De la costa als Pirineus. Part 2

Si el dia 27 al vespre arribàvem a la ciutat comtal, en menys de vint-i-quatre hores ja havíem canviat de bosses i cap als Piris! En arribar a Riu,  la Maria, l’Anna, el Marc i el Sebastià ja voltaven per allà esperant-nos! Les nenes quasi se’m mengen de l’alegria! Són petites coses que sempre fan il·lusió!

En un tres i no res teníem tots els trastos dins de casa, que per cert, feia més fred dins que fora, i les nenes ja m’estaven arrossegant cap a casa seva que em volien ensenyar tot el que els hi havia cagat el tió. Déu ni do! Me’n vaig anar de casa seva amb un dibuix a la mà fet amb unes pintures que es remullen en aigua i amb l’excusa de que havia d’anar a comprar o sinó els de casa meva renegarien de no haver donat un cop de mà! Així que vam deixar a ma mare a casa i el meu pare i jo vam marxar a buscar quatre coses. El meu germà es va quedar a Barcelona estudiant. És el que té tenir exàmens al Gener, per sort ja fa uns anys que ja no passo per aquesta experiència.

I Dijous... Dijous vam anar a pujar la Carabassa des de Talltendre els tres més el Tro. Va ser una excursió ben guapa però dues coses a destacar. La primera i la més important, bufava una Tramuntana que et deixava glaçat. Se’t congelaven els mocs i tot lo no descrit. Per altra banda, mencionar la poquíssima neu que hi ha. Els reis em van avanaçar uns grampons i tenia unes ganes boges d’estrenar-los i bé... fins la darrera pujada quasi a tocar del cim que hi havia algun tou de neu,  no me’ls vaig poder posar. De fet, no eren necessaris per res del món. Es podia arribar al cim sense trepitjar la neu perfectament! I quan estava just a tocar del cim, el vent era tan fort que havies d’anar una mica encorbat i fent força perquè si no te n’anaves enrere! En algun moment em vaig imaginar com si estigués en una expedició al K2 o a qualsevol altre cim amb condicions adverses! És el que té tenir força imaginació i llegir molt (i també que t’apassioni la muntanya, perquè no dir-ho)! El millor de tot haig de dir que va ser arribar a casa i posar-me sota la dutxa amb aigua calenta per recuperar, sobretot, les meves mans. Un cop recuperats, el meu pare i jo vam marxar cap a Bourg-Madame a comprar al supermercat. Ostres com vam al·lucinar! Tots els “Luismis, Cokes, etc.”  Ja havien passat o estaven per allà arrambant amb tot el possible! Tots enganxats als mòbils (tant els hi fa a aquests que estiguin a França o no) i a sobre, creient-se els reis del supermercat! Quins collons! Però tranquils que no me’n vaig carregar a cap!

 Foto feta per la meva mare on se suposa que havia d'aparéixer jo amb els grampons però encara m'hi busco!

Divendres pel matí vam anar a Andorra a buscar un parell de coses i per la tarda vam anar a fer un volt pels camps, intentar tirar un arbre a terra però el xerrac es va espatllar i tot i intentar-ho per mitjans físics, va resultar envà, pujar llenya a casa i algunes tasques més. Dissabte, dia 31, era dia de mercat i apa, el meu pare i jo  vam anar a La Seu. Primera parada obligatòria: a comprar la coca de xocolata! Sort que som de matinar perquè si arribes tard, ni l’olores! Mmmm, és indescriptible! La millor coca del món! Amb la coca assegurada, ja ens vam encarregar de comprar tot el que dúiem a la llista i cap a casa falta gent perquè van venir el Josep, la Marga i l’Helena a dinar. I després de dinar i la sobretaula, vam anar a estirar les cames fins al camp on els senyors ara volen transformar en un camp de pomers! Aquest parell es potencien mútuament i tenen una mà de projectes agrícoles per flipar! Aquest any crec que augmentarem la producció de tot! En quedar-nos sols, vam decidir els tres veure la pel·lícula d’Inside Jobs. Sincerament, per flipar. No hi ha paraules. Vam sopar tranquil·lament i vam esperar a les campanades. Les vam veure per TV3 i haig de dir que van ser molt, molt cutres. Ens va faltar temps després de les campanades per marxar al llit i el dia 1, a tres quarts de vuit ja estava de peu perquè havia quedat amb l’Helena per pujar a esquiar a Masella. Era el meu darrer dia per allà dalt i tot i no haver neu, era tota de canó, vam decidir que pujàvem per treure la pols als esquís. No sabeu lo bé que s’estava a primera hora, estàvem soles bàsicament. Ens vam creuar amb bastants del CTEMC i cap allà les onze ja hi havia més gent a pistes. Vam esquiar unes quatre hores ben bones sense parar ja que havíem de baixar a casa a dinar  i, a més, la neu tampoc donava per més. La veritat és que el paisatge era bastant trist. Només hi havia neu a les pistes i la cota devia rondar els 2000m. A més, no feia gens de fred però amb l’Helena m’ho vaig passar genial!

I res, cap a casa, dutxa, dinar i cap a la ciutat. Aquesta setmana toca treballar pels matins, entrenar i veure als quatre que hi ha per aquí per les tardes.