Barcelona a les 10 del matí: 15ºC i un sol espaterrant.
Sobre les dues del migdia, el pilot de l'avió em feia connectar amb la realitat (i no posar els peus a terra perquè en aquells moments encara estava suspesa a uns quants milers de quilòmetres de la superfície dura) i adonar-me de que ja estàvem a tocar del meravellós clima sud-escandinau i de que els Nadals ja són fet del passat. De fet, avui el sol radiava per la major part de Catalunya. Encara quedava un poc de boira per la plana central però els Pirineus es veien a la perfecció. De fet, avui hem sobrevolat per la Cerdanya (es podia identificar tot perfectament) i segueixo dient que tant el Cadí com els Pirineus, i sobretot els Pirineus, fan força (per no dir molta) pena ja que es troben lleugerament empolsinats de neu. Pocs minuts després de sobrevolar els Pirineus i estar en territori francès, una mà de núvols ha cobert tot el meu camp de visió i ja no m'ha quedat més remei que llegir-me tot l'ARA (sí, sí, pràcticament me l'he llegit sencer), la revista Outdoor d'aquest mes que m'ha dut el meu pare aquest matí i ja, per acabar, unes quantes pàgines del llibre que estic llegint ara mateix: Annapurna. Tres hores donen per bastant. També podria haver tret el portàtil i posar-me a escriure una cosa que haig d'entregar diumenge però sincerament, amb lo estrets que són els seients (i això que no tinc un volum enorme) i la poca motivació que duia a sobre, preferia deixar anar la ment entre la premsa i la primera ascensió a l'Annapurna. Bé, també he dinat l'entrepà i la poma que duia a sobre.
No sé perquè però realment quan he sentit al pilot que deia: "In a few minutes we will be landing at Copenhaguen Airport. The weather is 2ºC and raining" la meva ment ha patit un petit trasbals. Més que pels 2ºC (que no és fred per on em trobo), per la pluja. Suposo que després de poder gaudir de les ulleres de sol durant uns quants dies, el fet d'haver de tornar al clima gris i humit no era el que més em venia de gust. Realment mai plou a gust de tothom (mai millor dit) però tocava tornar. Tocava tornar després d'uns Nadals que han sigut llargs perquè els quilòmetres acumulats han sigut uns quants. Hi ha hagut de tot, família, amics, retrobaments, entrenaments, molt bons moments, bons moments i d'altres no tan bons. Sempre hi ha coses a millorar però també cal recordar els bons moments.
Ara toca anar a dormir aviat i demà a llevar-se d'hora i a 2000 revolucions que haig d'acabar una cosa per diumenge...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada