Dilluns, dimecres i divendres

Sona el despertador i com és habitual en mi, em desperto. Obro els ulls i començo a connectar amb el món. Primer de tot em pregunto perquè sona el despertador, quina hora és, quin dia és i què toca fer. Respostes: és divendres, són les sis del matí i toca anar a nedar com cada dilluns, dimecres i divendres.  Em trec el nòrdic de sobre, poso els peus a terra i en direcció cap al lavabo a rentar-me la cara i despertar-me. De camí cap al lavabo (és ben curt però dóna temps) encara dono voltes als somnis de la nit. No sé què em passa darrerament però trobo que somio molt i quan em llevo haig de discernir entre els somnis i la realitat.

Rentar-te la cara i notar que poc a poc els ulls es van obrint. Evacuar líquids i començar a pensar en el següent pas que toca fer. Anar a la cuina, agafar un got, omplir-lo de suc i beure-te’l mentre et prepares dues llesques de pa amb tomàquet i pernil dolç per poder esmorzar en quant arribis a la universitat. Ai, i en una ampolleta la llet amb el Nesquik! Que no falti!  Acabar-te el suc, embolicar les llesques en paper de plata, fregar els quatre estris, agafar el “tàper” del dinar que has preparat el vespre anterior i una peça de fruita per berenar. Passar pel menjador, recollir la bossa amb les coses de la  piscina i anar cap a l’habitació. Posar tot a la motxilla, treure’t el pijama i posar-te el banyador. De cap cap al lavabo a rentar-me les dents i posar-me les lents de contacte. Vestir-me, abrigar-me,  agafar tots els trastos i sortir per la porta. Agafar la bicicleta i cap a la piscina.

6:25 del matí. Aparco la bici al davant del gimnàs i saludo en el meu “impecable” suec a la meva amiga. Una senyora de jo diria uns 60 i pico anys que no falla mai. Incansable. I comencem a xerrar, tot això en suec. El que és capaç de fer un a certes hores del matí. Encara no entenc com la dona no s’ha atrevit a preguntar-me d’on vinc. En fi, parla ella més que jo però ens entenem força bé. Segons el dia i en contra de la nostra voluntat, va apareixent més gent. Sempre desitgem que vagin al gimnàs i no a la piscina però no sempre és així. Dos quarts de set, obren les portes i sembla que comencin les rebaixes. Nosaltres sempre en primera fila entrem al gimnàs, passem la targeta i com és costum aquí, deixem les sabates a l’entrada i correm cap al vestuari. En el fons ens riem perquè sembla irreal haver de córrer per tirar-te a la piscina a dos quarts de set del matí però ho fem! Arribar als vestuaris, treure’s la roba, agafar les eines (guants, gorro, manoples, tovallola, etc.) passar per la dutxa i ràpid cap a l’aigua. Tanta pressa ve perquè la piscina és força petita i poca gent va a nedar. Molts van a banyar-se que és molt diferent d'anar a nedar. Així que nosaltres ens quedem amb una meitat de la piscina i així cada una té el seu carril i podem nedar sense que ens emprenyin sempre resant que no aparegui molta gent i enlloc de poder tenir cadascuna el seu carril, haver de nedar donant voltes a cada meitat de la piscina. Sé que no deveu entendre res del que estic dient però bàsicament es resumeix en que si hi ha poca gent, podem tenir el nostre propi tros de carril i no hi ha problemes. Si hi ha més gent, en hem d’apretar i llavors és quan has d’avançar al personal i tota la pesca.

Però avui haig de dir que ha sigut un dels millors dies sense cap dubte. Hem estat pràcticament uns tres quarts d’hora nedant soles. La veritat es que no pots dir que els divendres hi ha menys gent que els dilluns o els dimecres, va com va. Mira que m’hi fixo cada dia però no hi ha cap tendència. Potser sí que a mesura que ens anem aproximant a l’hivern, menys valents salten del llit a aquestes hores, ben comprensible. La veritat que fer un entreno de 2500m -3500m (va segons els dia i l’entreno que toqui) a aquelles hores senta bé. En primer lloc, perquè no ets conscient del que t’espera i per tant, el fas sense remugar mentalment. En segon lloc, és una bona manera de començar el dia i després que no t’has de barallar per nedar com acostuma a passar per les tardes. Això sí, l’efecte et passa factura a partir de certa  hora del dia però ben normal.

Sobre quarts de 8, depèn del dia, sortir de l’aigua, dutxa, eixguar-se, vestir-se, eixugar-se un poc els cabells i agafar la bici. Arribar a la universitat, pujar al despatx, jo munto la paradeta per allà perquè se m’eixugui el banyador i la tovallola durant el dia i si hi ha temps, esmorzar. Si toca classe, agafar les coses i cap a classe i esmorzar ràpidament abans de que comenci o durant els primers minuts. Per sort el professor és el meu tutor així que tampoc em posa pegues. I res, tot un dia per endavant i amb la bona sensació que ja has complert pel dia. I a més, si algun dia encara tens forces i vols doblar, doncs encara hi ets a temps.

No estic boja, potser una mica però jo m’ho passo bé. El que em sorprèn de tot plegat (no és que sigui capaç de llevar-me a les 6 i anar-hi, els que em coneixeu sabeu que sóc capaç) és que a aquelles hores sigui capaç d’articular paraules en suec i que la gent m’entengui. Coses de la vida que mai entendré.