(Petit incís: avui he anat al metge. Tinc un virus als meus preuats pulmons. És a dir, no em deixen fer activitat física i per això les actualitzacions són més constants. )
Vinc d’una família de piròmans. A veure, sense interpretacions
equívoques. Som piròmans però no terroristes. Ho deixo clar ja que avui en dia,
dius que fas A o B i ja ets un fanàtic. No ens passem.
Venint de Catalunya, on el foc és present en la nostra cultura de forma
notable, a casa meva, sobretot per la família del meu pare, el fer foc o tirar petards, és una cosa que
es porta a la sang. Bé, jo de petita vaig tenir un petit trauma amb els petards
ja que en un casament, em va explotar la traca (sí, dins la meva família,
sempre cau una traca en els casaments) bastant a prop i em va marcar bastant
però el pànic va desaparèixer ràpidament en quant el meu germà petit llançava
bombetes amb tres anyets...
La culminació piròmana eren les revetlles de Sant Joan a Cambrils amb
el Ximo, el meu tiet i padrí. Allà en vam arribar a fer de molt grosses que més
val que no les escrigui ja que llavors les autoritats sí que em tancaran el
blog.
De totes maneres, la passió pel foc i els petards està a la sang. I
això es transmet en que quan toca fer foc a casa o alguna costellada,
botifarrada, etc. qui es posa darrere dels fogons és el meu pare. Ell agafa
possessió de la barbacoa o graella i feliç com una perdiu.
A mi la veritat és que m’agraden més les activitats de curta durada, és
a dir, més la explosió de la pólvora, però anar veient com cremen les coses
també té el seu encant. Mai havia sigut gaire aficionada a les barbacoes o bbq,
ja he escrit altres vegades de la bogeria que desencadena aquest fenomen en
aquestes latituds però aquest any m’ha tocat posar-me darrere els fogons i
estic començant a agafar-li carinyo i tot.
Els meus estimats i fidels lectors ja saben què és Valborg ja que quasi
cada any li he dedicat una entrada. Aquest any no serà menys però amb els anys
la celebració va canviant de rumb. Valborgs és aquella festa que es celebra el
30 d’Abril, altrament coneguda com a Sista April (final d’Abril) i on té un
especial significat a Uppsala i a Lund, les ciutats universitàries sueques. És
el dia on els estudiants es passen la jornada al parc de la ciutat bevent i amb
música fins les 6 aproximadament que és quan comencen a tornar cap a les
residències per seguir amb les barbacoes i la continuació de la festa. Mireu
enrere al blog els que vulgueu saber-ne
més coses amb detall de l’esmentada celebració.
Amb els anys, a part de ser un dia laboral normal, evites baixar al
centre i sobretot al parc. A més, la universitat està molt tranquil·la ja que
els estudiants no tenen classe, estan tots al parc quedant ben cuits. I al
vespre, et reuneixes per sopar.
Com l’any passat, l’Emelie em va convidar a passar Valborgs amb el grup
del deu departament que són tot noies i les parelles de dues. Quedem a casa de
la Solmaz, una noia iraní molt simpàtica i amable que a més viu a l’altre
costat del carrer, així que més fàcil impossible! A cadascú li tocava portar
una cosa i a mi em va tocar dur una truita de patates. Vam tenir un poc de mala
sort ja que quan anàvem a fer brases, totes les barbacoes dels voltants estaven
ocupades i per llarga estona així que vam anar al supermercat (aquest dia venen
barbacoes) a comprar-ne un parell moníssimes. Al final, l’Emelie i jo vam
comprar una i està sota la meva responsabilitat.
I com que l’Emelie i jo estàvem ja allà ficades, doncs ens va tocar
posar-nos darrere els fogons. La veritat és que va ser una estona molt
entretinguda mentre aconseguíem les brases ja que vam tenir la visita d’un paio
que estava per allà que anava bastant gat donant-nos consells per tenir un bon
foc i ajudant a ventar. Vam riure a més no poder. Un personatge en tota regla.
En aquest país tot es regeix pel principi d'Ikea: T'ho muntes tu
Fent brases sota la supervisió del fenomen de la tarda (el que va descalç)
L'Emelie, la Saskia i jo amb el pollastre
Foto de grup
L'Emelie i jo al nostre rotllo controlant els fogons
A la taula preparats per atacar!
Una part del menjar! Nyam!
I res, en quant vam tenir les brases a punt, vam anar fent les
broquetes de salmó marinat, pollastre al curri i porc marinat, la pinya, xampinyons,
carbassons i albergínies. I cap a taula tot acompanyat amb pa, amanida i la
truita de patates. I de postres, tiramisú! No hi ha res com un poti-poti de
cultures i bona companyia.
I com que ara la barbacoa està a casa meva, un altre dia van caure
arengades per dinar amb l’Anais.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada