Fent de guiri per casa

Darrerament, si m'haguessin de posar nota en el tema de les actualitzacions "bloguíferes”, obtindria un suspens com una casa de pagès sense possibilitat de reclamació. Així que en primer lloc demano disculpes als meus fidels lectors per la manca de material i espero, si més no, poder-ho compensar una mica en els pròxims mesos.

Fins abans de Setmana Santa, la vida per terres sueques ha transcendit sense cap incident així que la meva vena literària ha estat una mica apagada per la manca d’inspiració. Pretenia escriure abans sobre la intensa Setmana Santa però des de que vaig tornar  a Lund el 24 d’Abril, que he estat i segueixo sota els efectes d’una al·lèrgia que m’està deixant molt feta pols. De totes maneres, aprofito que és diumenge  per la tarda, un moment un poc de tranquil·litat per intentar plasmar en paraules el que va ser la Setmana Santa d’aquest any.

Tot va començar al novembre, o potser desembre, quan en un dels nostres sopars o dinars, les meves amigues sueques Emelie i Sofia van deixar que volien venir a Barcelona. Després del Nadal vam començar a mirar calendaris i com que som noies molt ocupades, sobretot dues de nosaltres tres actualment, l’única possibilitat era que vinguessin per Setmana Santa. Jo preferia que vinguessin a l’estiu ja que no sona tant estressant ja que per Setmana Santa és només una setmana però els calendaris no ho permetien. Així que va quedar marcat que baixàvem el dimecres 16 d’Abril. Tot i que dilluns de Pasqua marcava el final de les nostres vacances, en veure que Sant Jordi queia dos dies més tard els hi vaig dir que si encara tenien dies lliures, que ens havíem de quedar fins el dia 23 ja que era un dia molt especial que havien de viure-ho en primera persona. I dit i fet, dia de tornada, 24 d’abril.

Del 16 al 24 d’abril van ser dies intensos, sense parar, de barreges lingüístiques constants, de portar dues persones enganxades quasi tot el dia però on la convivència va anar molt bé. Jo tenia por perquè mai havíem passat dos dies sencers juntes però no, no va haver-hi cap crisi de grup. Jo crec que els hi va agradar molt i s’ho van passar molt bé. Van al·lucinar amb moltes coses com per exemple: els mercats, la quantitat de gent al carrer, el dia de Sant Jordi, els tres plats per menjar, la Sagrada Família, Barcelona, els Pirineus... tot plegat!

L’agenda amb algunes imatges va ser la següent:

Dimecres 16: sortir a estirar les cames baixant per Passeig de Gràcia fins a Plaça Catalunya i pujar per la Rambla de Catalunya. Descobrir que la  Pedrera està tapada per un envà però vam veure la casa Batlló per fora. Primer tast de Barcelona.

Dijous 17: Vam començar des de Plaça Catalunya i vam anar baixant totes les Rambles fins al passeig de Borbó parant al mercat de la Boqueria (es van quedar amb els ulls a quadres), Plaça Reial, la façana del Palau Güell i fins a l’estàtua de Colom. Després d’arribar a Capitania General, vam decidir deixar el Maremagnum per a una altra ocasió i vam anar per tot el passeig fins als barris del Born i la Ribera. Després de deixar-les bocabadades amb Santa Maria del Mar, vam anar a treure el cap al Centre Cultural del Born i després vam anar a dinar de “pintxos”. Els “pintxos” van ser un dels grans descobriments gastronòmics que van experimentar. Després de dinar i descansar una mica, vam enfilar cap a la Catedral (que per cert, et fan pagar 6€ sense cap tipus de descompte i no es pot entrar pel claustre directament) passant abans per el mercat de Santa Caterina. La veritat és que feia segles que no hi entrava i una de les coses que em va sorprendre més va ser la gran quantitat de llocs repartits per la catedral on l’Església demana almoina. De la Catedral vam anar a la plaça Sant Jaume per veure l’Ajuntament i la Generalitat i d’allà, vam anar cap a la plaça del Pi on vam fer parada obligatòria al carrer Petritxol per berenar a la Pallaresa una xocolata! Anys feia que no en menjava una! D’allà vam tirar cap al Palau de la Música (per fora perquè ja estava tancat) i abans de pujar a casa, vam fer parada al Corte Inglés perquè veiessin què és. Crec que les vaig deixar bastant fetes caldo.

Divendres 18: pel matí vam agafar el metro fins al Parc Güell. Jo no recordava la darrera vegada que hi havia estat, possiblement quan els meus cosins de Castelló pujaven de visita (fa moltíssims anys), però va haver-hi un parell de coses que em van sorprendre. En primer lloc, s’ha de pagar 8 € per entrar al recinte “monumental”. Com que era dia festiu i allò estava ple a vessar de guiris, no podíem entrar fins a dos quarts de dues i per tant, ho vam haver de deixar córrer. Si més no, vam caminar per tot el parc i vam poder veure vistes de les cases així com de la sargantana i l’escala. Tampoc va ser un gran trauma. La segona cosa era el nombre de paradistes il·legals que hi havia per tot el parc. Graciós també que el cotxe dels mossos ja anava a poc a poc perquè els altres ho sabessin i veies com anava corrent la veu i anaven recollint els llençols, dissimulant per després tornar-los a estendre... Del Parc Güell vam anar baixant per Gràcia. Gràcia en Divendres Sant no és Gràcia. O diguem que és Gràcia molt relaxada. Vam anar baixant per Gran de Gràcia, Torrent de l’Olla, plaça cap aquí, plaça cap allà i fins a casa. Vam dinar i a un quart de quatre estàvem pujades al tren direcció La Tour de Querol. Sobre les 6 i poc arribàvem a Alp on els meus pares ja ens esperàvem. La tarda del divendres va transcórrer amb un reconeixement dels grans territoris de Riu i visita als pomers.

Dissabte 19: Vam anar tots : Helena, Mireia, Marga, Josep, Miquel, Neus, Sueques i jo a la Seu . Al mercat però vam anar un pèl tard i no hi havia coca de xocolata a la Cadí... Però les sueques van al·lucinar amb el mercat. Tota la gran quantitat de fruites i verdures, els preus, la gent... i a sobre feia bon temps. Vam veure un munt de Mones, vam baixar al parc olímpic del Segre i vam visitar la catedral. De tornada cap a casa, vam parar a visitar la fàbrica de llanes d’Arsèguel. Una fàbrica que sense la mestressa,  no seria el que realment és. On a part de veure tot el procés de fabricació de la llana, vam aprendre un munt de coses noves de les quals mai oblidarem: ella té molts “ordenadors” amb “pogrames” i que “Tot està inventat, només ho millorem”. Estem esperant amb ànsies que torni El Foraster ja que tot indica que la nostra amiga hi farà una aparició. Estelar o no ja es veurà. La rematada del dissabte va ser la calçotada a Cal Cantí. Crec que va ser una altra de les grans al·lucinacions gastronòmiques que van experimentar. Després de tot el tiberi, vam anar a fer ruta per la nova bassa en construcció, dels pomers de Nèfol, de l’església de Talló i poca cosa més diria.

Diumenge 20: el dia es va llevar bastant lletjot i vam anar amb el Miquel de ruta turística amb cotxe per la Cerdanya Nord. Vam anar cap a Bourg Madame, Nahúja, Santa Leocàdia, al pàrquing del Puigmal, Saillagouse, Font Romeu, Llívia i cap a casa a dinar. Per la tarda, amb la Neus, vam anar a voltar per Puigcerdà: l’ascensor nou, el llac, les cases dels “pobres”, etc.

Dilluns 21: Pel matí vam pujar fins al mirador del ras al Cadí i vam baixar per Cortals per anar a veure els padrins a Bellver. Vam dinar a casa i per la tarda, vam anar amb la Neus a Talló a veure els ballets. El temps no va acompanyar gaire però va ser entretingut. Si més no, la ratafia i la coca anaven voltant. I després dels ballets, vam carregar tots els trastos i vam fer via cap a la ciutat una altra vegada.

Dimarts 22: Matí de barri. Mercat del Ninot, quatre coses pel barri i vam anar al Palau Robert a veure la exposició sobre la Roser Capdevila. Resulta que l’Emelie sí que la conexia ja que les Tres Bessones havien arribat a Suècia també però ella no tenia ni idea que era catalana l’autora. Així que vam veure tota l’exposició de cap a peus. A mi em va encantar, va ser com tornar quan era petita amb les Tres Bessones, la Girafa Palmira, la Bruixa Avorrida... i  lo millor era que tot estava també en anglès així que no vaig haver de morir traduint! Vam dinar i a les tres estàvem a la Sagrada Família ja que havíem tret les entrades per internet. Molt recomanable.

Era la primera vegada que entrava a la Sagrada Família, és car, però és una passada. Deixo imatges perquè costa descriure en paraules. A més, vam pujar a una de les torres i obtens força bona vista de Barcelona, diferent que des del sostre de la catedral però molt divertit tot plegat. Tot i que estava ple de gent, no dóna sensació de falta d’aire, allò és molt gran. En sortir de la Sagrada Família, els hi vaig donar la tarda lliure ja que jo havia de passar per cal metge a la revisió del genoll.

Després de sopar, les vaig portar de ruta turística noctura per Montjuïch i el port.

Dimecres 23: Sant Jordi. A primera hora vam anar a buscar un parell de coses per emportar i després ens vam dirigir cap a Rambla Catalunya. Allà vam entrar en metamorfosi amb la marea humana (vaig al·lucinar amb la gran quantitat de gent que hi havia pel matí) durant un parell d’horetes fins que les pobres estaven un poc saturades. Vam dinar a prop de casa i després vam tenir un període de descans. Cap allà les cinc vam anar a acomiadar-nos de les bessones, vam tornar cap a Rambla Catalunya perquè jo havia de donar una cosa a una persona (feia de missatgera) i vam acabar passant pel Brina a fer una orxata. Del Brina cap a casa per començar a fer maletes i el gran paquet: la bici de carretera! Vaig aprofitar que tenia companyia per portar-me-la.

Dijous 24: Dia de tornada. Matinada del 25: inici de l’al·lèrgia.

Evidentment que hi ha hagut milers d’anècdotes però després de tants dies, explicar tot detalladament seria un infern. Malgrat no haver parat ni un moment ni haver tingut temps per veure a gent, crec que hem pogut fer moltes coses i elles s’ho van passar molt bé. A casa també van caure bé i la comunicació va ser molt fluïda, sobretot amb les grans dots comunicatives de la meva súper mare que feien que ens pixéssim tots de riure!