Lletres i paraules, temperatura i exergia

A vegades em pregunto perquè hi ha gent que no sap veure una mica més enllà del que es demana. No sé si és perquè les neurones no els hi donen per més o és perquè simplement no els hi dóna la gana. Així de sec i dur sona però és la pura realitat.

Després de deixar passar uns dies, de deixar refredar el tema perquè en calent en podria haver escrit de ben grosses, em disposo a fer una anàlisi, no sé si constructiva o destructiva de com certes persones tendeixen a avaluar un treball. Bé, de fet això és podria extrapolar a qualsevol tòpic de la vida.

Havia d’escriure un “paper” o article científic per una assignatura que vaig cursar a Dinamarca. Aquest paper no tenia cap coherència amb el que s’ha fet a l’assignatura però va resultar ser un requisit obligatori de la universitat danesa per tal que un determinat departament pogués dur a  terme l’assignatura. Doncs bé, va quedar clar que s’havia d’escriure l’article però els professors danesos van deixar ben clar que havia de ser sobre alguna cosa que estigués relacionada amb el nostre tòpic de recerca i que, per tant, ens pogués ser útil. A totes aquestes, se’ns va assignar un tutor a cada alumne per tal que ens pogués donar un cop de mà.

Doncs bé, servidora va escriure el seu “paper” tot i molt remugar i el va entregar abans de la data límit al seu tutor del qual no va saber res durant tot el període. De fet, la única cosa que va saber era que el seu tutor no tenia ni idea de les piles de combustible, el meu tema de recerca. En fi, un cop entregat, em va respondre dient que se’l llegiria i m’enviaria comentaris. Dies més tard, el meu company Erik i jo ens vam assabentar que havien allargat la data límit perquè els alumnes danesos, tots del mateix departament que els professors, havien demanat una extensió. Nosaltres ja l’havíem entregat. I bé, al cap d’un mes, rebo un correu electrònic del meu “invisible” tutor dient que el meu article no estava lligat amb el contingut del llibre de text en que s’havia basat el curs.

1.        Fals. El llibre era sobre termodinàmica i el meu article sobre l’evolució de les piles de combustible que està basada en la disminució de la temperatura i conseqüentment dels materials. Si la temperatura no és TERMOdinàmica, que les lleis de la termodinàmica m’agafin confessada.
2.     Fals. Segon ells, l’article havia de contenir un mètode termodinàmic del llibre. Fals. Això no ho van dir mai. Només van dir que havia de ser alguna cosa que li poguéssim treure profit. I no estic d’acord amb el terme mètode termodinàmic. Que quedi clar.

Per tant, li vaig contestar que què em suggeria per afegir i la resposta va ser que no en tenia ni idea. En aquestes, que vaig decidir afegir reaccions, velocitats de reacció, entalpies de reacció, energies d’activació i altres termes que fan referència a la termodinàmica i la resposta que em va donar es que seguia sense poder veure el mètode termodinàmic emprat. Li vaig respondre que el contingut afegit feia referència a sistemes químics reactius, tema 7 del seu estimat llibre. I bé, quina va ser la resposta? Evidentment, es van haver de reunir tots (jo crec que ho han fet cada vegada perquè aquest home crec que no té gaire nocions sobre el tema en qüestió) i que o incorporava un mètode dels pebrots o no m’aprovaven. Conclusió, que el que ells volien i volen és que empri el terme exergia, balanç i aquestes coses.

Conclusió meva: que són molt estrets de mires. En primer lloc, si volien que emprés el terme exergia i d’altres, que m’ho haguessin dit des del principi. En segon lloc, sabent quins són els temes de recerca de cada alumne, era una assignatura per doctorands i devíem ser uns deu a tot estirar, que adjudiquessin els tutors en relació amb els temes. Tercer, que en un llibre de termodinàmica es cobreixen molts temes i que no es pot reduir tot a una cosa. Per tant, jo no sé si ells han après alguna cosa. Jo sí. Que no deuen tenir el coneixement prou profund de l’assignatura com per admetre que no tota la termodinàmica és exergia.

Final de la història? No ho sé, avui he enviat la tercera versió. Evidentment amb el terme exergia inclòs i amb alguns números, tal i com ells volien. Diuen que a la tercera va a la vençuda però d’aquests danesos ja no me’n fio ni un pèl. Ara, les ajudes encara les busco.

Consell, hi ha gent que us demanarà una cosa i, si no li dóna la gana o les neurones no li donen per més, si no li poseu literalment el que us demana, no estarà content. Trist, molt trist, però sí. Perquè en aquest món les coses no es redueixen a només A, sinó que hi ha tot un conjunt de lletres que unides ens permeten construir paraules. Paraules sí, paraules, un conjunt de lletres relacionades entre sí. Però si us demanen lletres, poseu lletres i no paraules, no sigui cas que no vegin que les paraules estan formades per lletres... coses de la vida.