El país del "Lagomisme"

Suècia és el país del ”lagomisme”. Evidentment, el mot ”lagomisme” és inexistent en la llengua catalana, si no us ho creieu, feu una ullada al DIEC i ho comprovareu vosaltres mateixos. ”Lagomisme” és un mot de collita pròpia que m’he tret de la màniga però que descriu perfectament la societat sueca. Evidentment, no me l’he inventat de soca-rel, sinó que he fet una substantivació catalanitzada del mot “lagom”. Espero que cap filòleg no em talli el cap per les meves aproximacions i manipulacions de la llengua.

“Lagomisme” ve de “Lagom”, mot suec, molt suec, que si intentes buscar la definició al diccionari, en segons quina llengua, és difícil de traduir. En alguns diccionaris ho tradueixen com a moderat, que ve  a donar una idea del significat de la paraula “lagom” però no del context on s’aplica. Segons el DIEC, moderat vol dir: 1 1 adj. [LC] Que defuig tot excés. Sempre ha dut una vida moderada. L’exemple escau perfectament a l’estàndard suec, tot i que sempre hi ha casos que no segueixen el marcat pel “lagomisme”.

Conclusió, que “lagom” esdevé una paraula comodí excel·lent.  No fa ni fred , ni calor; “lagom”. Ni massa ni poc salat, “lagom”. No hi ha ni molta gent, ni poca; “lagom”. I en definitiva, com que aquí no es mullen gaire, tot és “lagom”! És cert, els suecs no són una societat coneguda per ser extremista en les seves decisions, pocs et diran blanc o negre, és el país del “lagom” i amb aquesta magnífica paraula, t’estalvies uns quants maldecaps. És per això que la traducció literal del diccionari no és directament aplicable, si més no, en la nostra llengua. En tot cas, si et trobes a Suècia, aplica “lagom” per regla general i sortiràs bastant ben parat. Del que no estic segura és si existeix un equivalent en danès o noruec.

Per tal que us acabeu de creure el concepte del ”lagomisme”, existeix una mena de paraula , dic mena perquè no és paraula com a tal però oralment sí que existeix, que és nja i es pronuncia [nia]. Nja seria la unió de no (nej) [nei] + sí (ja) [ia] = nja [nia], que torna a posar en evidència la indecisió, o les poques ganes de mullar-se, de la societat sueca.

És cert que cada llengua té paraules que destaquen per la seva bellesa, complexitat, simplicitat o significat o, simplement, perquè fan gràcia. Carmanyola, filaberquí, bolboreta, nocello, alféizar, serendipity, etc. en serien alguns (pocs) exemples en català, gallec , castellà i anglès. Malgrat que el meu domini del vocabulari suec és inferior al de les llengües derivades del llatí o l’anglès, “lagom” ha sigut una de les paraules sueques que més m’ha marcat. Estèticament no em diu res, ja ho diu la paraula, ni fu, ni fa, però tampoc és que faci gràcia. Bàsicament és pel seu ús i com un mot, pot arribar a descriure a la societat d’un país.