Una Marieta volava pel món: I ja acomiadem el mes de juny

I com aquell qui no vol, ja hem arribat a al fi del mes de juny. Sembla mentida que el temps passi tan ràpid, tant per lo bo com per lo dolent.

Malgrat que amb cada setmana que passa el nombre de gent que treballa a la universitat disminueix pràcticament de forma exponencial, la feina sembla ser que augmenta. Per una part ja va bé però, quan s’acumulen les coses, ja no fa tanta gràcia i el neguit i l’estrès comencen a fer acte de presència.

Tenia per ment aquest cap de setmana fer un poc de feina però tot el que he aconseguit fer de temes laborals ha sigut deixar-me la maleta mig preparada per dimarts a primera hora. No, encara no tinc vacances. Dimarts comença el mes de juliol que altrament passarà a la història com el mes que crec que hauré agafat més avions en la meva vida. M’esperen uns 7 desplaçaments amb algun trajecte amb escala... En fi, intentarem portar-ho el més dignament possible.

I com que la meva productivitat laboral del cap de setmana ha sigut pràcticament nul·la, m’he dedicat a altres activitats més físiques.

Ahir a primera hora de la tarda (a la una) em passaven a buscar per anar a un lloc de Malmö per anar a nedar al mar. Vaig anar amb un dels companys del club d’esquí i m’ho vaig passar genial. Al final només vam ser nosaltres dos perquè la seva parella al final no podia venir. Vam nedar una estona amb neoprè (òbviament) i li vaig donar un parell de consells de tècnica per millorar ja que dissabte que ve és la Vansbrosimmningen, la prova de natació equivalent a la Vasaloppet que està a dins del circuit Svensk Klassiker. És igual, una prova que vull nedar (3000m) però que com que torno divendres a la nit, no em dóna temps a arribar. Espero ser-hi l’any que ve. Feia molt que no nedava amb neoprè i fins que no van passar uns quants metres, no em vaig sentir gaire còmode. Lo típic. L’aigua estava fresqueta però una temperatura gens inhumana, les mans i els peus no se’t congelaven pas i a fora tampoc feia fred malgrat estar tapat. I lo millor és que no hi havia ningú.

Una foca que treu el cap

Foca feliç

Si us fixeu es veu el pont que uneix Suècia amb Dinamarca

Aquest matí he sortit amb els rollers ja que volia provar les noves fixacions. Sí, vaig haver de canviar-les ja que les altres estaven bastant tocades i quin canvi! Jo diria que vaig més ràpid. Si més no, dóna la sensació que la transmissió de la força al fer el “kick” és molt més eficient. Deixant-nos estar de tecnicismes, el més divertit de tota la ruta que he fet han sigut els dos ruixats que m’han enganxat pel camí que han provocat que arribés a casa mullada fins les calces! Coses que passen... I per la tarda, volia sortir a voltar una mica amb la bicicleta abans de la sessió de rentadores obligatòria però no hi ha hagut manera de que parés de ploure. I com que ja he estat bastant en remull aquest cap de setmana, he decidit que era hora de com a mínim, deixar-me la maleta preparada ja que demà arribaré tard perquè tenim entrenament de rollers i fregar, coses de diumenge...