Se m'acumula la feina! Les darreres dues setmanes han sigut molt intenses amb presentacions, entregues, pòsters i feina mil però el diumenge passat prometia. I va estar a l'alçada.
Diumenge passat va tenir lloc la prova de ciclisme en ruta del mundial de ciclisme a la capital danesa. Ja feia dies que ho teníem parlat amb el Juan per anar a veure-ho i a més quan venien l'Alberto Trillo, el seu germà Adrián i el Rubén. És a dir, tres gallecs més tots relacionats amb el club Arcade Inforhouse de Triatló de Santiago i que per tant, prometia en tots els aspectes però bàsicament perquè la xauxa estava assegurada. I així va ser.
En ment estava veure la sortida que era a les 10 del matí des de la plaça de l'ajuntament de Copenhagen però uns missatges dissabte al vespre deixaven entreveure que la tropa gallega arribaria més tard. Com que a mi em feia ganes de veure la sortida i palpar l'ambient a la ciutat, vaig decidir anar fent via jo primer. A més, vaig posar-me en contacte amb la meva cosina Laura que ara està a la ciutat danesa fent un màster durant dos anys però no va donar senyals de vida però jo vaig gaudir de trobar-me al mig del guirigall de bicicletes, ciclistes, cotxes i gent.
Després de donar-se la sortida, vaig anar a voltar pels carrers de Copenhagen ja que feia temps que no caminava pels carrers de la capital veïna i a més, gaudir del dia assoleiat que feia, obligant-me a treure la pols de les ulleres de sol ja que bàsicament des de que vaig tornar, ha plogut una mica cada dia i dies generalment grisos.
A la una del migdia em trobava amb "les zebres" (nom amb que són coneguts els triatletes de l'Arcade) per fer una petita visita turística (l'Adrián i el Rubén no coneixien la ciutat) i després ja ens vam encaminar cap on es trobava la meta. Bé, un circuit amb la meta inclosa. A partir de la una del migdia diguem que va ser un no parar de riure! Amb aquests el riure està més que assegurat i jo encantada de la vida d'estar amb ells!
Un cop vam baixar de l'estació de tren més propera a la meta, vam començar a caminar bosc a través pràcticament per arribar a on estava la meta i un munt de gent. Vam estar caminant una bona estona pel circuit intentant trobar un bon lloc per veure alguna cosa i al final ens vam fer cadascú amb algun foradet. Com que era un circuit, els podiem veure passar vàries vegades i sort d'això perquè anaven tan ràpid, que en un obrir i tancar d'ulls havien passat tots! De fet, quan passava el pelotón, degut a la velocitat que duien te n'anaves cap endarrere. Impressionant! Jo m'ho vaig passar molt bé però el millor estava per arribar.
En acabar la cursa, un cop en Cavendish va esdevenir el campió, es podia caminar pel mig del circuit i per allà anàvem nosaltres per arribar fins a la meta. Quan anàvem pujant, ens vam retrobar amb l'Alberto que havia anat a cercar a una amiga danesa (devia flipar amb la tropa que érem) i ens anàvem creuant amb els ciclistes que anaven a trobar-se amb les seves seleccions i tornar cap als respectius hotels. I com que ja he dit que amb aquests no pots parar de riure, vam haver de muntar espectacle fent la bicicleta humana a la meta i al podi. En aquestes que em vaig trobar amb el Tito també per allà que diria que va alucinar amb nosaltres un poc. I després de fer l'animal, vam decidir que els accessos al tren ja s'haurien buidat una mica i de que podríem tornar cap al centre i cap a Suècia una altra vegada però anàvem ben errats! Hi havia una cua impressionant fet que va fer que estiguéssim gairebé una hora i pico més voltant per allà i coneixent a una amiga de la danesa. Jo no sé què devien pensar de la grupeta que fèiem perquè no teníem desperdici. Les burrades que es van arribar a dir i el que vam arribar a riure, no té preu!
Finalment vaig arribar a casa després d'un dia simplement genial gràcies a la companyia dels quatre fantàstics. E claro, falando galego todo o día. A lingua non é problema ningún.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada