25a+1,5s

No sé què em passa però només puc constatar que el temps passa molt ràpid. Malgrat que hi ha dies que semblin eterns, en un tres i no res torna a ser cap de setmana. Quina pena que les setmanes no són de quatre dies laborables i tres festius, potser seríem més productius i tot!

El títol no fa referència a cap equació per incrementar la productivitat, no. I en tot cas, em sembla que m’abstindria a publicar-la a Internet fins que no m’assegurés que en cas d’èxit, ho tingués tot sota control, que a la mínima, qualsevol espavilat s’adjudica la criatura i tu, que hi has posat totes les neurones, t’has quedat més pobre i desil·lusionat que abans. Això és un fet i com que no serveix de res demanar als espavilats que tinguin consideració amb els que tenen neurones, doncs deixaré de banda el tema que no té res a veure amb el títol.

25a+1,5s fa referència al temps. 25 anys+1,5 setmanes, just el temps que fa des del dia 7 de Novembre de l’any 1987. I què va passar en l’esmentada data? Doncs que servidora va posar un peu en aquest món. Sí, sí, 25 anyets, 25 anyots... Uns diran que encara ets molt jove però què voleu que us digui, la xifra, vint-i-cinc, comença a impressionar. Les 1,5 setmanes, tot i contar el temps que ha passat des de dimecres de la setmana passada (el dia 7), serveix per posar èmfasi a la meva tardança en publicar un post. Vergonya, sí. I molta. Excusa? També. Esperava a que em passessin unes fotografies que fins divendres no em van arribar i presentar un escrit com aquest sense cap document gràfic de la meva Vellesa, trobo, que no té cap gràcia.

Després de tants preàmbuls, anem al gra o se’ns passarà l’arròs. Com he esmentat anteriorment, el meu aniversari va caure en dimecres i per tant, va ser un dia com qualsevol dimecres: nedar, treballar, donar classe de català (menció especial que la meva família adoptiva em va cantar l’aniversari feliç), venir cap a casa, posar-me a fregar (perquè el cap de setmana tenia convidats i ho tenia tot potes amunt), sopar i fer presència a l’Skype per establir contacte amb els familiars. Fins aquí, res especial. Ara, el cap de setmana, en teoria, venien la meva mare i el meu germà a passar el cap de setmana i celebrar el meu aniversari. El meu pare no perquè, en teoria, estava a un congrés als Estats Units. Doncs bé, Divendres a la tarda, estava acabant d’arreglar quatre coses per casa quan se m’acut consultar la pàgina de l’aeroport i posava que havien aterrat abans d’hora i fent càlculs, intuïa que ja devien estar al tren. Així que vaig marxar pitant a buscar l’autobús per anar-los a buscar a l’estació de tren. Arribo i just arriba un tren que per l’hora, sabia que era el seu. Els hi havia dit que els esperaria a la sortida sud, però a vegades a casa meva no llegeixen en detall el planning i després de voltar, resulta que estaven a la nord. Arribo, abraçada al germà, ofegada de ma mare i jo, bé, anem passant no? I de sobte, de darrere una columna, apareix el meu pare. Així, com si res! Vaig estar al·lucinant una bona estona mentre enfilàvem cap a casa. Mentre s’instal·laven, vaig donar el darrer toc al sopar i van aparèixer tots els regals. No sé si perquè estic a l’exili més el fet de fer 25, que em van caure més regals que mai. Uns tiets un pijama, els altres: sabons i el connector de l’ordinador a la tele, la meva iaia un súper jersei i els de casa, un jersei i llibres!!! Bé, en principi era una altra cosa però com que tardarà molt en arribar, de moment m’han regalat molt llibres en paper. A destacar, que ja me l’he pulit, “Mejor Manolo”, el darrer llibre d’Elvira Lindo sobre el cèlebre Manolito Gafotas. Personalment, el millor llibre de la sèrie amb riures garantits.

Divendres, després de sopar, bufar les espelmes sobre un pastís de la meva producció i petar la xerrada, vam anar a dormir. Dissabte a les nou recollíem un cotxe que havia llogat per 24h, un Polo, i vam enfilar direcció nord-oest. Vam anar a la reserva natural de Kullaberg, parant a Mölle. Allà, sota una considerable ventolera, vam anar fins al far i després, vam anar a veure unes escultures o cabanes o el nom que li vulgueu donar (infraestructures de fusta) a un lloc que rep el nom de Nimis. Després de l’excursió sota un cel ennuvolat, vam dirigir-nos a Ängelholm a dinar alguna cosa. Després d’una volteta per la població, tots els pobles són iguals per aquí, res a destacar, ens vam dirigir a Båstad. Aquesta població costanera és famosa per ser el lloc d’estiueig dels “pijos” d’Stockholm i per ser seu d’un conegut torneig de tennis sobre terra batuda. També vam donar una volta i quan la foscor començava a fer acte de presència i la humitat a ficar-se dintre dels ossos, vam fer via cap a Nova Lund, el centre comercial de Lund, a fer ruta de supermercats. Divertit.

Aparició estelar

Bufant el meu propi pastís

A Mölle un poc ventilats

El far a Kullaberg

Kullaberg

Anant cap a Nimis

Entrada a Nimis

Camí de tornada

La costa

El centre tenístic de Båstad

Pista central de Båstad

La sauna de Båstad

Fent el burro a la cuina

Amb les compres fetes i la nevera a rebentar, vam sopar i vam estar veient algun 30 minuts i Informes Robinson i al llit. Diumenge al matí, mentre els nois estaven per casa, ma mare i jo vam anar a tornar el cotxe i després, mentre el meu germà estudiava, els demés vam anar de passeig per les rodalies. Sorprenentment, hi havia una boira espessa que fins allà la una no aixecaria. En acabat de dinar, vam estar fent una estoneta el ronso fins que va ser l’hora d’acompanyar-los al tren . I fins Nadal, que ja està a cap de cantó! Un cap de setmana genial, amb moltes sorpreses i la pluja que va aguantar. Suposo que res més es pot demanar!

Perdonin pel retard, però mes val tard que mai. Demà comencem una setmana interessant pel que fa a casa nostra i només us demano que si us plau, aneu a votar. Bé, segons a qui voteu millor que us quedeu a casa...