Els dilluns tendeixen a ser durs. Durs perquè costa tornar a arrencar
la màquina una altra vegada i per certa mandra, perquè no acceptar-ho. Crec que
aquesta sensació s’intensifica quan el cap de setmana ha sigut divertit,
entretingut, productiu, etc. És a dir, quan hi ha hagut alguna activitat que
t’ha permès trencar tots els vincles amb la feina.
I bé, avui ha sigut un d’aquests dilluns. Si bé els altres caps de
setmana havia anat a entrenar amb els “rollers” amb els de l’equip d’esquí de
fons, sempre havia acabat dedicant algunes hores a avançar feina, aquest no ha
estat gens així. El motiu ha sigut que he tingut visita! La primera d’aquest
curs escolar. Aprofitant que a Catalunya/Espanya es fa festa per Tots Sants i
queia en dijous, l’Helena ha pujat a conèixer terres escandinaves. Aquí no era
pas festa (ho passen al dissabte) però ens hem coordinat molt bé. Han sigut
quatre dies de xerrameca, de riures, de pluja, de polars i gorros, de cuinetes,
de vent i caminades. Quatre dies de molt bon rotllo i turisme incorporat. El temps no ens ha acompanyat gaire però em limitaria a dir que és el temps d'aquí però ho hem portat força bé gràcies a les vitamines que ha pujat la senyoreta: llangonissa, fuet i quatre pomes dels pomers! Estan impressionants! A més, amb tres cosetes més fetes per ella. Una artista en potència senyors i senyores!
Dijous a la tarda li vaig ensenyar Lund a l’Helena. Divendres per la tarda vam
visitar Malmö i dissabte, tot i que semblava impossible, vam aconseguir arribar
a Copenhaguen (hi havia retards amb els busos i els trens) per passar el dia.
Ens vam patejar pràcticament tot lo important de la capital danesa i vam
obtenir audiència per dinar amb la meva cosina Laura! Això és un miracle, i
dels grans, ja que aquest és el segon any que està pel país del costat i és la
tercera vegada que aconsegueixo veure-la! Diumenge, ahir, vam aprofitar quan va
deixar de ploure per sortir a caminar pels voltants de casa, ensenyant-li els
parcs i els camps que m’envolten amb parades a la tornada a un parell de
supermercats de la zona per adquirir darrers productes. En tornar a casa, vam
posar la cuina potes amunt i la nostra producció culinària va resultar en un pa
de pessic impressionant (estèticament i qualitativament), crema de carabassa,
carn amb pebrot i salsa de tomàquet, puré de fruites i el sopar de l’Helena perquè
se’l pogués endur a l’avió. Ens hi vam estar una bona estona fregant plats però
va valer la pena! Aproximadament sobre quarts de cinc l’Helena agafava
l’autobús i jo em quedava observant com el silenci tornava a fer presència a
casa i la foscor començava a treure el cap. Helena, torna cada dijous que així els
caps de setmana sempre seran llargs!
Sí, el període obscur ha començat. El canvi horari de la setmana
passada ha donat pas a les tardes a les fosques. Cada dia la llum s’esvaeix
abans i avui, un poc abans de les cinc ja era negra nit. Però evitant que la
llum interior s’apagui, les rialles de l’Helena així com la família i els amics
i la maleïda pantalla de l’ordinador, la claror il·lumina les tardes. Goita tu
que poètica que m’estic tornant! Sincerament, crec que la foscor i que la meva
edat està a punt d’incrementar imminentment, són factors clau per entendre que
cada cop estic més com una cabra!
Bé, punt i a part. Tema totalment no vinculat a lo anteriorment
descrit. M’han denegat el vot així que no podré votar. El motiu no el sé ni el
sabré perquè hauria d’anar a Correus en persona així que demano que tots
aquells que pugueu votar, que ho feu. Tot i tenir una colla de polítics poca-vergonyes
i força ineptes, ara i més que mai, no es pot no votar. Hi ha partits polítics
molt perillosos que estan pujant com l’escuma i no ens podem prendre les coses
a la lleugera o tot plegat farà un pet com una aglà.
Dit això, bona nit a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada