Juliol a l’aire. Primer capítol: Lucerna

He necessitat dos dies per recuperar-me del que ha sigut el primer viatge del mes de juliol. Ja puc anotar els dos primers viatges a l’aeroport així com els dos primers avions més quatre viatges en tren al comptador de desplaçaments. Dintre d’una setmana comença el segon capítol però com a mínim tinc uns dies per poder gaudir d’estar a casa.

El primer capítol de la sèrie Juliol a l’aire ha tingut lloc a Lucerna, Suïssa. El motiu, atendre el SOFC & SOE fòrum, un dels congressos més importants i interessants que hi ha actualment sobre les solid oxide fuel and electrolysis cells. Tot i que en un primer moment la meva motivació per anar-hi era bastant baixa, no em pregunteu perquè però no en tenia gaires ganes, suposo per l’estat de frustració científica en el que em trobava fa una setmana, després de quasi quaranta-vuit hores d’haver marxat de Lucerna puc dir que realment ha valgut la pena i ha sigut productiu.

El viatge començava dimarts a dos quarts de set agafant l’autobús per anar a l’estació central de tren per després agafar el tren fins a Kastrup, l’aeroport de Copenhaguen, volar fins a Zurich i després, tren fins a Lucerna. Aquesta vegada no hi anava sola com a la Xina sinó que hi anava amb el Martin, un company del departament que actualment em sembla que és associate professor. Diuen que a vegades és millor estar sol que mal acompanyat. Tampoc vull ara ser una radical i tampoc hi ha per tant, però diguem que el Martin no és sant de la meva devoció a part de que és un tipus bastant especial. De totes maneres, em vaig carregar de santa paciència i crec que la vaig saber controlar pràcticament durant els quatre dies de conferència. També va ajudar el fet que estiguéssim en hotels diferents i que una ha après a espavilar-se sola abans de morir de fàstic.

En fi, que vam agafar el tren i vam fer via cap a Kastrup. Com es nota que és juliol i la gent començava vacances perquè em va sorprendre la gran quantitat de gent que arribava a l’aeroport a aquelles hores del matí. Un cop passat el control de seguretat, després de voltar una mica ens vam dirigir cap a la porta d’embarcament on ens vam trobar a uns quants de Risø, el grup de recerca de Roskilde que actualment pertany a la universitat politècnica de Dinamarca i que estic en contacte ja que començo un projecte conjunt amb ells. L’avió va sortir puntual i, per sorpresa meva, ja no recordava que encara queden companyies aèries que t’alimenten gratuïtament, al cap de certa estona les hostesses de Swiss air ens oferien croissants de xocolata i beguda. Abans d’aterrar ens van repartir xocolata a tots. Llàstima que era amb llet però me la vaig fotre igualment. L’arribada a Zurich va anar bé i en breus vam aconseguir sortir de l’aeroport i enfilar-nos al tren cap a Lucerna. Era la primera vegada que trepitjava l’aeroport suís i em va donar la sensació que era enorme, fet que comprovaria divendres a l’hora de tornar cap a casa.

Una hora de tren és el que separa Zurich de Lucerna, puntualitat suïssa 100%. Arribàvem a la una del migdia i el primer que vam fer va ser trobar un lloc per dinar i deixar passar el temps per fer el check-in als corresponents hotels. A les 5 de la tarda havia quedat amb el Martin al lloc on es desenvoluparia el congrés per penjar els pòsters i recollir tota la documentació i acreditacions necessàries. El lloc és el palau de congressos de Lucerna, per aquells qui heu visitat la ciutat, és aquell edifici bastant gran que es troba al costat del llac i de l’estació, al costat del moll on surten els vaixells-restaurant que van pel llac. Un lloc idíl·lic. A més, el meu hotel, i el de molts altres participants es trobava just a l’altre costat de l’estació així que en cinc minuts et podies desplaçar d’un lloc a l’altre. A més, Lucerna no és que sigui una ciutat gaire gran així que les distàncies tampoc són inhumanes. Jo ja hi havia estat fa dos anys, si aneu enrere al blog ho trobareu, però estar de vacances no és el mateix que anar a treballar. Començant per canviar els pantalons curts per l’americana.

Estació de tren de Lucerna

La meva habitació

Vistes des de l'habitació

Dimarts, un cop els pòsters van estar penjats i amb tota la documentació necessària, hi havia la recepció de benvinguda. Res, un pica-pica que va servir per trobar-nos amb el grup de recerca de Chalmers, la universitat politècnica de Göteborg, que vam conèixer el novembre passat quan els vam anar a visitar, just el dia després del meu aniversari i defensa del Licentiate. El pica-pica, com en la majoria de recepcions, va ser bastant escàs però bastant bo. En acabat, vaig anar a sopar amb el Martin, on juntament amb dimecres, aconseguiria tirar-li de la llengua de les coses que passen al nostre grup i després d’estirar les cames una mica, me n’aniria a dormir ja que estava molt cansada degut a que la nit anterior, a part de dormir poc, tampoc havia dormit gaire bé.

Vistes des del palau de congressos

Grup folklòric de certa edat que ballarien a la inauguració del congrés

El palau de congressos

Dimecres em vaig llevar a dos quarts de set i vaig sortir a córrer per Lucerna sota la pluja. No feia fred i anava caient aigua però res inhumà. Dutxa, esmorzar i cap al palau de congressos on a les 9, es donava l’inici del congrés. El congrés durava de 9 del matí a sis de la tarda, amb dos parades de 30 minuts al matí i a la tarda per fer el cafè i 45 minuts per dinar. Lo millor eren els 30 minuts de pausa ja que hi havia fruita i pastes. El dinar, segons el meu punt de vista, bastant limitat. En fi, tres dies que han servit per conèixer bastanta gent, on he pogut parlar amb bastantes persones i sobretot un que m’ha donat bons consells, a part del contacte, per poder avançar amb els meus estimats càlculs computacionals. Un fet bastant interessant ha sigut el considerable nombre de noms d’espanyols sota universitats, centres o empreses d’altres nacionalitats. Coses que passen...

Sala d'exposicions d'empreses

Lucerna

Dijous al matí també vaig sortir a córrer a primera hora però per sort, amb un sol radiant. El dia va transcórrer de la mateixa fora que el dimecres fins a l’hora de sopar. El dijous era el sopar del congrés on estàvem tots convidats i, al ser a Lucerna, tenen organitzat un sopar als vaixells que surten d’allà mateix al costat del palau de congressos. Amb previ avís dels amics de Göteborg, havíem d’anar amb compte a l’hora de triar el vaixell ja que n’hi havia dos degut a tota la gent que participava al congrés. Resulta que un és més “festiu” que l’altre i després d’alguns moments d’indecisió, va quedar clar a quin ens havíem de pujar. I res, pujaves al vaixell i ja t’endollaven una copa d’alcohol a la mà al so d’una banda de música en directe. Ens vam anar distribuint tots a la coberta i vam salpar de  Lucerna per fer el nostre “creuer” pel llac i sopar. Junt amb els de Chalmers, una noia alemanya i un parell de suecs d’una empresa molt amics dels de Chalmers, vam sopar a la coberta de popa. El sopar va estar bé però com en la majoria d’esdeveniments d’aquest tipus, es dóna una elevada prioritat a la quantitat d’alcohol envers a la quantitat de menjar.  En fi, després de sopar, vam anar a veure la banda que tocava i moure l’esquelet una estona fins que vaig acabar a proa amb quasi tot el grup de Chalmers parlant, sobretot amb dos d’ells que són si fa no fa de la meva edat. Quina diferència de rotllo que es porten entre tots i, sobretot, amb el seu supervisor. Ell el més borratxo de tots! Igual que el nostre grup, ai senyor!

En fi, a dos quarts de dotze arribàvem a terra però aquells no em deixaven pas marxar i la veritat, tot i estar cansada, estàvem la mar de bé petant la xerrada i divagant sobre diversos temes de la vida. Jo a la una vaig dir prou però el Jan i el  Rakish van dir que seguien per allà però que a tres quarts de 7 quedàvem per anar a banyar-nos al llac ja que hi ha zones habilitades per tal activitat. Després de dormir unes horetes i malament, va sonar l’alarma i en aquells moments et preguntes, què se’ns va passar pel cap ahir en quedar per anar a nedar? I això que jo estava perfectament serena no com els altres. Em preguntava si realment apareixerien i realment, el Jan, tal i com va prometre, va aparèixer puntualment. Tot i que estàvem morts per les poques hores de son, el banyet va saber a glòria. Espectacular banyar-se a les 7 del matí al llac amb Lucerna per una banda i envoltat de muntanyes per l’altra. Sense paraules. L’aigua tampoc estava excessivament freda així que va ser el millor començament de dia que podríem haver triat, sobretot com a antídot per aquells que tenien ressaca...

Després de la dutxa, esmorzar, check-out de l’hotel i anar al congrés. Jo hi era a les 9 però a la primera sessió la gent va anar traient el cap a compta-gotes. Em sap greu a aquells que els hi toca presentar el darrer dia ja que la majoria de vegades no hi ha gaire públic. De totes maneres, cap allà les deu tothom ja estava per allà.

Sopant al vaixell

L'altre vaixell

Vistes des de popa

La banda

El congrés es va acabar sobre les quatre. Ens van servir els darrers refrigeris mentre ens anàvem acomiadant de tothom i juntament amb un bon gruix dels de Risø i Haldor Topsoe/Topsoe Fuel  Cells, ens dirigíem a l’aeroport de Zurich per poder agafar l’avió i tornar a casa. El vol va sortir puntual a dos quarts de nou del vespre, un avió més petit que el de l’anada i operat per SAS, així que res de croissants de xocolata. Per sort, teníem el vent a favor i vam arribar deu minuts abans a Copenhaguen, fet que va permetre que poguéssim agafar el tren de les 22:26 i arribar a casa, totalment destrossada, una hora més tard.

 

Una de les darreres sessions

He necessitat bàsicament el cap de setmana per refer-me de les poques hores de son i de tota l’activitat de la setmana passada. Entre recuperar-me, uns quants quilòmetres amb els esquís de rodes i uns quants més amb bicicleta, una mica de feina i ara, esperant rentadores, podem donar per finalitzada la primera setmana de juliol.