Una Marieta volava pel món: Escapada

El temps no passa ràpid. El temps passa molt ràpid. Fa una setmana exactament estava tota contenta i alegre d’estar en pantalons i màniga curta pel carrer a Riu amb la Maria, l’Anna i el Marc, els tres nens de Riu que m’explicaven coses després d’un matí de regar espinacs, anar a comprar, sortir a rodar amb la bicicleta i gaudir dels Pirineus en el seu estat pur i amb una temperatura més que estiuenca diria jo.

Lo de regar espinacs entra dintre del projecte agrícola del meu pare i el Josep, que van plantar els espinacs al camp on hi havia abastiment d’aigua fins que el Joan va enretirar la mànega (perquè no ho sabia) i per tant, ara hem d’anar amb una galleda i treure l’aigua del pou per regar. Ja veurem si surten els espinacs però de moment puc corroborar que la producció de trumfes, mongetes verdes, tomàquets, api, porros, pebrots, col-i-flors, bròquils, cebes, pastanagues, etc, és impressionant i està tot boníssim. Jo destacaria la producció de tomàquets perquè només fem que collir i collir tomàquets i regalar-ne i les tomaqueres no paren de produir!

Bé, ja he fet els honors a l’hort i ara us preguntareu a sant de què parava jo per casa no? Doncs bé, bàsicament em vaig escapar un cap de setmana per carregar piles i impregnar-me de muntanyes i bona temperatura (aprofitant que semblava que fos estiu) per encarar els dos mesos i mig que resten fins Nadal. Doncs dijous al migdia em dirigia a Kastrup (aeroport de Copenhagen) per volar via Madrid (era més barat). Primera sorpresa del dia, quan embarcava al vol de Madrid a Barcelona, jo ja anava amb la directa posada i força cansada, algú m’agafa pel braç i em diu:Ei! I resulta que era el meu tiet Josep Maria! Perquè em va veure ell que sinó jo ni fixar-m’hi. En fi, un cop arribats a la ciutat comtal, direcció cap a casa i un bon tros de carn per sopar amb tomàquets de l’hort! A més, era Sant Miquel així que gelat de postres per celebrar el sant del meu pare. Divendres pel matí em va tocar arreglar quatre coses, les típiques coses que has de fer quan baixes a ciutat i cap allà les 5 ja enfilàvem cap a Riu!

Dissabte m’ho vaig passar molt bé. Pujava amb ma mare i el Tro cap al coll de Moixeró per veure passar la Cavalls del Vent. La meva mare i el Tro van baixar a dinar a casa però jo ja duia el menjar a sobre i preparada per fer la meva particular Cavalls anant al coll de Vimboca, refugi de Cortals de l’Ingla i refugi del Serrat de les Esposes. Realment l’ambient als refugis era espectacular. Durant el recorregut no hi havia tanta gent, només els que fem la cabra, però us juro que el Serrat estava desconegut! Llàstima que un amic que corria es va retirar però el nivell que hi havia en aquesta edició era espectacular! Jo m’ho vaig passar de conya anant amunt i avall, animant als corredors i corrent i saltant muntanya amunt i avall.

I diumenge al vespre tornàvem a la odiosa ciutat per sopar i refer la maleta perquè era més que evident que l’havia de refer. Els de seguretat de les maletes, dilluns al matí devien al·lucinar amb la maleta perquè duia: una llangonissa, un súper-tros de sobrassada, quelitas, més d’un quilo de mongeta tendra de l’hort, croquetes, etc. Ara, jo més que contenta amb el contingut de la meva maleta!

I dilluns al matí, com ja va sent habitual, el meu taxista particular, el meu tiet Tito, em deixava a l’aeroport de tornada al nord. Una tornada una mica “durilla” però ja molt millor. Diguem que aquesta setmana m’ha costat força tornar a engegar però anar fent. A més, durant la setmana la temperatura ha anat caient en picat i de fet, aquest matí he sortit a córrer amb 5 graus... Comença la rasca! I aquest cap de setmana, havia de fer feina però diguem que m’he dedicat a la producció culinària... panadons (ja sé que no és Setmana Santa però em venia de gust), pa (ja se m’acabava), un pastís perquè dintre de poc haig d’anar a casa d’un dels del departament que hem quedat amb uns quants i els xinesos i bé, diria que més que suficient.

Nova setmana a la vista, molta feina per fer, espero activar-me i ser productiva d’una vegada per totes i a mirar endavant!