Sempre BIC

Quan era petita, a l'escola, ens ensenyaven a escriure amb llapis ja que així podíem emprar la goma i esborrar quantes vegades fos necessari. No va ser fins a quart de primària que vam passar a fer el canvi del llapis al bolígraf. I encara tinc present aquells divendres a la tarda en que la Maite, la nostra professora, anunciava qui passava a bolígraf. Bàsicament els criteris els establia la mestra i es basava en com era la nostra cal·ligrafia, si érem nets treballant i aquestes coses que es tendeixen a avaluar.

Un cop arribava el dia, el gran dia en que passaves a emprar bolígraf, llavors venia la pregunta: bolígraf blau o negre? I jo, sempre ho he tingut molt clar. I no he sabut canviar. Des del primer dia, bolígraf BIC negre per escriure.

Els anys van anar passant i la gent anava canviant de bolígrafs. Es van posar de moda els "Pilot" i tothom llavors portava Pilots de no sé quants colors a l'estoig però jo, per escriure i escriure, seguia enganxada al meu boli BIC. I durant la carrera també. 

A casa, sempre hi ha hagut un munt de bolígrafs de propaganda de diferents congressos i empreses farmacèutiques però res. Per escriure llargues tirades, no hi ha res com el boli BIC.

I bé, he arribat a la conclusió que jo sense un bolígraf BIC i negre, no sóc jo. Per sort el vici m'ha sortit bastant barat perquè m'arriba a donar per escriure amb una ploma Montblanc i la meva butxaca queda ben apanyada. I perquè tan amor per un boli BIC? Doncs ben fàcil: perquè si el perds no passa res, són prou econòmics com per comprar-te uns quants, són fàcilment assequibles arreu del món, ocupen poc espai, la tinta dura bastant per no dir molt, són força resistents i simplement, van molt bé. Sí digueu-me estranya però jo i els meus BICs som inseparables. Però negre eh!

Això és una cosa ben curiosa. Estic tan i tan acostumada a escriure en negre que em costa molt reconèixer la meva lletra en color blau. És cert, vaig triar el negre perquè trobo que dóna més contrast, sobretot en les llibretes.

Una parida tot plegat, potser sí. No tindrà glamour, no serà fashion, no tindrà el que vulgueu però a mi no em fareu canviar pas d'opinió. Així que ja sabeu, si algú em demana algun bolígraf, serà BIC i negre, principalment. O potser us regalo algun dels de propaganda. Que per cert, algú em sap dir perquè la majoria de bolígrafs propagandístics són blaus? Tothom escriu en blau o què? 

Per cert, ara que m'ho miro, potser els de BIC em podrien patrocinar perquè no he fet més que tirar-lis flors...