Ahir a la nit va començar el mes del pelegrinatge a Mora. Mora no és Móra d'Ebre ni cap lloc de culte religiós. Mora és una localitat sueca situada uns quants quilòmetres al nord d'Stockholm i és coneguda per ser el lloc d'arribada d'una de les curses d'esquí de fons de llarga distància més famoses, la Vasaloppet.
La bogeria d'aquest any, i per això tots aquests mesos d'entrenaments i pallisses físiques traient hores sota les pedres, és participar en la dita cursa. Encara no sé com em vaig deixar entabanar pels del club d'esquí de fons però les coses són les que són i en unes dues setmanes estaré anant de Sälen a Mora, 90km, sí, 90, amb esquís de fons. O això espero.
Què faig doncs ficada en un tren, el segon i encara queda un tercer per arribar a Mora? Doncs anar a entrenar 3/4 dies amb els del club d'esquí. Crec que ha sigut una bona decisió ja que és a dues setmanes de la prova i degut a la manca de neu per les latituds de Lund (només hem esquiat 3 dies), és una bona manera d'acumular alguns quilòmetres més sobre la neu i millorar la tècnica. Degut a la feina i que ja estava apuntada al campus d'entrenament aquest, no he pogut fer cap competició més curta però una no és esquiadora d'elit i fa el que pot, i més.
És cert que a mesura que s'apropa la cursa, els nervis comencen a apretar i pensaments com qui m'ha manat posar-me en aquest fregall invaeixen el cervell dia sí, dia també. Espero que durant aquests quatre dies, pugui gaudir de la neu i esquiar, oblidar-me de tots els merders i maldecaps de la uni i passar-m'ho molt bé.
El viatge a Mora va començar ahir a la nit. Per primera vegada en la meva vida vaig agafar un tren nocturn. Vam sortir a les 11 de la nit de Lund i a les 6 del matí d'avui dijous hem arribat a Stockholm. Jo dormia en un compartiment de 6 persones que eren tot dones. De fet, quan fas la reserva, es pot triar si es vol compartiment femení, masculí o mixte. La veritat que estava prou bé l'únic que per moure's s'ha d'anar per torns o sinó, no s'hi cap ja que són dues lliteres de 3 pisos. Et donen dos llençols per que posis un a sota i un per tapar-te a part d'una manta. He dormit força bé, donant algunes voltes però darrerament també em passa a casa. Estic un pèl cansada però segur que aquesta nit dormiré millor. Tot i que viatjar en tren té la seva gràcia, un trajecte de 12h totals d'anada i de 8h de tornada s'acaba fent un pèl pesat però com que encara no he après a aparèixer i desaparèixer, no hi ha més remei que prendre-s'ho amb filosofia i pensar que en breus estaré lliscant per la neu.
De moment crec que som 8 del club i jo, per suposat, la més petita. Tots suecs. Crec que ha d'aparèixer algú més però no sé qui és. Fa poc hem passat. Uppsala i el paisatge està nevat. Tampoc hi ha una passada de neu però com a mínim està emblanquinat.
Prometo, en la mesura que sigui possible, anar escrivint i relatant les meves experiències d'aquests dies de neu, entrenaments i envoltada de suecs.
Després de tres trens, hem arribat a Mora i ens hem dirigit a l'hotel on té lloc el campus. Hem deixat els trastos i directes a dinar i a estirar les cames per les pistes, jo he anat per la de la Vasaloppet. No fa gaire fred -+ 2 i, per tant, encerar es converteix en un malson però m'ho he passat bomba. A més, he pogut constatar que esquiar aquí és molt més fàcil que a casa pel tema dels desnivells tot i que sé que durant la cursa hi ha unes quantes pujades que et deixen mort. Dutxa i a les sis de la tarda, sopar. Sí, a les sis. Però tampoc ha sigut un sopar per morir. Espero aguantar tota la nit! Per si de cas, tinc dàtils a la motxilla...
Després de sopar ens hem reunit amb el jefe del campus aquest que és ni més ni menys que l'Staffan Larsson. Per la gran majoria de casa nostra, aquest paio només és conegut a casa seva a l'hora de sopar però aquí és conegut per, a part d'haver sigut molt bon esquiador, haver fet tota la Vasaloppet fent "double pouling". És a dir, movent només amb els dos braços i els abdominals, gens de cames. Bé, doncs que estem al campus d'aquest crack i al grup som pràcticament tots del club i 5 foranis. He constatat que a l'home li agrada xerrar i que nosaltres estàvem cansats degut a tota l'aventura del viatge.
Demà esmorzar a les 7 del matí i demà dues sessions de tècnica, una pel matí, i una per la tarda. Penjaré l'entrada quan pugui ja que al llit no arriba el wifi.
Bona nit des de la latitud més alta que he estat mai.
Les fotos aviat!
Publicat amb Blogsy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada