Està plovent

Està plovent. Plovia, plou i plourà. Un dissabte passat per aigua, un cap de setmana passat per aigua. De fet, fa dies que no veiem brillar el sol i que la temperatura a penes sobrepassa els 12ºC. La veritat que ve de gust un dia assolellat, que hagis de treure la pols a les ulleres de sol, que puguis anar amb un jersei o amb màniga curta, estirar-te per qualsevol dels prats que hi ha per aquí i fer el ronso, o sortir a córrer o a fer el burro. Començar a agafar una mica de color a la cara ja que dir que l'estat de pal·lidesa és notable tot i que servidora no es caracteritza per ser morena però bé, una mica de color no aniria malament. La previsió del temps no és gaire esperançadora així que més val aplicar-se la dita de "Al mal temps, bona cara". Així que si apreteu el títol, podreu escoltar la cançó d'Està plovent que com a mínim em porta bons records.

Ens trobem a mitjans de maig i em dóna la sensació per una banda, que encara estem a finals d'hivern mentre que per l'altra banda, aquesta setmana que ve acabo les classes. De fet, el dimarts acabo una assignatura amb presentació oral de les pràctiques de laboratori i seminari i l'altra assignatura, haurà d'esperar un poc més ja que es tracta d'un projecte que encara l'estem acabant i que el presentem davant l'empresa el dia 31 de maig. A més, em quedarà examinar-me de suec. Això significa que ja queda poquíssim per acabar el curs, per tornar a casa a passar l'estiu, si més no, el dia 7 de juny al vespre em tindreu per allà donant guerra una altra vegada. I res, no queda res. Qui m'havia de dir a mi l'any passat que un any fora de casa em passaria tan ràpid? És obvi que no tot han sigut flors i violes però, si més no, pensaria que se'm faria més dur. Suposo que és bona senyal però clar, també em fa respecte la tornada l'any que ve. Casa nova, tornar a conèixer gent, tornar a començar de nou. Suposo que la vida és això, anar fent "reset" de tant en tant.

No sé, avui el cap em dóna masses voltes. Masses coses a pensar i suposo que el temps que fa hi ajuda. I res, la gent promet i promet però a l'hora de la veritat res de res. Entenc que potser no és el millor moment econòmic en el nostre país però només dir que de tothom que em va prometre venir a veure'm, només els meus pares i el meu germà i l'Albert i la Bea han complert. No és que l'any que ve no pugueu venir però només dir que no cal que vingueu tots el mateix dia i que viuré en un lloc molt més petit.

Dit això, espero que demà la Lliga sigui blaugrana i que canaletes estigui a rebentar!