Foto feta a l'agost de la residència
Després de no sé fa quants dies, la veritat és que ja no me n'enrecordo, portem tres dies seguits de sol! Sembla com si fos tot un miracle però es que realment ho és. Després d'una tardor i un hivern caracteritzats per dies tapats, pluja i neu, el dia que vaig veure sortir el sol quan em vaig llevar pel matí va ser una sensació indescriptible. Quasi em vaig haver de posar les ulleres de sol! (ara entenc perquè els suecs no tenen persianes, han de deixar entrar tota la llum possible durant l'hivern). Un es pensarà que és una tonteria però no és fins que estàs en un lloc on el sol és car de veure que no te n'adones del que pot arribar a afectar. Amb raó la gent d'aquí es deprimeix a l'hivern i a la que pot se'n va a la costa del Sol o a Canàries!
Doncs bé, han sigut tres dies d'un sol espectacular, brillant, sense pràcticament ni un núvol al cel. Un cel nítid que diríem. Els raigs de sol penetraven la finestra de casa meva i donava la sensació com si estigués en un dia d'estiu a casa. Però no ens enganyem, en només obrir la finestra o sortir al carrer, les alegries de la calor se'n van en orris i les orelles, les mans, els nas es comencen a glaçar. Però què més dóna? Fa sol, et sents més enèrgic, amb més ganes de fer coses, més feliç, més millor. Encara que quan una està d'exàmens, poc motiva però et fa sentir millor.
Per altra banda, els raigs de sol han començat a desfer la neu i a recordar-nos que a sota la gruixuda capa blanca, existia l'herba. Hi ha herba, era verd! Ara entenc perquè diuen que quan arriba la primavera la gent es torna boja! Amb raó! Si amb només veure el sol ja et sents molt millor, quan pugi la temperatura com serà? Seguirà demà fent sol?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada