Marrameu torra castanyes

Marrameu torra castanyes, a la voreta del foc, ja n'hi peta una als morros, ja tenim al Marrameu mort...

En aquestes estic jo, torrant castanyes amb un punt nostàlgic en un dia emboirat i ben humit en el que m'he anat a descobir el parc natural més petit de Suècia. 

Després d'un parell de setmanes amb un ritme força elevat, exàmens, assistir a un congrès, donar una classe i altres coses desplaçant-me entre Lund, Malmö i Copenhagen, tenia més que decidit que avui dissabte m'havia de retrobar amb mi mateixa i divagar la ment fent el que m'agrada. Aquí al sud de Suècia no hi ha muntanyes per perdre's i fer la cabra però hi ha altres remeis i avui he anat a descobrir un. 

Aquest  matí agafava la motxilla i cap al bus falta gent! En menys de 20 minuts estava a Dalby, un poble de quatre cases com qui diu, que és la població més propera a el parc natural que duu el nom de Dalby Söderskog. Un cop a Dalby, he començat a caminar fins la entrada del parc (sobre 2km) sota una boira pixanera que no ens ha abandonat en els darrers tres dies donant un cert punt místic a l'excursió. Un cop he arribat a l'entrada, m'he edinsat en el parc. I realment, preciós. Més que res pel contrast del que és la zona aquesta on són bàsicament camps i camps de conreu on et trobes el reducte del parc natural que vindria a ser una petita Fageda d'en Jordà. Crec que en una hora i mitja més o menys ja m'havia recorregut  tots els possibles camins dintre del parc on tan sols m'he creuat amb una altra noia que ha resultat ser una guia del parc. Al final he acabat parlant amb ella i m'ha estat explicant un parell de coses. Certament era com una petita Fageda d'en Jordà on les diferents tonalitats i colors de la tardor eren més que evidents. Hi havia marcat un camí general fet per taulons de fusta on allò era una pista de patinatge! No m'he caigut pas però i sort que no hi havia ningú perquè sola m'anava rient de les peripècies que havia de fer per no caure de cul o de qualsevol altra manera! I després m'he ficat per altres camins on han resultat ser uns fangals considerables però els que em coneixeu ja sabreu que en aquestes condicions, m'ho dec haver passat en gran. Llàstima que la boira no parava de pixar perquè tot i el punt místic i màgic que li dóna, quan duus una bona estona, tot i anar ben preparat en termes tèxtils, la humitat es cola per dintre el cos. Però tot solucionat, unes bones castanyes per escalfar-se i de pas, celebrar la castanyada!

Mengeu molts panellets i castanyes i bona castanyada a tothom!