dilluns, 3 de maig del 2010

Habilitats matemàtiques

Porto pràcticament un curs sencer en aquest país i em segueixen sorprenent coses però n’hi ha una que no me l’esperava pas. Nosaltres tenim el concepte que a Suècia tot és increïblement millor comparat amb Espanya, no gens difícil tenint en compte com va el país, però a vegades me n’adono que no és cert al cent per cent. Bé, diguem que en segons quins aspectes, considero que nosaltres som millors però a l’hora de la veritat, no sabem gestionar les nostres habilitats ja que sinó, dubto que estiguéssim en les posicions baixes de totes les classificacions hagudes i per haver.

En les diferents assignatures que he anat cursant al llarg d’aquest curs, en algunes més que d’altres, hi havia certs càlculs matemàtics. Obvi ja que sinó m’hauria de plantejar on he anat a parar ja que d’enginyeria hi hauria poca substància. La majoria de càlculs eren senzilles operacions matemàtiques: fórmules físiques, senzilles integracions, derivar una llei particular a partir d’una general i algun que altre sistema d’equacions. Sincerament, simples càlculs matemàtics i no és per ser modesta però, de veritat, eren càlculs ben simples. Doncs bé, la majoria de vegades, per no dir pràcticament sempre, era jo la que acabava abans i els havia de mostrar com integrar. L’altre dia sense anar més lluny, estaven encallats amb la integració de (1/x) dx. I amb perdó però qui no sàpiga que la solució és el Ln(x), més val que s’ho faci mirar, com a mínim si es dedica al món dels números, ja no demano més. Com aquesta en podria explicar mil més. Per exemple, haver d’explicar que un cos en caiguda lliure segueix un m.r.u.a. o haver de mostrar com canvio ràpidament d’unitats emprant factors de conversió. En fi, que voleu que us digui, són coses que em sorprenen. Ara us preguntareu com se les apanyen ells. Doncs bé, pràcticament sempre utilitzen un programa que es diu Matlab, que nosaltres a l’ETSEIB, sempre intentàvem evitar fins que no hi havia cap més remei perquè has de crear funcions i programar per fer fins i tot, simples càlculs que es poden fer ràpidament amb un paper i llapis.

No sé, em sorprèn que no tinguin fluïdesa matemàtica. Després de tot el que hem hagut de tragar nosaltres a la facultat de Càlcul I, Càlcul II, Càlcul integral, Àlgebra, mètodes numèrics i ves sumant, m’impacta que en un país que tecnològicament, socialment i tot el que vulguis, van per davant de nosaltres, els hi costi tan fer simples operacions matemàtiques. Avui han fet que la meva ment viatgés a les classes de Fenòmens de Transport quan l’Arnaldos omplia la pissarra plena d’equacions, com per exemple la de Navier-Stokes (la que avui precisament estava discutint), plena de derivades, tensors i tot el que vulgueu, i començava a fer simplificacions. Quina ha sigut la reacció dels suecs quan han vist la fórmula? Aquesta equació no s’empra per res, és massa complicada. Sincerament, m’han tombat. És possible que en el dia de demà no empri totes les equacions del llibret de Fenòmens però crec que una mica de coneixement s’ha de tenir. Si més no, si algun dia et trobes davant un monstre d’equació, ser capaç de dominar les emocions, no deixar que el pànic et domini, simplificar-la tot el possible per tal que es pugui manipular.

Però bé, podrem tenir nosaltres més fluïdesa matemàtica però està clar que no la devem saber aplicar gaire bé ja que mira de què ens serveix!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada