Enginyera?

Diuen que qui dies passa, anys empeny i és cert. Unes darreres setmanes força atrafegades immersa en l'escriptura tècnica anglesa m'han obligat a deixar el bloc de banda però s'ha acabat, més o menys.

Divendres 18 de Febrer del 2011. 2 de la tarda. Room GT345. Uns 10 homes asseguts al voltant d'una taula i jo, única representant femenina, de peu i amb un projector al darrera. Després d'un matí etern, havia arribat l'hora de la veritat. Em tocava presentar el projecte fi de carrera i de manera incomprensible, em trobava més segura que mai, sense nervis, sense por, sense res. Només amb les ganes de començar i acabar. Després de quatre paraules del meu tutor per trencar el gel i començar una ronda de presentacions de tots els assistents ja que hi havia cares desconegudes, em van donar el meu torn de paraula i vaig començar a xerrar. Diapositiva darrere diapositiva anaven fluint les meves paraules fins que sense gairebé adonar-me, vaig arribar a la darrera. En acabat, torn de preguntes. Més aviat, torn de discussions, pluja d'idees, noves línies de treball per a l'empresa, etc. i felicitacions. Jo no m'ho esperava pas però em van felicitar per lo bé redactat en anglès que estava el projecte, per la presentació i per la qualitat del treball fet. Jo no donava crèdit i per acabar-ho d'arrodonir, aplaudiments. En aquest punt, jo només sabia donar les gràcies i poca cosa més, però es veu que encara no podíem donar per acabat tot l'espectacle que el meu tutor, en nom del grup i com a ritual, m'havien d'obsequiar amb el lot de productes de l'empresa, veure foto.

Així que un cop fet entrega del lot de productes, em vaig haver de quedar uns minuts més comentant tot el treball amb l'examinador (el professor de la universitat) i en acabat, tocava el més que evident fika + kaka pertinents.

La resta de la tarda del divendres me la vaig passar intentant pair el que significava haver presentat el projecte. Una cosa que 5 anys enrere semblava impensable, molt llunyana i que ni tan sols et plantejaves, li havia arribat el seu Sant Martí. I bé, ara només queda corregir petits detalls, les impressions i un article de 4 pàgines sobre el treball per seguir amb els protocols. Impensable però cert, sembla que hi ha una nova enginyera química en el món. No sé si és una alegria o un perill però és el que hi ha. Bé, encara no, primer cal fer tota la paperassa necessària.

Kaka

Kaka. Alguns pensareu que estic menyspreant l'ortografia catalana i que m'estic "actualitzant" al llenguatge escrit que actualment un munt de joves empra per internet i que fa un mal d'ulls pitjor que el provocat per la ceba més rabiosa del món a més de dubtar del to escatològic del títol. Altres, pensareu que m'he deixat l'accent gràfic de Kaká referint-me al jugador de futbol. En realitat, estimats lectors, cap de les dues.

En aquest cas, el terme kaka és un mot suec que significa pastís. Els que llegiu el bloc amb certa freqüència és possible que us soni el terme fredagskaka (pastís del divendres) i als que no, ara sabeu el seu significat. Personalment, és una paraula que em resulta graciosa, suposo pel fet d'associar-la amb el nostre mot "caca". Ja sé que relacionar merda amb menjar no és la millor combinació però l'associació d'idees en el meu cervell és més que directa. En aquests moments m'imagino que esteu pensant que ja se m'ha anat l'olla per complet, que estic més boja que una cabra i que ja no toco de peus a terra perquè començar un escrit barrejant caca amb pastís no mostra senyals de sensatesa però tot té una explicació (o no, si creieu que no tinc solució ho admetré).

