Hi ha coses en la vida de les que en pots prescindir, d'altres que poden ser substituïdes i d'altres que simplement resulten imprescindibles. Majoritàriament, fins que no manquem de certes coses no ens n'adonem de l'imprescindibles que poden arribar a ser. Hi ha casos excepcionals com en el cas de certs medicaments que no cal arribar a l'extrem de la inexistència per saber que són imprescindibles per a certs éssers humans. Però bé, si ens centrem en diguem-ne coses materials sense comptar els medicaments, el factor personal també hi juga una gran part. Una cosa que pot resultar imprescindible per una persona pot resultar un objecte prescindible per un altre.
Doncs bé, una de les coses que més trobo a faltar és el nostre menjar. No és que en aquest país no es mengi, que no hi hagi varietat d'aliments o que no sàpiga cuinar però sincerament, no som conscients de la gran varietat de productes i de formes de cuinar un mateix element a casa nostra. I això ho trobo a faltar. Evidentment, la nostra cuina no és imprescindible ja que quan no hi ha més remei, t'acabes adaptant al que hi ha però hi ha coses que es troben a faltar.
Tinc sort que en aquest país existeix el pà, així que el pà amb tomàquet està solucionat. L'embotit evidentment no existeix. Bé, fals, hi ha importació de pernil serrat Navidul i alguna cosa de xoriç i poca cosa més però per sort, gràcies als de casa, per mitjà de sobres arriben a casa meva embotits envasats al buit. Una mica de pernilet, llonganissa, fuet, etc. Sí, sí, també arriben Quelitas, sopes Gallina Blanca (aquí les sopes són caldos, no tenen pasta) i alguna que altra sopresa.
Doncs bé, gràcies a la visita de la meva família, vaig omplir el rebost i encara n'estic gaudint dels productes. Dintre de totes les coses que em van dur, que no van ser poques, s'hi trobava la millor cosa del món. Molts pensareu que cada cop estic més tocada del bolet però a mi em va fer molta il·lusió. I què era? Doncs, CROQUETES!!! Però no qualsevol tipus de croquetes, no. LES croquetes que són les que únicament val la pena menjar. Les croquetes de la volateria de davant de l'escola. Sí. Les millors croquetes que he tastat en la meva vida. Unes croquetes de pollastre, gens empalagoses, que quan un cop te les poses a la boca, es van desfent,i pots anar assaborint el gust de pollastre, suaus, sense fer bola, impressionants. Una sensació indescriptible! Encara no sé com s'ho van fer per posar-les a la maleta i que arribessin senceres però sé que van venir de part de la meva tieta. El millor regal del món. Jo, com a bona previsora, em vaig fer tres paquets de quatre croquetes per anar-me-les racionant i poder gaudir una mica més de l'experiència de LES CROQUETES però diumenge se'm van acabar. Me les vaig menjar a gust, gaudint de cada tros que m'emportava a la boca, assaborint fins a l'última engruna d'arrebossat i pensant que em donarien totes les forces per l'examen de l'endemà. Però s'han acabat. Al meu congelador ja no hi ha més croquetes. El pitjor de tot és que no me les poden enviar per correu però crec que podré resistir. Si més no, no em queda més remei així que hauré de viure del record, del regust, de la sensació, de l'experiència de menjar-me LES CROQUETES. D'aquesta manera, quan torni a casa sé que me les menjaré amb molt més de gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada