Entrenaments a Torsby i morint a la pista d'atlestime

Com sempre, amb retard. Però suposo que tal i com diu la dita, més val tard que mai. Entre setmana vaig de bòlit. Ja queda menys per deixar d’anar a Dinamarca però entre anar i venir, els entrenaments i tot plegat, una quasi no té temps ni per respirar.

El dijous de la setmana passada era festa tant a Suècia com a Dinamarca. Si no vaig errada, era l’Ascensió. Divendres, bàsicament els que treballem, ens el vam agafar festa i vam aprofitar el pont de quatre dies per anar a Torsby a fer unes estades. Torsby és un poblet de la regió de Värmland conegut per un túnel de neu on molts suecs van a entrenar quan no hi ha neu. Jo no hi he estat mai al túnel de neu però l’objectiu d’aquests dies era unes estades d’esquís de rodes principalment, organitzades per la federació sueca d’esquí de rodes. Era la primera vegada que ho organitzaven així que era una mica d’estar per casa però va servir per tornar a agafar una mica de motivació i ganes amb els entrenaments que darrerament havien decaigut degut a la meva lesió.

Dijous a les 7 del matí arrencàvem els que sortíem des de Lund cap a Torby. Al cotxe anàvem el Gustaf, el Marcus, la Freya i jo. A Torsby  ens ajuntaríem amb l’Oskar, el Johannes i el Håkan. Vam anar fent parades i tornant-nos al volant el Gustaf i jo fins que vam arribar al lloc a dos quarts de tres. Va donar temps de deixar els trastos, canviar-nos i dirigir-nos a la pista de rollers (que per sort estava al costat d’on dormíem) perquè a les tres començava l’entrenament. A les tres semblava que bàsicament era un entrenament del nostre club ja que els demés (l’èlit sueca, els cracks) encara no havien arribat. Allà vaig conèixer al Johan i al Martin, els seleccionadors i dos persones molt simpàtiques. Quan van decidir que era l’hora, vam anar fent via per fer uns quants de quilòmetres amb els rollers de clàssic. Al principi no vaig tenir cap problema de seguir el ritme però a la tornada, vaig patir un poc i em vaig quedar despenjada. És el que passa quan la forma no és l’òptima però això ja ho sé i dono gràcies que encara ha anat tot bastant ràpid malgrat necessitaré de més temps per no tenir cap tipus de molèstia. Després de la volta d’uns 23km, va tocar donar voltes per el circuit d’esquí de rodes on el Johan va anar analitzant la tècnica i donant-nos consells per millorar la tècnica.

A les 6 era el sopar i, en acabat, vam decidir tota la tropa menys l’entrenador Håkan, anar de passeig pel bosc a estirar les cames. Vam anar d’exploradors i vam riure una bona estona.  Anar amb el Marcus és tot un espectacle. Estudia biologia i és un apassionat dels insectes així que anàvem a la caça de qualsevol insecte interessant. D’aquestes que vam trobar una torre on ens vam enfilar per veure les vistes i després vam acabar descobrint unes runes del que semblava una antiga base aèria militar amb búnquers.

Vistes des de la torre de vigia

Moment de contemplació. Foto: Oskar H.

Base aèria

Màgia. Foto: Oskar H.

Hi havia coses molt interessants als búnquers... Foto: Oskar H.

El Marcus buscant insectes! Foto: Oskar H.

Vam tenir moltes hipótesis sobre què era la caixa... Foto: Oskar H.

El Johannes i jo sortint d'un búnquer. Foto: Oskar H.

Divendres al matí tocava entrenament d’skate (tècnica de patinador). Com que la Freya i jo fa molt poc que hem començat amb skate, ens vam quedar a la pista de rollers amb el Johan per aprendre tècnica mentre els altres anaven a fer uns quants quilometres. Aquell entrenament va ser un dels més efectius de tot el cap de setmana. Vaig aprendre molt i va ser, la creme de la creme. Després de dinar, mentre els nois entrenaven sortida d’sprint, jo em vaig dedicar a seguir practicant tècnica d’skate. Cap allà les 5, o un pèl abans, no ho sé segur, vam decidir que era hora de canviar les botes, rollers i els pals per les bambes de córrer i l’Oskar, el Johannes, el Gustaf i jo vam anar a córrer pel bosc. Ells van córrer el circuit dels 10km durs i jo la dels 7km durs. Vaig pensar que era una bona manera de començar a córrer sense morir i, especialment, quan no puc seguir el ritme que aquells porten quan premen l’accelerador.

Entrenament d'skate

Tots feliços. Foto: Oskar H.

Després de sopar vam tornar a fer un passeig però aquesta vegada només els de la generació dels 80 (Gustaf, Marcus i jo) i el Håkan. Vam deixar als joves descansant i concentrant-se per la cursa del dissabte al matí (nosaltres no la fèiem). Vam ensenyar-li més o menys tots els descobriments del dia anterior però vam fer la baixada per una altra banda. El passeig va resultar ser molt més interessant i vam riure una molt bona estona ja que hi havia moments en que només aconseguíem caminar un metre i estàvem parats 15minuts mentre el Marcus i el Håkan buscaven i identificaven ocells. Al cap d’una estona, el Gustaf i jo vam decidir que els deixàvem allà i anàvem tornant però a l’arribar a l’hostal/càmping/hotel, ens vam trobar a un que preparava els rollers per a la competició de l’endemà i amb moltíssimes ganes de xerrar...

Dissabte pel matí era el dia de la cursa d’skate amb sortida individual. Els “grans” no participàvem per diversos motius. EL Gustaf i jo perquè hem estat lesionats i la forma no està, el Marcus estava mig constipat i el Hakan, no sé ben bé, feia d’entrenador només. També estava el Rickard del club, un altre noi que ara viu a una altra ciutat i per això no el veiem gaire. La cursa era bàsicament 7km amb uns 400m de desnivell. És a dir, tot pujada. Nosaltres ens vam situar bastant a prop de la meta i vam anar animant a tots i en especial, als nostres. El Marcus, el Gustaf i jo teníem en ment fer la pujada després de la competició però després de la rasca que feia i el vent que bufava, ho vam deixar córrer.

El Marcus en busca d'espècies voladores

Havíem de passar l'estona mentres venien... ninot de neu, bandera d'Skane...

Després de dinar, bàsicament la nostra tropa, vam sortir una horeta amb els rollers. Tots amb els de clàssic amb rodes de competició per provar una mica abans de la competició del diumenge al matí menys el Gustaf i jo que vam seguir amb skate. Després de l’horeta, ens vam posar les bambes i tots nosaltres junt amb uns tres/quatre més vam anar a córrer una estona. No vaig tenir cap problema en seguir els primers 4,6 km però en quant les pujades van començar a ser més empinades, el meu turmell va començar a donar senyals d’alerta i vaig haver de passar a caminar a les pujades. Tot i així, vaig córrer els 10km...

Diumenge ens vam despertar amb pluja que bàsicament ens acompanyaria la resta del matí. Durant l’esmorzar, amb molta resignació, el Marcus va dir que no prenia la sortida així que els nostres joves tornàvem a estar a la línia de sortida i nosaltres animant. Dades de la cursa, a dalt de tot, a l’arribada, estàvem a 1,5ºC... Aquí ho deixo. I aiguaneu.

Quan es va acabar la cursa, vam tornar pitant cap al lloc on dormíem i tots vam passar per una dutxa d’aigua calenta, vam tancar maletes, carregar cotxe i a dinar. Amb els estomacs plens i un cafè, vam emprendre el viatge cap al sud. Amb parades, força tràfic en segons quins llocs i el Gustaf i jo canviant-nos al volant. També vam fer una darrera parada a buscar al Gösta, el gos del Gustaf, a casa dels seus pares.

Temps magnífic!

Un cap de setmana de desconnexió laboral total i necessària on només teníem per objectiu entrenar i passar-nos ho molt bé. Realment va ser així. I genial que tampoc ens vam haver de preocupar pel menjar!

Dilluns va començar una altra setmana hèctica però que va acabar amb un genial sopar el divendres. Els nois volien fer un sopar en agraïment als que vam estar allà durant la Vasaloppet al seu costat fent que tot sortís rodat. No vam poder ser-hi tots però quasi. Ens vam ajuntar tots a casa del Gustaf i bàsicament fins a les 2 passades de la matinada... Dissabte estàvem tots petadíssims i avui, ja recuperats, hem anat a morir a la pista d’atletisme. Els herois érem l’Oskar, el Johannes, el Marcus, el Daniel, el Gustaf i jo. Primer hem sortit a córrer uns 15min suau per escalfar. Després hem començat amb alguns exercicis de tècnica que el Gustaf i el Daniel ens han ensenyat (anteriorment es dedicaven a l’atletisme) i després hem passat a morir amb 10 sèries de 200m el primer bloc i 8x200m al segon. L’entrenament més dur dels darrers temps (sobretot per mi...)

Més morts que vius. Foto: Oskar H.

Ja un pèl recuperats després dels darrers 8x200m. Foto: Oskar H.