Frenètic i monòton

Les darreres setmanes del calendari han esdevingut frenètiques en termes de calendari. Fent un cop d’ull enrere, la política catalana/espanyola va ben calenta, s’han convocat eleccions a la Generalitat, vagues de transport públic, Sant Miquel, la Cavalls del Vent, el meu germà queda segon de la seva categoria a la mitja marató de Sant Cugat, els polítics a nivell europeu es mullen sobre què passaria si Catalunya fos independent, seguim en crisi, més retallades, o retallades a tort i a dret, gent marxant del país i podria seguir. Tot això ho escric des de la distància i, a més, destacant que les meves darreres setmanes no es podrien etiquetar amb l’adjectiu “frenètiques”. Més ben dit, jo les etiquetaria de monòtones.

La monotonia ha estat marcada per diferents factors, un dels principals potser ha sigut el factor climatològic. Portem més de dues setmanes, més de dues, en les que no ha deixat de ploure cap dia! Dies grisos i aigua. No plou, generalment, a bots i barrals però va caient aigua. Igualet que a Galícia, però si no estàs acostumat, “ralla” una mica.  L’altre principal factor és el factor feina. Diguem que no estic passant pel millor moment per causes identificades i en procés de trobar-ne un solució, esperem, però que no depenen íntegrament de mi. En fi, millor no parlar-ne gaire que estem de cap de setmana. Ara, per trencar la monotonia, aquesta setmana m’han passat un parell de coses que sense dubte, s’han sortit de la rutina diària en la que em trobava immersa.

La primera va tenir lloc dijous. Bé, mirant-ho amb lupa, dimecres al vespre. Dimecres cap allà les vuit, cansada de tot el dia i després de parlar amb els meus pares per l’Skype, estava en procés de fer-me el sopar i el dinar de l’endemà quan em sona el mòbil. Miro, número suec no identificat, estrany. Contesto a la manera sueca: Hola i el meu nom, i em contesta el Henrik. El Henrik és un altre doctorand del departament, d’uns 31 anys crec i que junt amb la Teresa i amb mi, donem les classes de problemes d’una assignatura. Bé, mentre remenava cassoles i ell preguntant-me si de debò m’anava bé parlar entre mig del “tinglado”  i el meu sopar tardà (estem a Suècia), vam anar al gra i tenia un dubte amb un problema que havia de resoldre a la pissarra el dia següent. Li vaig intentar explicar però aquestes coses per telèfon, esdevenen un pèl difícil i vam quedar que ens trobaríem a la universitat abans de la classe per donar-hi un cop d’ull. Així doncs, dijous a tres quarts de vuit del matí estàvem discutint el problema i a un quart de nou, ell començava la classe. Sí, aquí les classes comencen a un quart. En aquestes que torna al cap de deu minuts i em diu: “A que no saps què m’ha passat?” En veure’l, tan sols se m’acudeix una cosa; “t’has equivocat d’hora”. I evidentment, la classe era a un quart d’onze. I el pobre, no sabia què fer perquè tenia hora amb el metge i l’encarregat de l’assignatura, el Cristoffer encara no havia arribat. En aquells moments només se’m va acudir dir-li, tranquil, ja la donaré jo. Ell tot amoïnat per ficar-me en el merder però bé, sempre hi ha una primera vegada! Perquè les classes que em toquen a mi són quan els alumnes han d’anar resolent una llista de problemes i jo estic allà per resoldre dubtes i preguntes. Així que vam repassar els problemes que havia de fer a la pissarra, què destacar i a les deu, em van donar una capsa de guixos i apa, que vagi bé. Vaig arribar a l’aula i ja els hi vaig dir, bon dia a tots, el Henrik avui no pot venir i per  tant, donaré la classe jo. Espero que m’entengueu però no em veig amb cor de donar la classe en suec i pel vostre bé, la faré en anglès. Si teniu qualsevol dubte o no enteneu alguna cosa, sobretot, pareu-me i pregunteu! I apa, mans a l’obra, vaig anar resolent els quatre problemes previstos. Fent preguntes, resolent preguntes i crec que encara me’n vaig sortir prou bé. A veure si m’assabento algun dia què n’opinen els alumnes!

L’altre fet que m’ha ajudat a trencar la monotonia i el silenci ha tingut lloc aquest matí. Acostumo a fer rollerski sola però aquesta setmana he trobat que a Lund hi ha un club d’esquí de fons i que queden els dissabtes als matins per entrenar. Ara que no hi ha neu, surten amb els rollers. Com que no plovia, he decidit, surt i ves a investigar de què va el tema i bé, un cop me’ls he trobat en ruta, el que feia de tècnic, m’ha començat a parlar i a petar la xerrada i he acabat amb ells. En general són tot gent gran, començant per l’instructor i només hi havia dues senyores però m’ho he passat molt bé. A més, hem estat fent exercicis de tècnica que jo no n’havia fet mai i l’home m’ha anat corregint i felicitant-me per la ràpida progressió i tècnica. Ha sigut ben divertit i els hi he promès que dissabte que ve em tenien allà una altra vegada. Ara, només hi ha hagut dues pegues. La primera és que és tot en suec i bé, sort que el tècnic primer fa l’exercici i jo m’hi fixo perquè avui han aparegut paraules que no estan en el meu vocabulari, encara! I l’altra, que en un moment de lucidesa dels meus, me n’he anat a terra deixant-me el genoll. Coses que de tant en tant passen. Conseqüències; un forat a la malla i ara mateix una pilota de tennis per genoll però res que no  sigui superable!