En un dia com avui, dia en que les altres dues comunitats històriques
decideixen el seu futur polític a les urnes i amb les imminents eleccions
catalanes, sumat al calent ambient que es respira per les terres del sud, només
se m'acut una cosa.
M'imagino que molts de vosaltres ja l'heu llegit per alguna banda ja que ha
circulat per tot arreu però jo no puc deixar de pensar en aquest escrit. De
fet, com a mínim un cop al dia l'hi faig "un golpe de ojo" i no puc
parar de riure. És un text dedicat al "gran" ministre d'educació
"Verde" (Wert) després de les declaracions sobre espanyolitzar els
escolars catalans. Opinió personal a part sobre les polèmiques
declaracions, només mencionar que jo sóc una catalana producte de l'escola
catalana i que crec que no he sortit tan inculta. I per cert, respecte a les
declaracions que deien que a Catalunya no s'ensenya història espanyola és més
que fals ja que la història de batxillerat és la història d'Espanya. En fi, a
vegades em pregunto com deixem que gent amb tantes mancances dirigeixi un
país.
Política a part, ja que és un tema que avorreix per la manca de
credibilitat entre d'altres factors, jo em quedo amb la carta que us deixo a
continuació. Els que no sigueu catalanoparlants pot ser que tingueu cert problema
per poder percebre la gràcia del text però la genialitat amb que estan lligades
totes les expressions i frases fetes traduïdes literalment al castellà no té
preu. Espero que en pugueu gaudir tant com jo i rigueu com mai. Jo també
m'acomiado del ministre amb un bon vent i barca nova!
"Bienquerido Ministro,
Llevo 2 días en el intento de españolarizarme todo lo que no consiguió mi
escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas esto, pero siempre tengo
alguien por aquí que me da un golpe de mano.Referente a su comentario en el
congreso le he de decir que hay para alquilar sillas, Sr. Ministro. Españolizar
a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir
de pollagu-- ¡Bueno, de un corral de pollos!
Sí sí... Usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la
independencia; y reconozco que las piernas me hacen higos solo de pensarlo,
pero no, no estamos tocados del ala Sr. Ministro.
Hace años que aguantamos, que queremos joder el campo; vamos, tocar el dos,
para entendernos. Que esto está a punto de hacer un pedo como una bellota y no
creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquel que nada.
Sabemos que les estamos chafando la guitarra. Ustedes son tanto de la
cebolla como nosotros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido
aceite, pero les aseguro que no vamos a irles detrás con un flautín sonando.
Hasta ahora nos lo hemos pasado bien pero, a decir verdad, todo son ochos y nueves
y cartas que no ligan.
Por lo tanto, no vamos a perder más el tiempo, Sr. Ministro. En España todo
se está yendo a orrio y no nos quedaremos: preferimos escampar la niebla.
Bueno, tengo que dejarle que son tres cuartos menos cinco de diez, es tarde
y quiere llover. Así que buen viento y barca nueva.
Atentamente,
Un catalán en proceso de españolización."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada