Ahir vaig rebre un correu d'un amic preguntant-me com és que, estant a on estic, encara estic amb els rollers i no vaig amb els esquís posats i si no feia molt de fred. I això m'ho preguntava perquè als Alps, on hi passa la major part, com a mínim, de l'hivern, els hi va caure un bon tou de neu aquests Nadals.
Aquell parell de línies em van donar que pensar una bona estona ja que la resposta era més que evident per la meva part. A més, porto dies comentant-ho tant amb els suecs com amb la gent que m'ho demana. I la resposta és que aquest any no ha fet fred. I és veritat, no ha fet fred. No és normal que aquí estiguem entre 0 i 5ºC. Pocs dies hem baixat dels zero i això jo no ho considero normal. És evident que s'agraeix més estar per sobre dels zero graus que no aguantant un fred que pela però aquest any encara no havia ni olorat la neu aquí dalt! En comparació amb els dos darrers hiverns on ens sortia la neu per les orelles, i és verídic, vam tenir neu uns quatre mesos seguits (tampoc normal), aquest hivern és gris. És gris i fosc perquè està ennuvolat o plou una mica i no hi ha gaires hores de llum. Si hi ha neu, la sensació de claror és evident i es reflexa en els ànims de la gent.
Així que en vista d'aquest hivern "exòtic" no em queda més remei que gastar rollers que també és ben entretingut però no puc negar ni amagar les ganes de tocar neu. D'estar a dins de casa ben calenteta veient com neva a fora, de que els flocs de neu et toquin la cara, d'agafar la neu amb les mans. I la veritat, que la cosa estava ben negra ja que aquests Nadals, als Prineus semblava més aviat que estiguéssim a la primavera i aquí... feia rasca però res. Res fins dijous a la nit quan va començar a nevar i, com si fos una nena petita, un somriure se'm va dibuixar a la cara dient: Per fi! Ja tocava! Tot i nevar un bon gruix, era evident que no duraria gaire i ahir al matí ja quasi no quedava res. Mentre anava cap a la piscina em mentalitzava de que com a mínim, havia vist el carrer de blanc unes hores.
Però per sort, avui les coses han canviat una altra vegada! Aquest matí m'he anat a fer quilòmetres amb els rollers i, era evident que feia rasca. Però a part de la rasca, bufava un ventet que incrementava la sensació de fred d'una manera considerable... és a dir, que la meva cara estava ben vermella i els mocs se'm congelaven (però ni punt de comparació amb el dia de la Carabassa). Ja de tornada cap a casa, cansada però encara aguantant el tipus sobre els rollers, el vent es feia més que evident i començava a ploure. Sort que només em queda un quilòmetre i mig per arribar a casa però ha sigut duríssim perquè ja m'estava començant a entrar el fred i les gotes es clavaven com punxons. Obrir la porta de casa ha sigut com una revelació! I en aquestes, deixo tots els trastos al seu lloc, em començo a treure la roba i me'n vaig a estirar. Aixeco el cap i veig com petites volves de neu comencen a caure i em quedo embadalida davant d'aquell espectacle. I els minuts anaven passant, el meu cos s'anava refredant però els flocs seguien caient i jo seguia sota els efectes al·lucinògens de la neu... és el que té quan tens "mono" de neu!
Quan ja estava completament glaçada, no hi ha hagut altra alternativa que posar-me sota la dutxa d'aigua ben calenta per recuperar però per sort, l'espectacle seguia en marxa! Ben bé fins les 5 ha estat nevant, he sortit a trepitjar i tocar neu i a despertar els sentiments que s'havien posat a hivernar. Fins quan gaudiré del paisatge blanc? Tornarà a nevar o només ha sigut un miratge fruit de les meves ànsies de neu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada