Una setmana i dos dies

Només em queda una setmana i dos dies per terres sueques. El dia 7 me'n torno cap a casa a passar l'estiu. Cada cop em sembla més increïble lo ràpid que passa el temps. Tan sols feia tres setmanes em deia que em quedava un mes per arribar a casa però ara me n'adono que només queda una setmana. I a més, aquests darrers dies encara passen més de pressa que de costum. Suposo que és el fet d'estar de "final de curs", que haig de canviar de casa, etc.

La veritat que el final d'aquest quadrimestre no és gens comparable als de l'ETSEIB. Diguem que és diferent. Aquesta setmana ha consistit bàsicament en posar hores i hores en la correcció del treball que estem fent, vindria a ser l'assignatura de Projectes d'allà tot i que suposo que un xic diferent. El treball consisteix en estudiar la possibilitat d'integrar una planta existent de producció d'etanol de primera generació (a partir de midó) amb una de segona generació (a partir de cel·lulosa). És un treball en un grup de 5 persones de les quals totes són sueques menys jo i, la veritat, un grup força merda ja que les que hi hem posat més hores només som dos. La veritat que és un grup força peculiar però espero que s'acabi ja el treball perquè sinó m'agafarà alguna cosa. Ahir, divendres, em vaig estar fins tard acabant d'arreglar la bibliografia i aquestes coses i dilluns l'hem de presentar a una empresa. Espero que sigui la versió definitiva del projecte.

Per altra banda, aquesta setmana també he fet d'opositora d'un projecte de fi de carrera. La veritat és que no entrava dins dels meus plans però ja que aquí, a part de presentar el teu PFC, també has de ser opositor d'un altre, aprofitant l'ocasió m'hi vaig llençar de cap. De fet, no va ser ben bé així. El Juan, un noi de Santiago, el que abans anava a nedar amb mi, presentava el seu PFC i en darrer moment, el que havia de fer-li d'opositor va dir-li que no podia. Això a menys d'una setmana de la presentació així que mentres dinàvem, tal qual l'altre li va dir que no, es va girar cap a mi i em va dir: Maria, vas a tener que ser mi oponente. La veritat, que degut a la "intensiva" setmana que m'esperava, no em va importar fer-ho i a més el projecte en sí era interessant. Així que després de demanar els permisos necessaris, servidora es va llegir el PFC, va fer les correccions que creia necessàries i va fer l'oposició el dia de la presentació. Em va sorprendre la tranquil·litat del Juan el dia de la seva presentació ja que jo tenia un cert nerviosisme per haver d'oposar ja que era la única i estava envoltada de professors. Però bé, va anar tot bé, ell ho va fer molt bé i a mi em van dir que també així que tots contents perquè ja hi ha un enginyer més al món. No sé si això és bo o dolent, jaja. Aquests dies m'ho paro a pensar i ara, quasi tots els d'aquí estan amb el projecte i jo, mentrestant buscant un per l'any que ve. Espero que algun dia em contestin i sobretot d'on jo el vull fer però bé, suposo que no és feina fàcil.

I res, el temps passa i la setmana es presenta amb la presentació del treball, els exàmens de suec que estic ben acollonida, ja m'hi puc posar en serio perquè sinó no hi haurà manera, canviar de casa i dir adéu.