Una setmana i dos dies

Només em queda una setmana i dos dies per terres sueques. El dia 7 me'n torno cap a casa a passar l'estiu. Cada cop em sembla més increïble lo ràpid que passa el temps. Tan sols feia tres setmanes em deia que em quedava un mes per arribar a casa però ara me n'adono que només queda una setmana. I a més, aquests darrers dies encara passen més de pressa que de costum. Suposo que és el fet d'estar de "final de curs", que haig de canviar de casa, etc.

La veritat que el final d'aquest quadrimestre no és gens comparable als de l'ETSEIB. Diguem que és diferent. Aquesta setmana ha consistit bàsicament en posar hores i hores en la correcció del treball que estem fent, vindria a ser l'assignatura de Projectes d'allà tot i que suposo que un xic diferent. El treball consisteix en estudiar la possibilitat d'integrar una planta existent de producció d'etanol de primera generació (a partir de midó) amb una de segona generació (a partir de cel·lulosa). És un treball en un grup de 5 persones de les quals totes són sueques menys jo i, la veritat, un grup força merda ja que les que hi hem posat més hores només som dos. La veritat que és un grup força peculiar però espero que s'acabi ja el treball perquè sinó m'agafarà alguna cosa. Ahir, divendres, em vaig estar fins tard acabant d'arreglar la bibliografia i aquestes coses i dilluns l'hem de presentar a una empresa. Espero que sigui la versió definitiva del projecte.

Per altra banda, aquesta setmana també he fet d'opositora d'un projecte de fi de carrera. La veritat és que no entrava dins dels meus plans però ja que aquí, a part de presentar el teu PFC, també has de ser opositor d'un altre, aprofitant l'ocasió m'hi vaig llençar de cap. De fet, no va ser ben bé així. El Juan, un noi de Santiago, el que abans anava a nedar amb mi, presentava el seu PFC i en darrer moment, el que havia de fer-li d'opositor va dir-li que no podia. Això a menys d'una setmana de la presentació així que mentres dinàvem, tal qual l'altre li va dir que no, es va girar cap a mi i em va dir: Maria, vas a tener que ser mi oponente. La veritat, que degut a la "intensiva" setmana que m'esperava, no em va importar fer-ho i a més el projecte en sí era interessant. Així que després de demanar els permisos necessaris, servidora es va llegir el PFC, va fer les correccions que creia necessàries i va fer l'oposició el dia de la presentació. Em va sorprendre la tranquil·litat del Juan el dia de la seva presentació ja que jo tenia un cert nerviosisme per haver d'oposar ja que era la única i estava envoltada de professors. Però bé, va anar tot bé, ell ho va fer molt bé i a mi em van dir que també així que tots contents perquè ja hi ha un enginyer més al món. No sé si això és bo o dolent, jaja. Aquests dies m'ho paro a pensar i ara, quasi tots els d'aquí estan amb el projecte i jo, mentrestant buscant un per l'any que ve. Espero que algun dia em contestin i sobretot d'on jo el vull fer però bé, suposo que no és feina fàcil.

I res, el temps passa i la setmana es presenta amb la presentació del treball, els exàmens de suec que estic ben acollonida, ja m'hi puc posar en serio perquè sinó no hi haurà manera, canviar de casa i dir adéu.

Fika de comiat + Copenhaguen igen

Fa una setmana que no dono senyals de vida però haig de dir que ha sigut una setmana força atapeïda, no he parat ni un moment. A més, aquesta setmana podem dir que ha arribat la primavera en aquest país i segons quins dies, hem pogut treure la pols a les ulleres de sol i anar amb màniga curta. Evidentment, en aquest país hem patit l'efecte "Destape" ja que les nacionals ja duien els pantalons ben curtets, sandàlies i samarretes de tirants.

La setmana passada es va caracteritzar per acabar tots els treballs d'una assignatura que ja està acabada i seguir amb el treball de l'altre assignatura. Diguem que durant la setmana no va succeir res fora de lo habitual fins divendres. Divendres a les 8 estava per la universitat amb el treball en qüestió però a les deu me'n vaig anar a veure la presentació del treball de fi de carrera de dos telecos amics meus, l'Albert i el Gerardo. A continuació, me'n vaig anar a casa a dinar perquè a les dues m'havien convidat a un "fika" per acomiadar-nos abans de les vacances d'estiu. El fika és una activitat típica sueca que es duu a terme cada dia entre 2-3 vegades al dia. Habitualment té lloc a les 10 i a les 15 hores en què es pren cafè i un pastisset. Per exemple, kanelbullar. Doncs bé, unes sueques de classe que m'han acceptat dins del seu grup i m'han ajudat força i de fet, són les que m'ajuden a millorar el suec, em van convidar a fer un fika de comiat abans de l'estiu. Vam anar a la "koloni" d'una d'elles aprofitant el bon temps. La "koloni" és un espai on tenen parcel·les i cada un té el seu jardí amb l'hort. Alguns fins i tot tenen alguna caseta en la que poden viure a l'estiu. Doncs bé, a tres quarts de dues vaig quedar amb una que viu prop de casa meva i vam anar pedalejant fins a casa de l'altra. La veritat que vaig anar per llocs que encara no havia vist ja que la casa d'aquesta noia estava a la punta sud-oest de Lund. Un cop allà, ens vam trobar amb els demés i vam estar xerrant, menjant pastissets i prenent el solet! Cap allà les 7 de la tarda arribava a casa amb els braços una miqueta vermells. Per la ciutat ja es respirava l'ambient de "carnaval" però jo m'havia d'anar a dormir d'hora ja que el dissabte havia d'estar a les 8:30 a Copenhaguen.

Sí, heu llegut bé les dues darreres línies. Ha sigut el carnaval de Lund però això ho deixo per la següent entrada ja que sinó seria massa extensa. Doncs bé, els dissabte vaig anar a Copenhaguen per quarta vegada en aquest any ja que el meu tio Tito i la tia Ana havien vingut amb tota una colla d'amics per visitar la capital danesa. Tan sols arribar a l'hotel on dormien per tornar a esmorzar, em van rebre amb un "Tu potser no t'enrecordes però fa 20 anys, un cap de setmana et vaig fer de mare adoptiva i et netejava el mocs". Sens dubte, el dia prometia i realment, no va decebre tot i haver de tornar a visitar Copenhaguen. De fet, vaig entrar a l'ajuntament que sempre me'l mirava des de fora, vaig visitar la torre rodona que per pujar a dalt de tot has d'enfilar una rampa en espiral de 7,5 voltes i vaig fer el passeig amb barca. Pel matí estava ennuvolat però a les dues va obrir i carai quin sol! Vaig acabar com una bombeta i amb insolació! Crec que cada vegada m'estic tornant més fotosensible. La veritat que va ser un dia molt divertit amb tota la colla aquella i va acabar el dia amb un sopar del qual vaig haver de sortir abans per no perdre el temps. Arribava a casa a 3/4 d'onze destrossada i directe al llit. Dintre de poc, Karneval i Lund.

Està plovent

Està plovent. Plovia, plou i plourà. Un dissabte passat per aigua, un cap de setmana passat per aigua. De fet, fa dies que no veiem brillar el sol i que la temperatura a penes sobrepassa els 12ºC. La veritat que ve de gust un dia assolellat, que hagis de treure la pols a les ulleres de sol, que puguis anar amb un jersei o amb màniga curta, estirar-te per qualsevol dels prats que hi ha per aquí i fer el ronso, o sortir a córrer o a fer el burro. Començar a agafar una mica de color a la cara ja que dir que l'estat de pal·lidesa és notable tot i que servidora no es caracteritza per ser morena però bé, una mica de color no aniria malament. La previsió del temps no és gaire esperançadora així que més val aplicar-se la dita de "Al mal temps, bona cara". Així que si apreteu el títol, podreu escoltar la cançó d'Està plovent que com a mínim em porta bons records.

Ens trobem a mitjans de maig i em dóna la sensació per una banda, que encara estem a finals d'hivern mentre que per l'altra banda, aquesta setmana que ve acabo les classes. De fet, el dimarts acabo una assignatura amb presentació oral de les pràctiques de laboratori i seminari i l'altra assignatura, haurà d'esperar un poc més ja que es tracta d'un projecte que encara l'estem acabant i que el presentem davant l'empresa el dia 31 de maig. A més, em quedarà examinar-me de suec. Això significa que ja queda poquíssim per acabar el curs, per tornar a casa a passar l'estiu, si més no, el dia 7 de juny al vespre em tindreu per allà donant guerra una altra vegada. I res, no queda res. Qui m'havia de dir a mi l'any passat que un any fora de casa em passaria tan ràpid? És obvi que no tot han sigut flors i violes però, si més no, pensaria que se'm faria més dur. Suposo que és bona senyal però clar, també em fa respecte la tornada l'any que ve. Casa nova, tornar a conèixer gent, tornar a començar de nou. Suposo que la vida és això, anar fent "reset" de tant en tant.

No sé, avui el cap em dóna masses voltes. Masses coses a pensar i suposo que el temps que fa hi ajuda. I res, la gent promet i promet però a l'hora de la veritat res de res. Entenc que potser no és el millor moment econòmic en el nostre país però només dir que de tothom que em va prometre venir a veure'm, només els meus pares i el meu germà i l'Albert i la Bea han complert. No és que l'any que ve no pugueu venir però només dir que no cal que vingueu tots el mateix dia i que viuré en un lloc molt més petit.

Dit això, espero que demà la Lliga sigui blaugrana i que canaletes estigui a rebentar!

Grattis på födelsedagen Albert!

Germanet, que t’estàs fent grandet eh! Sé que avui em trobaràs a faltar perquè no estaré per casa per emprenyar, perquè m’expliquis les practiques d’anatomia o la principal, que et doni algun regalet. Però bé, sé que te’l podria haver enviat per correu però se’m va passar la setmana passada. De totes maneres, tal i com està el panorama aeri, no sé si hagués arribat,jaja. Aquest any tens un regalet via Internet.

Anava a escriure “m’enrecordo de quan vas néixer “, però seria totalment fals. Sincerament, no m’enrecordo de res però si vaig ascendint per la nostra escala temporal, ensopego amb certs moments per recordar. Hi ha molts que potser no m’enrecordo perfectament però que gràcies a les fotos de casa, fragments de pel·lícula es van projectant a la meva ment. T’enrecordes d’un cap d’any que estàvem només amb la mami perquè el papi estava de guàrdia i tu estaves enfilat dalt d’una cadira ...? Tranquil, no donaré més detalls, jaja. O de quan et vaig disfressar de ballarina en 3 minuts? O les hores que em passat a la piscina de Sant Joan, fent el ball de “Somos las nadadoras...” amb el papi, menjant una carmanyola de macarrons amb el termo de llet amb la iaia a Coruxo, el primer cop que vam dormir en un refugi, el d’Ull de Ter, del qual estaves enamorat dels gossos de l’entrada? De la nostra vida per San Francisco, quan vam anar a Seattle a veure els Bruix amb el peix aquell enorme i els peixos voladors, l’emoció que tenies quan anàvem a veure una reserva d’indis, quan vam anar a Disney, de banyar-nos com campions al Pacífic, dels macarrons DE formatge i no AMB formatge? I quan vam tornar que ens posàvem a xerrar en anglès perquè ningú ens entengués? I de quan vas començar a jugar a futbol sala a l’escola, 5-6 anyets tindries i erets el capità? Quant ha plogut des de llavors!

I de totes les mones que hem celebrat a Sant Joan, les cabanes que hem construït, els bolets que hem anat a caçar, els trials que hem anat a veure, tots els pics que hem anat fent, etc. I el viatge a Àustria! T’enrecordes el paio del refugi aquell perdut pel mig del Tirol que anava servint xarrups al personal? Gran excursió aquella. I el viatge a Astúries amb tota la tropa! Fent aquagym a la platja i jugant a futbol. De la travessa amb el Gerard que va ser rematada amb una setmana més de càmping per Ordesa i Pineta amb els papis i el Tro. Pobre, encara m’enrecordo el dia que vam haver de pujar a Ordesa per la Senda de los Cazadores i la baixada, la dura baixada! I quan va arribar el Tro a casa? Jo estava recent operada i veu arribar els papis i tu per la porta amb el Tro, que ja era un cadellot, marejat! I els estius al casal? El dia que van néixer les bessones que vam anar a casa l’Aina fins que ens van poder venir a cercar? Les hores a Coruxo, fent vela per la Ría, surf a Patos, les excursions a les Cies. I com no, no em puc deixar el famós dia de les Cies en que el tio Toni va posar la poma de la Cristina mossegada al mig de la taula per compartir! Jajajaja, aquell va ser un dia memorable. Bé, i com aquests mil més. La veritat que cada cop em van venint més moments! Els Sants Joans a casa el Ximo a Cambrils! Quanta pólvora arribàvem a cremar! I les bústies que vam arribar a volar! Buf buf, masses coses!

També tinc molt present l’any que vas estar tu per Abilene i jo estava de filla única per casa amb el Tro. No tenia a ningú per barallar-me i discutir encara que amb els de la uni ja em matxucaven prou però ja saps que no és el mateix. M’enrecordo perfectament del dia que vas marxar, dels nervis que vam passar quan no sabíem on aniries a parar, del papi dient-te que hi havia canvis d’última hora, etc. Però també recordo molt bé el dia que vas aparèixer per la porta de l’aeroport amb el barret de cowboy i la gran família amb la que vas conviure.

I el temps va passant, quan ens vam canviar de casa, quan vas passar del futbol al bàsquet, de primària a l’eso i de l’eso a batxillerat i ara a la universitat. I del bàsquet al triatló. Saps que m’encanta i que em fas enveja. Que quan vas començar vas ser el primer en dir-me que hauria d’estar allà, amb tu, entrenant. Que també podria formar-hi part, i sense cap dubte, em va quedar clar el dia que vaig venir a entrenar amb vosaltres.

I res, ens anem fent grans paio! Sembla mentida però és cert! L’altre dia em va quedar clar quan estàveu tots dinant a casa de celebració i vaig veure a les bessones en ple estat pre-adolescent! La que ens espera! I bé, tu has començat la carrera, jo estic a punt d’acabar-la i la vida segueix. Hi ha moltes més coses que podria escriure però tampoc cal que et deixi una Bíblia escrita. A més, crec que hi ha moltes coses que no cal dir-te-les perquè ja les saps.

Albert, espero que passis un dia genial d’agulletes, classes i apunts! ;-)

Petonets de la Marieta de l’ull viu!

Den Lille Havfrue

Feia molts dies que tenia pendent escriure aquesta entrada però les fotos no m’arribaven i, la veritat, sense fotos la cosa no tindria tanta gràcia crec jo.

Doncs bé, la capital de Dinamarca, Copenhaguen, és coneguda, entre d’altres coses, per una estàtua: Den Lille Havfrue o bé La Sireneta. De fet, actualment és el símbol emblemàtic de la ciutat, coneguda internacionalment i visitada diàriament per un gran nombre de turistes. L’estàtua es troba situada al parc Langelinie (des de l’agost de l’any 1913), a la badia del port de la ciutat que desemboca al mar Bàltic.Es troba també a prop del palau reial de Amalienborg. L’escultor que la va tallar va ser Edvard Eriksen que es va inspirar en el conte de La Sireneta escrit per Hans Christian Andersen. Per cert, també hi ha una escultura de l’escriptor a la plaça major de Copenhaguen. L’estàtua és de bronze, fa 1,25m i pesa 175kg.

Ara que ja he fet una petita introducció de La Sireneta, us deixo una foto de l’estàtua en qüestió i perquè veieu que realment, no és gaire cosa, però, si més no, és el centre d’atracció turístic de la ciutat i això que no està al centre.

Un bon dia, quan l’Albert i la Bea em van venir a veure, tocava anar a passar el dia a Copenhaguen ja que es troba molt a prop de Lund. El dia anterior vam tenir la precaució, més ben dit, vaig tenir la idea de buscar a la pàgina web de l’ajuntament de la capital danesa els horaris de canvi de guàrdia reial ja que és un espectacle que no està malament, i de sobte, em va aparèixer una notícia dient que s’havien endut La Sireneta! M’ho vaig haver de llegir tres vegades per veure que realment era cert. S’havien endut l’estàtua, una estàtua que no val res però que val tot, a la Xina. I llegint, llegint, vaig veure que sí, que s’havien endut l’estàtua a Shangai per exposar-la a la Exposició Mundial 2010. De seguida els hi vaig comentar perquè anessin eliminant les possibles expectatives ja que fins Desembre no la tornaran al seu lloc i a més, fins que no obrissin el Tívoli (el parc d’atraccions més antic d’Europa que crec que ara ja està obert), no s’hi podria veure una rèplica. A continuació poso un link del País explicant la fuga, per primera vegada en la història, de la Sireneta: http://www.elpais.com/articulo/cultura/sirenita/instalada/pabellon/danes/Shangai/elpepucul/20100428elpepucul_1/Tes

El dia següent, vam fer cap cap a Copenhaguen i un cop després de veure el canvi de guàrdia al palau reial, els hi vaig preguntar què volien fer. Aprofitant que feia solet, vam decidir que aniríem a veure el lloc, com a mínim perquè és fessin una idea. I bé, un cop allà, com que la roca arrencada quedava molt sola, vaig decidir que abans que l’estàtua de veritat, necessitaven una sireneta de veritat, i qui millor una que té certa afinitat per l’aigua...

A continuació us deixo amb algunes curiositats sobre l’estàtua;

• L'estàtua ha sigut víctima de diversos actes vandàlics, arribant a destruir-la amb explosius, mutilada o tacada amb pintura.
• Eriksen volia que la model per l’escultura fos la ballarina danesa Ellen Price, gran estrella del Ballet Reial, però davant de la seva negativa a posar despullada, va haver d’emprar a la seva dona com a model.

Habilitats matemàtiques

Porto pràcticament un curs sencer en aquest país i em segueixen sorprenent coses però n’hi ha una que no me l’esperava pas. Nosaltres tenim el concepte que a Suècia tot és increïblement millor comparat amb Espanya, no gens difícil tenint en compte com va el país, però a vegades me n’adono que no és cert al cent per cent. Bé, diguem que en segons quins aspectes, considero que nosaltres som millors però a l’hora de la veritat, no sabem gestionar les nostres habilitats ja que sinó, dubto que estiguéssim en les posicions baixes de totes les classificacions hagudes i per haver.

En les diferents assignatures que he anat cursant al llarg d’aquest curs, en algunes més que d’altres, hi havia certs càlculs matemàtics. Obvi ja que sinó m’hauria de plantejar on he anat a parar ja que d’enginyeria hi hauria poca substància. La majoria de càlculs eren senzilles operacions matemàtiques: fórmules físiques, senzilles integracions, derivar una llei particular a partir d’una general i algun que altre sistema d’equacions. Sincerament, simples càlculs matemàtics i no és per ser modesta però, de veritat, eren càlculs ben simples. Doncs bé, la majoria de vegades, per no dir pràcticament sempre, era jo la que acabava abans i els havia de mostrar com integrar. L’altre dia sense anar més lluny, estaven encallats amb la integració de (1/x) dx. I amb perdó però qui no sàpiga que la solució és el Ln(x), més val que s’ho faci mirar, com a mínim si es dedica al món dels números, ja no demano més. Com aquesta en podria explicar mil més. Per exemple, haver d’explicar que un cos en caiguda lliure segueix un m.r.u.a. o haver de mostrar com canvio ràpidament d’unitats emprant factors de conversió. En fi, que voleu que us digui, són coses que em sorprenen. Ara us preguntareu com se les apanyen ells. Doncs bé, pràcticament sempre utilitzen un programa que es diu Matlab, que nosaltres a l’ETSEIB, sempre intentàvem evitar fins que no hi havia cap més remei perquè has de crear funcions i programar per fer fins i tot, simples càlculs que es poden fer ràpidament amb un paper i llapis.

No sé, em sorprèn que no tinguin fluïdesa matemàtica. Després de tot el que hem hagut de tragar nosaltres a la facultat de Càlcul I, Càlcul II, Càlcul integral, Àlgebra, mètodes numèrics i ves sumant, m’impacta que en un país que tecnològicament, socialment i tot el que vulguis, van per davant de nosaltres, els hi costi tan fer simples operacions matemàtiques. Avui han fet que la meva ment viatgés a les classes de Fenòmens de Transport quan l’Arnaldos omplia la pissarra plena d’equacions, com per exemple la de Navier-Stokes (la que avui precisament estava discutint), plena de derivades, tensors i tot el que vulgueu, i començava a fer simplificacions. Quina ha sigut la reacció dels suecs quan han vist la fórmula? Aquesta equació no s’empra per res, és massa complicada. Sincerament, m’han tombat. És possible que en el dia de demà no empri totes les equacions del llibret de Fenòmens però crec que una mica de coneixement s’ha de tenir. Si més no, si algun dia et trobes davant un monstre d’equació, ser capaç de dominar les emocions, no deixar que el pànic et domini, simplificar-la tot el possible per tal que es pugui manipular.

Però bé, podrem tenir nosaltres més fluïdesa matemàtica però està clar que no la devem saber aplicar gaire bé ja que mira de què ens serveix!

Valborg i Lund

Ahir, 30 d'Abril, vam celebrar Valborg o Sista April (el darrer dia d'Abril). És un dia festiu en el món universitari suec i en d'altres països nòrdics on bàsicament es celebra l'arribada de la primavera. Antigament, era una festa pagana on es cremaven a les bruixes però actualment, han canviat la crema de bruixes per simples fogueres al vespre. Si voleu més informació, llegiu la wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Walpurgis_Night.

El dia de Valborgs comença aviat pel matí, sobre 8h, en què els joves es dirigeixen a l'Stadpark o parc de la ciutat a esmorzar sills (arengades) amb xarrups. Sí, un esmorzar potent. Els de la meva residència estaven molt motivats i van decidir fer unes samarretes per tal que ens quedessin de record i anéssim tots iguals. Havíem quedat a les 8 del matí davant per marxar tots junts cap al parc però, com no, vam haver d'anar a despertar tots els que s'havien quedat dormits (no sé perquè però tots eren espanyols) i, finalment, vam acabar marxant a quarts de nou. Cap allà tres quarts de nou arribàvem al parc on ens vam trobar ja una gran multitud de suecs amb la paradeta muntada: tovalloles, mantes, neveres, cadires de la platja, alguns inclús amb carpes, altaveus, etc. Realment, digne de veure. Així que nosaltres vam acabar muntant la parada per allà i durant el dia, va arribar més gent, altres van partir, et trobaves amb uns, després amb uns altres, etc. La festa en sí consisteix en passar el dia al parc i anant bevent, ballant i xerrant amb el personal, no té més. Així que vam estar per allà intentant integrant-nos en la cultura sueca. La mala jugada és que cap allà les 9 i fins les 11 va estar plovent. Alguns van partir, d’altres vam aguantar estoicament fet que va provocar que tot i no mullar-me, m’agafés fred i no aconseguís treure-me’l de sobre en tot el dia!

Amb les hores, servidora que no beu, vas observant l’evolució de l’estat etílic del personal, com la gent es va desinhibint i les parides que arriben a dir. Realment ahir va ser un dia graciós. Em va sorprendre la mà de gent que hi havia pel parc recollint llaunes, ampolles i deixalles. Alguns eren voluntaris, d’altres, gent que recull per dur-lo al lloc de reciclatge ja que aquí, al reciclar (òbviament han de ser productes suecs) et tornen diners.

Doncs bé, sobre les 2 de la tarda, se suposa que té lloc la Block party. És una festa que fins al darrer moment no se sap on es celebra, suposo que per motius de seguretat. La gent estava pendent però finalment, es creu que no es va dur a terme perquè ningú no se’n va adonar i tothom seguia al parc. Així doncs, sobre les sis de la tarda, moment en què ja es notava el cansament i el fred, vaig aprofitar per marxar cap a casa amb l’Albert i el Juan ja que arribaven uns amics del darrer. Vam anar a cercar-los a l’estació i els vam acompanyar a casa el Juan on vam estar 10 minuts. Després, l’Albert i jo vam agafar les bicicletes i vam enfilar cap amunt a les nostres respectives residències. En arribar a casa, vaig anar directe sota l’aigua calenta de la dutxa per veure si reaccionava però em va costar moltíssim. Vaig sopar, un ibuprofeno i al llit. Sí, no vaig seguir la festa però havia de recuperar la temperatura corporal i avui, un munt de feina per fer.

Suecs dirigint-se al parc

Stadpark 1

Sueques donant-ho tot ballant malgrat la pluja

L'home altaveus

D'esquerra a dreta: servidora, en David T i la Nichole amb les samarretes