Amb pell o sense?

Aquesta és una pregunta seria. Tot i semblar una paranoia, menjada de tarro o bogeria absoluta, no, no ho és. És una cosa que sempre m'ha despertat certa curiositat i que en segons quines ocasions, no he pogut comprendre mai. Però clar, és obvi que no tots som iguals i que per tant, per gustos, colors.

Així doncs, jo us pregunto, i vosaltres com us mengeu el fuet o la llonganissa, amb pell o sense? Petit incís, NO és el mateix la llonganissa que el fuet! Vull ser tolerant però les coses pel seu nom. Fuet al fuet i llonganissa a la llonganissa. Tanco l'incís. Resposta meva: si no és una d'aquelles pells que al tallar salta sola o bé és d'aquelles que són ben blanques, SEMPRE i dic SEMPRE, AMB PELL! I sinó, pregunteu-ho als de casa meva! I d'aquí que no entenc a la gent que té la mania de treure sempre la pell tant al fuet com a la llonganissa. Si de fet, la pell també li afegeix gust a la carn! És una cosa que la tinc molt interioritzada i de fet, m'esgarrifo quan algú em dóna un tall i s'esforça en treure-li la pell sota els meus ulls amenaçadors... que no, que no! Que la llonganissa o el fuet m'agraden amb pell! Evidentment, respecto a tots aquells que es maten a treure-li la pell però, agrairia que si serveixen embotit als convidats, que el serveixin amb pell i que cadascú es serveixi. Ara, que ningú em digui (perquè ho he sentit dir) que la pell és dolenta perquè és fals. Que la pell són els budells així que de dolent, res de res.

I seguint amb el tema... Rodanxes fines o gruixudes? Els de casa meva això ja s'ho han après, jeje. Res de rodanxes mil·limètriques transparents, un bon tall de llonganissa per poder donar-li queixalades i anar assaborint l'embotit! I si pot ser la campaneta, molt millor!

Així que a mi em feu més feliç amb un fuet o una llonganissa sobre una taula de tallar i un ganivet per anar fent que no un bol amb tot de talls tant prims que es pot veure a través i que no dóna per assaborir el gust i la tessitura de l'embotit. O bé directament doneu-me un bon tall i ja no tronaré a emprenyar. Potser semblaré una paranoica però no, són coses que o les fas bé o no les fas i,  per tant, jo em menjo el fuet o la llonganissa amb pell i uns bon talls. Admeto que no tothom comparteix els meus gustos però si més no, demano que si em deixen triar, que no em posin cares rares (perquè me n'han posat) al demanar el fuet o la llonganissa com m'agrada. I per cert, no sóc pas la única eh! Que som molts catalans que ens agrada així!