament n'hi ha uns quants, i en la nostra divisió concretament n'hi havia cinc, un dels quals és un dels meus tutors. Ara, han arribat tres més a la divisió, per tant, sumant fàcilment, en el grup de la divisió en són 8! 8 són molts eh! 8 xinesos de la divisió de transferència de calor més X xinesos de les altres divisions del departament d'Energy Sciences... Quina és la conclusió? Que sembla que estigui a la Xina! A més, com que han arribat tres subjectes més però l'espai físic segueix sent el mateix, un ha anat a parar al meu despatx. Per tant, ara comparteixo despatx no amb un xinès sinó amb dos! 

Compartir despatx amb un era acceptable perquè la llengua de comunicació era l'anglès i gràcies a aquest fet, ell ha millorat moltíssim perquè la majoria de xinesos tenen un anglès diguem que força limitat. A més, "el meu xinès" que jo li dic (el primer amb el qui compartia despatx) és més obert que els demés i sempre intenta integrar-se amb els altres. A què ve aquest comentari? Doncs bé, que els xinesos són una mica "sectaris" que diguem. Potser és una terme una mica massa fort però es que tenen el seu submón allà creat. Dinen tots junts en una taula, els divendres per la tarda fan xerrades de xinesos per xinesos i alguns divendres per la nit organiten partides de pòquer nocturnes al departament entre d'altres coses. Des que han arribat els tres nous subjectes, l'essència xinesa és més que notable. Un és post-doc i els altres dos són estudiants de doctorat que venen a fer una estada. El que ha vingut a parar al nostre departament és un dels doctorands i sinó vaig errada és del 1985. Tot i que el meu xinès digués que al despatx la llengua de comunicació és l'anglès, el nou membre sempre que pot empra el xinès. Hi ha moltes vegades que no entèn el que li diem però encara entèn més i parla millor que un dels altres que sembla que només sàpiga dir yes i ok. A més, us podeu suposar que si en el meu despatx hi ha dos xinesos (concentració major del departament) sigui el punt de reunió i que per tant, cada cop veig més clar que són la febre groga. El meu avi, que per mala sort quasi no vaig conèixer, ja ho anticipava. Aneu amb compte amb els xinesos! I sí, jo ho veig molt clar. Així que m'he proposat anar aprenent paraules en mandarí per quan arribi el dia! Total, ja posats, una mica de suec, una mica de xinès, una mica de per aquí i una mica de per allà però jo vaig ser educada en català! (I no vaig sortir tan malament!). Ho sento però algú ho havia de dir! (Com dirien els de l'APM) Però es que estic garratibada de les barbaritats que he arribat a llegir i sentir aquests dies. 

En fi, tornant a la Xina, és a dir, el meu dia a dia a la uni, la llengua vehicular dels darrers dies ha sigut lògicament el xinès. Per sort, encara queden quatre no asiàtics per intentar parlar suec o parlar amb anglès. Ara, això no s'acaba aquí eh! Que ja que jo intento aprendre algo de xinès, els hi he ensenyat a dir hola i adéu en català i castellà. Per cert, molt més fàcil que en xinès.  I bé, algun dia he dinat amb ells però només quan n'hi havia tres, no ara que tenen overbooking a la taula de dinar!

Ara, realment són gent curiosa. El nou individu, en "Chao" o algo així, per cert, els xinesos diuen primer el cognom i després el nom, està passant per un moment força difícil el noi. Té mals d'amors i és per flipar. Està tot el sant dia en contacte amb la mossa via chat xinès (sempre és versió xinesa de tot) i es veu que es lleva a les 2 del matí per parlar amb ella unes dues hores. A més, està cagat per si la noia el deixarà i per això no s'atreveix a dir-li de canviar l'hora per xerrar!! En fi, que  jo i l'altre flipem colors i li diem que si segueix així no acabarà viu però ja veurem com acaba! 

Coses a destacar? En general jo diria que els xinesos fan una olor particular (tinc el nas massa fi), jo diria que el tema ventilar i corrents d'aire no el tenen gaire dominat, mengen molt i molt d'arròs (cada dia mengen arròs), no estan gaire acostumats al menjar occidental, a la majoria els hi costa déu i ajuda entendre'ls parlar anglès i menjar amb coberts (a alguns) però de moment, tots els que he conegut són bona gent.