No li donaria importància al terme kaka si no fos perquè s'utilitza amb freqüència i, sincerament, amb molta més freqüència que en la nostra llengua. Ara no vull dir cap bestiesa però crec que he pronunciat més vegades la paraula kaka en un any que la paraula pastís. I perquè s'empra amb tanta freqüència? Doncs perquè senyors i senyores, els suecs i les sueques són uns amants dels pastissos i pastissets. Els hi encanta fer pastissos i menjar-se'ls, evidentment. Mentre en la nostra cultura menjar pastís habitualment està associat a un esdeveniment especial, aquí, tot i també estar-ho, és molt més freqüent menjar un tros de pastís quan el cos t'ho demani. És més, a l'empresa on estic fent el projecte fi de carrera, i sé que en molts altres llocs també, hi ha un dia de la setmana que a l'hora del cafè es pren pastís. En el nostre cas, el fredagskaka el qual cada setmana li toca a un dur-lo. Ara, qualsevol ocasió és bona per menjar pastís. Per exemple, el dissabte és el bateig d'una filla d'un del departament i menjaran pastís. Conclusió, ahir vam menjar testkaka perquè l'havíem de tastar i donar el vist-i-plau. Que hi ha una presentació important, en acabat, kaka. Que hi ha un curset, en acabar kaka. Que és diumenge a la tarda i fa fred i es fosc, fem un kaka i així m'hi podria estar una bona estona. Per una part és comprensible que els hi agradi fer pastissos perquè a l'hivern amb el fred que fa i que es fa fosc aviat, han de matar el temps d'alguna manera! Ara, també haig de dir que per molt kaka que mengin, hi ha pocs que estiguin grassos.

I tal i com us deveu estar imaginant, cada cop que sento la paraula kaka, em ric sola. El primer dia haig d'admetre que em va impactar força ja que habitualment els termes escatològics tendeixen a ser força internacionals i haver de relacionar kaka amb pastís no entrava dintre dels meus plans però tot és qüestió d'acostumar-se que es diu. Bé, o com a mínim intentar-ho perquè tot i que ja ho tinc força interioritzat, no deixa de resultar-me graciós. En el fons, són dos termes no tan llunyans: "Coge un pañal nuevo que el niño lleva un buen pastel"...

Me n'oblidava dels Nadals

Ja és diumenge una altra vegada! El temps passa volant i això que des de que he arribat a Suècia una altra vegada les setmanes són força monòtones ja que es basen bàsicament, en una combinació entre acabar el projecte fent hores a l'empresa i esport. Bé, i dormir una mica. Així que abans que sigui l'estiu, més val que parli dels Nadals.

A vegades diuen que una imatge val més que mil paraules i crec que avui serà el que faré. Un petit recull fotogràfic del que han sigut aquestes festes de Nadal.

Esquiant a Masella amb molt poca neu i de canó

Centollas, percebes e cigalas de Noiteboa grazas ao Sr. Yáñez

Les bessones i jo

No ens assemblem res

Navasas als Pirineus

With the boss

Realitzant un gran discurs al poble ceretà

Per la vall d'Eina amb més que notables i evidents plaques de gel

Dia de Reis. Cosins. Fonda Europa de Granollers

Granollers versió 2

Crec que hauré d'automimar i auto-fer-me massatges...

Tunisia 18 - Spanien 21

Sé que no hi ha excuses que justifiquin la meva absència productiva d'entrades en el bloc així que més val recuperar el temps perdut. Després d'uns magnífics Nadals dels que en breus presentaré algunes línies, la tornada a la freda realitat nòrdica s'ha fet més que notable.

Dissabte 8 de Gener arribava a Lund una altra vegada, amb les piles carregades per tal d'encarar la recta final del projecte fi de carrera. A jutjar per la setmana passada i tal i com es preveuen les coses, m'esperen unes setmanes dures i intensives de feina per tal de tenir-lo tot enllestit. Aquesta setmana ha sigut una setmana dura tenint en compte el gruix de feina, la "morriña" més que evident, tornar a acostumar l'orella al suec i tornar-se a adaptar a l'estil de vida i al comportament civilitzat de la societat sueca. A més, tornar-se a acostumar a l'escassetat de llum tot i que els dies ja comencen a ser més llargs i a començar a fer patinatge artístic sobre gel. Aquesta setmana les temperatures han pujat i no veieu quins bassals i quines plaques de gel tan agradables que ens envolten! Com per ser una iaia i trencar-te el fèmur! A part d'això, retrobaments amb amics que ajuden a pujar la moral.

Després d'una breu filosofada, alguns encara us estareu preguntant de què va el títol de l'entrada. Doncs bé amics meus, per als no assabentats del món de l'esport, dijous passat es va iniciar el mundial d'handbol que es disputa a Suècia i concretament al sud de Suècia. Hi ha quatre grups amb sis països a cada en la primera ronda i disputen partits a diferents ciutats del sud del país: Göteborg, Malmö, Kirstianstad, Linköping, Jönköping i Lund. I, per casualitat, el grup on es troba la selecció espanyola juga entre Kirstianstad i Lund. En assabentar-nos, el Juan i jo vam pensar que seria una bona oportunitat per veure jugar en directe aquest grup de jugadors i més disputant un mundial així que vam decidir que cercaríem entrades en quan estiguessin a la venda sempre i quan les nostres butxaques ho permetessin. Els dies van anar passant, nosaltres vam romandre a la figuera i ens vam quedar sense les entrades econòmiques que es venien per internet. Haig de dir que tot i que Espanya jugava entre Kirstianstad i Lund, a Lund només li tocava un partit i contra Túnez i era avui diumenge a les 17:30.

Tot i això, ahir al vespre vam decidir de perquè no acostar-nos al pavelló i veure quin ambient es respirava i a veure si sonava la flauta. Dit i fet, sabent que el grupet d'estudiants erasmus espanyols hi anaven amb pancartes, samarretes i cares pintades, nosaltres ens hem presentat amb la bandera gallega sota el braç. Em mancava la senyera però perquè no la tinc aquí. I, un cop arribats al pavelló, per cert, un pavelló construït exclusivament per aquest esdeveniment (ho dic perquè en certs diaris esportius es llegeixen unes barbaritats impressionants), hem demanat si es podien comprar entrades i amb l'amabilitat sueca, ens han guiat perfectament. Sense cap impediment, hem pogut comprar l'entrada i apa, cap a les graderies! Situats a un costat de tota la tropa nacional, hem pogut gaudir del partit ofert per Rocas, Iker, Juanín, Garabaya, els Entrerríos, Hombrados, Ugalde, Aguinagalde, etc. Un partit molt igualat en el que la selecció està encara a un nivell per sota del que li pertoca però que per sort ha acabat en victòria ja que aquest era un partit essencial en el grup tenint en compte que només passen els tres primers i tenim a França i Alemanya en el mateix grup. Cal destacar que gran part de la victòria s'ha degut a la gran actuació de JoseJa Hombrados, porter de la selecció, que ha estat guardonat M.V.P. del partit.

En acabar el partit i després de que tots els demés marxessin, hem decidit esperar a veure si podíem arribar a veure els jugadors en sortir del vestuari però ha resultat en va perquè després d'esperar i donar voltes al pavelló per veure on tenien l'autocar, hem vist que els tenien a un lloc inaccessible per a nosaltres! Una llàstima ja que constitueixen un gran grup de persones però què hi farem. Us deixo amb un recull d'imatges del partit. Una gran forma de gaudir d'handbol de primera categoria en directe!

Julbordet

Les dates s'aproximen, les llums il·luminen els carrers i les cases, l'esperit nadalenc es percep a l'ambient. Fa fred, molt fred, però això no fa que no es pugui pensar en el Nadal. En tot el pla estratègic que suposa organitzar/celebrar aquestes festes carregades de regals i, principalment, menjar a tort i a dret fins sentir-te com un porc el dia de Sant Martí.

En segons quins racons del món, es viu més o menys intensament el Nadal però us haig de dir que aquí es transformen tots en nens petits i esperen amb moltíssima il·lusió aquestes festes. La data d'inici de la preparació nadalenca comença amb el Första Advent o el primer dia d'advent que és el primer diumenge d'advent. Aquest dia, s'engalanen les cases amb llums i decoracions pròpies de les dates. A més, disposen d'una mena de canelobre amb quatre espelmes. Cada setmana encenen una espelma i per tant, serveix per saber quantes setmanes resten per Nadal. Haig de dir que s'ho prenen molt seriosament i es van quedar sorpresos que nosaltres no disposéssim d'article semblant.

Després d'aquesta petita introducció us estareu preguntant què significa el títol de l'entrada. Doncs bé, julbordet vol dir "La taula de Nadal". Així que entrem en el tema estrella de les festes, el menjar.

No sé quan va ser que va sortir el tema, potser fins i tot en la primera reunió del corridor, que havíem de fer un sopar de Nadal. I dit i fet, després d'un sondeig per veure quin era el dia que satisfeia a la majoria del personal, es va decidir que dissabte dia 11 de Desembre tindríem el nostre sopar nadalenc i suec. I ben suec que va ser ja que els dos altres internacionals del corridor (una alemana i un anglès) estaven fora així que estava jo de ple submergida en la cultura sueca, i ben contenta.

Divendres al vespre van començar els preparatius. Juntament amb una de les Caroline (en tenim 3) i la Theresia, ens vam posar a fer lussekatter (panets de Santa Llúcia fets de safrà) mentre gaudíem de la festa dels premis Nobel per televisió i xafardejàvem sobre el que succeïa. Un vespre de Divendres molt agradable i en molt bona companyia. En aquestes que acabàvem de cuinar a dos quarts de dotze i fetes pols de tota la setmana però la cosa no s'acabava aquí!

Dissabte, 5 de la tarda, la cuina del corridor. Era la hora de quedada per començar amb els preparatius. Mentre uns anaven a cercar tots els aliments necessaris, altres començàvem a preparar coses de les que ja disposàvem els ingredients. I per primera vegada, em vaig limitar a fer de "pinche" i seguir les ordres per elaborar el sopar típic nadalenc suec. Haig de dir que prefereixo l'escudella, la carn d'olla, els canalons i tota la resta però va ser interessant provar coses noves. De fet, les quantitats abundants de menjar són iguals, quatre dies seguits menjant el mateix! I què vam menjar? En què consisteix el julbordet? Doncs bé, ben senzill: mandonguilles sueques, una cosa de patates amb crema de llet i anxoves (anxoves ni de l'Escala, ni del Cantàbric, les conserven en aigua!) i ceba tot al forn, uns francfurts petitets, formatge, el pa de nadal (es pa de motlle morè i amb panses), ous durs, salmó fumat, amanida de remolatxa, julskinka (pernil de Nadal) i arengades. Les arengades venen en un pot tallades a trossos i n'hi ha amb diferents gusts. Cada any treuen algun de nou i aquest any n'hi havia una salsa de llima i una altra amb mostassa. Es podia menjar. M'imagino que alguna cosa més n'hi havia però ara no m'enrecordo. I per postres: una mena de arròs amb llet amb nata muntada i taronja (bomba calòrica per acabar de morir), els lussekatter que vam fer Divendres, pepparkakor (galetes de gengibre) i s'ha acabat per sort. Tot regat amb julmust (una mena de Coca-Cola de Nadal) i Glögg. El glögg és vi negre amb espècies, de no gaire graduació, que es veu calent i se li poden afegir a més fruits secs. I per rematar, s'ha de veure schnapps (xarrups) però per sort, com que aquesta és setmana d'exàmens, el tema alcohol es va deixar de banda. Mentre intentàvem fer cabre tot això a la panxa, van haver-hi riures, converses, música nadalenca de fons, acudits, barreja d'anglès i suec i molt bon ambient però el que va costar pair tot allò, mare meva!

Ara, avui Dimarts encara queden restes per la nevera!

Lussekatter abans d'anar al forn

Neu per les orelles

El temps passa. A vegades dóna la sensació que els minuts duren més de seixanta segons, que les hores duren més de seixanta minuts i que els dies més de vint-i-quatre hores i la sensació d’eternitat es fa present. En canvi, quan mirem amb una mica de perspectiva, el temps passa volant. Últimament les setmanes em passen sense adonar-me’n i això que no hi ha gaires novetats, és a dir, simple rutina però el temps passa ràpid. M’imagino que segons com es miri, és bo i segons com, dolent. A aquestes alçades d’any, considero que és positiu perquè d’avui en deu, vaig a casa. Sincerament, després de quatre llargs mesos, ja hi ha ganes de tornar a casa i retrobar-me amb la família i amics però bé, la feina aquí no s’acaba encara.

Per altra banda, estem a l’hivern. Perdó, parlant amb propietat encara estem a la tardor però en aquestes latituds, crec que és més adequat parlar d’hivern. I, de moment, només puc dir que apunta fort. L’any passat va començar a nevar a la segona quinzena de Desembre i va haver-hi neu fins al Març (fet atípic aquí al sud de Suècia per molt que no us ho creieu) però aquest any, ja duem unes tres setmanes diria, una ja perd el compte, de neu. No sé si és un mal presagi o què però bé, ja ens abrigarem. Sent sincers, la neu és preferible a la pluja ja que com a mínim és més agradable quan surts al carrer però arriba un punt, en que la neu et surt per les orelles. Perquè senyors, la neu es queda. I s’acumula. I s’embruta. I t’enfonses. I et mulles. I al cap d’un temps, apareix el gel. I patines. I caus. Ara, bé que és bonic veure nevar per la finestra, embadalits, mentre gaudeixes de la bona temperatura interior o simplement, sortir a gaudir de la neu com nens petits. I què passa quan neva molt? Caos. Amb tots els ets i uts. Caos. Tot es paralitza o va a ralentí encara que aquí se suposi que estan més o menys acostumats. Sí, segueixen sortint a córrer, hi ha màquines llevaneus, però el tràfic és un caos, els trens duen retard o cancel·lacions, problemes als aeroports, cap novetat a aquestes alçades.

En fi, que d’una cosa sempre hi ha coses bones i dolentes així que millor saber treure’n les bones.

Fredagskaka + 400 kr aktivitet

Un mes i mig enrere aproximadament, tots els del departament on estic fent el projecte, vam rebre un correu electrònic on s'informava que el dia 26 de Novembre es duria a terme el 400Kr activitet i que per tant, es pregués confirmació d'assistència.

Jo no sabia de què anava la cosa i el meu tutor ràpidament em va posar en antecedents. Resulta, que l'empresa atorga a cada treballador 400 kr (uns 40Euros) per a fer una activitat en grup. Els del meu departament, com que són tots molt simpàtics, van decidir fer una mena de concurs/competició amb posterior sopar de germanor/nadal. I dit i fet. Els encarregats van organitzar un concurs on hi havia 5 apartats: preguntes sobre PHE (plate heat exchangers) i la empresa, esports, habilitats/de pensar un poc, vídeojocs i treball en equip. Per cada activitat hi havia dues persones encarregades d'organitzar-la i la veritat, va ser molt divertit tot i que les meves condicions físiques eren pèssimes. Vaig haver de fer mans i mànigues per aguantar-me de peu tot el vespre però va valer la pena.

Bé, diguem que la tarda va començar amb el "fredagskaka" o pastís del divendres. Cada divendres, amb el cafè de 14:30 a 15:00, mengem pastís i cada setmana li toca a un dur-lo. Aquesta setmana em tocava a mi i com no, "tarta de queso" per tothom. Tot i patir una mica el dijous al vespre ja que el temps de cocció no s'ajustava a les meves referències, va quedar collonut. No és per tirar-me flors però a tothom li va agradar i no en va quedar ni una molla.

A les quatre de la tarda, ens dirigíem al pavelló de l'empresa per dur a terme el concurs. Estàvem separats en 4 grups de cinc persones i vam començar amb les activitats. La veritat que totes van estar bé però jo em quedo amb els "partidillos" de volei i jugar a un joc de conduir amb la wii. Més que res perquè va ser quan m'ho vaig passar millor perquè siguem sincers, era on no hi havia suec per entendre. Les preguntes sobre el PHE van estar bé tot i que hi havia moltes que no en tenia ni idea ja que poc conec de l'empresa. Ara, hi havia una dedicada a mi: com es diu bescanviador de calor en portuguès? hi havia 3 opcions: en italià, en castellà i en portuguès. Tot un detall. Per altra banda, la de pensar va estar bé també. Una part era d'un problema matemàtic i d'unes cançons i després havíem de relacionar cites amb els seus autors. Allò va ser súper complicat. Per últim, va ser el treball en equip que consistia entre dos que tenien una mà en comú lligada, és a dir, només tenien disponible una mà cada un, muntar un Lego seguint les instruccions que els hi anava dictant un altre d'esquena. Però com he dit abans, el volei i la wii van ser lo millor. Uns partidets de volei que ens van fer riure com mai. Hi havia cada un per flipar, traient braços d'on no hi havia, tirant-se pel terra, jugant amb mitjons que patinaves, molt divertit. I la wii va ser una altra experiència. Vam jugar a un joc que havies de conduir i anava amb un volant i tot. Molts riures també.

En acabar tot el programa, i seguint l'horari previst, ens vam dirigir al centre per gaudir plegats d'una fondue de carn. Per sorpresa meva no sabien que fondue era un terme francès i que per tant, és un plat francès. També em vaig assabentar que no estudien filosofia a l'escola. No us penseu que em vaig posar a filosofar al mig del sopar, sinó que a l'activitat hi havia una cita de Sòcrates i se'm va acudir preguntar als dos suecs que estan també fent el projecte al departament, si sabien qui era (vist que no sabien que la fondue era francesa...) i bé, una altra sorpresa que me'n vaig endur. Està clar que no van gaudir de les classes de l'Alcoberro.

Un gran vespre amb bona gent tot i trobar-me fatal gràcies a un magnífic refredat.

Per cert, quina bona manera de començar la setmana. 5-0. A part, a Madrid deuen estar que treuen fum dels catalans: CiU guanya les eleccions, el Barça humilia al Madrid, etc.

Construint el Lego en equip

Concentració màxima

Omplint l'estómac

Esperant el torn per entrar a jugar

Muntant un plat d'un bescanviador