diumenge, 5 de febrer del 2012

És quan gela que hi veig clar...

Fent la meva versió del poema d'en J.V. Foix, em vaig insipirar jo en un projecte dels meus...

És quan gela que hi veig clar, 
que alguna cosa havia de fer,
l'aniversari de la meva àvia estava per arribar,
i jo sense idees per realitzar.

Les temperatures van començar a baixar,
i va nevar, i va glaçar.
Ai quin fred que fa! vaig pensar,
I les neurones es van activar!

Després d'uns quants correus,
tenia a tots els cosins dempeus,
només ho havia de coordinar,
i una obra a realitzar!

No tot ha sigut bufar i fer ampolles,
però uns quants riures han omplert les estones,
és quan gela que hi veig clar,
sota la teulada de la meva llar.



Paraula màgica: iaia81

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada