Ahir dissabte estàvem convidats a ... dinar/sopar , sincerament no sé com definir-ho, a les quatre de la tarda al menjador del departament alguns doctorands i post-docs per celebrar que la Wamei (una xinesa de la meva divisió) havia presentat el Licentiate. El licentiate es fa a pocs països però Suècia és un d'ells i és bàsicament presentar el que portes fet a meitat de doctorat. Malgrat que la presentació va ser fa un mes ben bé diria jo, fins ahir no vam fer la celebració perquè el seu marit (un alemany, sí, està casada amb un alemany) estava de viatge. De fet aquest matrimoni no té cap altra definció que l'expressió castellana "son tal para cual". Amb això ho dic tot.
Doncs bé, la convocatòria era a les quatre de la tarda i tothom havia de dur un plat. Bàsicament érem tots els xinesos del departament, el Martin amb la seva nòvia, l'Erik (els tres suecs), el Munir (Pakistan), la Zahra (Iran), l'Ali (Iraq), el marit de la Wamei (alemany) i servidora. Poti-poti cultural. Així que puntual com sóc, a les quatre estava allà amb el meu pastís d'espàrrecs. La majoria de gent va ser puntual però la cosa és que els xinesos (alguns) es van posar a cuinar allà a fer una sopa i no sé quines històries! I en aquestes que em vaig començar a desesperar perquè havia esmorzat a les 8, m'havia matat a córrer i a fer sèries en un total de 11,5 km i com que pensava que menjaríem com molt tard a quarts de cinc, il·lusa de mi, vaig menjar un plàtan i una pera per no defallir però tampoc omplir-me massa perquè sinó sabia que no tindria gana. En fi, després de que la sopa estigués llesta, el "pato laqueado" (sí, sí, portat des de la Xina) i algunes coses més, ens vam posar a sopar. En aquestes que devien ser ja les 6.
La veritat és que hi havia molt menjar, alcohol també vaig veure circular, pastís de formatge suec de postres i Glögg per rematar. El Glögg és una beguda típica sueca de Nadal que és vi però de molta menor graduació que s'escalfa i se li tira fruits secs i està boníssim! Ai i te i fruita també. Vaig estar observant i realment el tema menjar i menjars és tot un espectacle. Entre els musulmans que no poden menjar porc (sort de l'ànec i altres coses que hi havia), els que són al·lèrgics a no sé què i els que tenen manies i jo que provo qualsevol cosa. També vaig al·lucinar amb els xinesos. Collons com mengen! Mira que estan més prims que unes secallones la gran majoria però no paren de jalar. Molts van repetir més de dues vegades i quan ja estàvem de sobretaula, vinga a menjar plàtans i mandarines! I jo que tan sols vaig repetir una vegada i vaig menjar el vomitiu pastís de formatge (sincerament, vomitiu no però era comprat i que voleu que us digui, permeteu-me posar-me una medalla, el meu és millor), m'era impossible fer cabre res més al meu estómac!
Però va ser un vespre ben divertit. Entre el Munir sent el centre d'atenció com sempre liant-la, els comentaris dels demés i les conyes amb els xinesos, la cosa es va anar allargant. També vam descobrir que és la època de reproducció dels xinesos perquè ens vam assabentar que la Wamei està embarassada i li toca a finals de maig i un altre xinès té la dona prenyada!
Us deixo algunes fotos d'ahir!
La Wamei i el Munir amb la pissarra plena de felicitacions
La taula plena de menjar
L'ànec
I bé, avui, diumenge 20 de Novembre, eleccions generals a Espanya. Personalment només puc dir que em fa fàstic la classe política. NO és que no m'interessi la política sinó que els polítics actuals m'han fet perdre l'interès per la política. Les campanyes electorals es basen en tirar-se els plats bruts pel cap els uns als altres demostrant el nivell deplorable de la política espanyola. Ho sento molt però no hi ha polític que se'n salvi. Si algú coneix algun que sigui intel·ligent i apunti maneres que m'ho faci saber perquè li estaré agraïda perquè sincerament, em fan tots fàstic i pena de la imatge de país que donem. I ja sabem qui guanyarà avui a les urnes, seguint la tendència europea... Només espero que no sigui per majoria absoluta. Sincerament, la classe política em té molt decepcionada. Guanyi qui guanyi, m'agradarà veure què farà per "salvar" el país... Més clar i català no ho puc dir, els polítics m'han fet perdre l'interès per la política. No hi ha ningú amb cert nivell intel·lectual, bones idees i maneres, sense haver de fer servir la retòrica en tots els seus discursos i despotricar de les idees que poden presentar els demés. En fi, si cada partit es centrés en el seu programa, defensant el seu projecte enlloc de dedicar-se a posar pegues als demés (i això ho dic per tots els partits) potser, i dic potser, "otro gallo cantaría".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada