I a Londres vaig anar a parar

Dimarts, tornada a la realitat. Noves assignatures, nous horaris, noves classes i antics i nous companys. Perquè tornada a la realitat?

Doncs bé, després del període d'examens i aprofitant que per primera vegada em queien al principi de la setmana i conseqüentment, tindria uns dies de vacances, vaig anar a parar a Londres. De fet, era un viatge que ja portàvem planejat des de principis de Gener, un bon dia que havia anat a acomiadar-me dels amics al bar de la facultat de Barcelona. Així doncs, dit i fet vam planejar trobar-nos un cap de setmana a Londres per tal de fer un retrobament i visitar els que estan per allà. En definitiva: Noguera i Oscar que estan a Cranfield eren els amfitrions, Mora provinent de Zurich, Piella i Calafat des de Barcelona i servidora des de terres sueques. Al final va haver-hi una baixa notable però va ser per motius justificats.

Dijous al vespre després de suec, em vaig dirigir cap a l'estació de tren i vaig agafar el tren fins a Kastrup (l'aeroport de Copenhague). Per primera vegada vaig experimentar el que és volar amb Easyjet. A la que arribes a la sala d'espera de la porta per embarcar i veus que l'avió es va buidant, veus que la gent ja comença a fer cua. Un cop es posa el personal per verificar els bitllets i la documentació, criden als que tenen "speedy-boarding", a continuació els que van amb nens petits i per últim, la resta, "class 2". És en aquest moment quan la gent s'amuntega uns damunt dels altres per ser dels primers en entrar l'avió i agafar lloc. Perquè clar, el que no he dit és que amb aquesta companyia els seients no estan adjudicats. Així que ja us podeu imaginar com va el tema però bé, vaig aconseguir una bona posició i conseqüentment, vaig gaudir d'un bon lloc a l'avió amb finestra inclosa. Un cop a l'aeroport de Gatwick, vaig agafar el tren fins a Victoria station i d'allà, el metro. Haig de dir que The Tube or The Underground és estret, no gaire alt i caòtic. Això de que cada línia tingui bifurcacions i ramificacions no facilita gaire el tema però me'n vaig sortir i vaig poder arribar a l'hostal on m'esperaven en Mora i en Piella per anar a fer una pinta corrent perquè ja era tard i anar a dormir.

El dia següent, divendres, després d'haver gaudit d'un "increïble i abundant" esmorzar en el nostre "maravellós" hostal, no penso fer comentaris de l'hostal perquè això es podria fer etern, vam començar el nostre dia de turistes. I vam caminar i vam caminar. Vam passar per Hyde park, ens van fer fora de Harrods perquè en Piella duia la caputxa posada, Buckingham Palace, Trafalgar square i milers de coses més.

Després de caminar tot el dia i de visitar un munt de llocs, vam anar cap a l'hostal a recuperar les nostres bosses i vam anar fent via cap a Cranfield. Vam experimentar el caos d'un divendres a la capital anglesa, barallar-nos amb una màquina de tickets, córrer per no perdre el tren i conseqüentment, no poder seure'ns perquè estava a petar i haver d'anar una hora de peu després d'estar tot el dia caminant. Un cop a l'estació, després d'esperar 5 minuts van aparèixer els nostres amfitrions i vam fer via cap a Cranfield. De Cranfield no puc dir gaire cosa perquè només vam anar de party, dormir i parlar suec. Sí, els simpàtics dels meus amics, van tenir la decència d'avisar a tots els suecs que jo estava a Suècia i que m'havien de parlar en suec.

El dissabte, després d'esperar a que els nens es llevessin i es dutxessin, vam fer el dinar i vam menjar tots plegats celebrant l'aniversari del nostre gran Piella. Un element únic en la seva espècie. Després, vam partir tots cap a Londres una altra vegada on vam anar passejant per uns carrers i ens vam trobar amb unes noies de Cranfield que també són de la uni. Cap al tard, l'Oscar ens va abandonar i ens vam quedar els tres més en Noguera per Londres. Va sopar i vam anar a veure el passeig de la London Tower i el London bridge i caminar, caminar i finalment, a dormir al nostre "estimat" hostal una altra vegada.

Diumenge al matí vam seguir fer de guiris visitant Notting Hill, St. James Cathedral, el camp de l'Arsenal per fora, després d'una llarga patejada vam anar a parar a Camden market que és espectacular i finalment, vam anar a Trafalgar square per presenciar els últims minuts de la celebració de Saint Patrick's day. A continuació, després de preguntar i preguntar, que en Noguera té certa tendència, vam anar a un pub australià a veure el Barça-València. Després, ens vam dirigir cap al metro i ens vam acomiadar del nostre Noguera mentre els tres subjectes restants ens dirigíem a l'hostal. Després d'una nit molt curta, en Mora i jo a les 3:30 del matí ens llevàvem per anar cap a l'aeroport. Ell sortia una hora abans que jo però per no anar sola 40 minuts més tard, vaig anar amb ell. Vol correcte que va servir per dormir i tren de tornada cap a Lund amb raigs de sol escalfant el meu rostre. En arribar a casa, dutxa més que agraïda, dinar, desfer la bossa, fer els deures de suec i cap a suec. Vaig aguantar estoicament la classe perquè m'adormia però el viatge havia valgut la pena.

Ha sigut un viatge ple d'anècdotes, caminades, riures, burrades i retrobaments però és cert que fins que no veus com és en un lloc que no te n'adones de lo bé que s'està a "casa".

En fi, crònica llarga però no detallada. Potser algun dia escric alguna cosa més. Qui sap!

El fred suec m'ha rebut amb els braços oberts tot i que el solet va alegrant els dies.