DM-El meu debut en la competició dels esquís de rodes

En aquests moments, no sabria descriure el meu estat emocional. Principalment feliç perquè fa una setmana ho veia tot molt, però que molt negre, però una part de mi està un pèl decepcionada amb mi mateixa.

Avui ha sigut la meva primera competició d’esquís de rodes de la meva vida. En principi només estava inscrita a la modalitat de clàssic ja que és l’única de la qual tinc esquís de rodes i l’única que he entrenat. Fins dissabte de la setmana passada em sentia forta, els entrenaments anaven endavant i cada dia anava millor. Fins que dissabte passat, vaig sortir a entrenar i fent el burro o un mal gest, me’n vaig anar a terra de la pitjor manera possible que em vaig acabar fent una estrebada als adductors/isquiotibials de la cama dreta. La mala llet que em va entrar va ser més que considerable i la desmotivació mental també. Des de llavors, la cama ha millorat molt gràcies a estiraments, auto-massatges, un massatge de la fisioterapeuta, etc. Només he entrenat els dos dies amb el club (el del dimecres l’entrenament va ser desastrós) i he nedat suaument dues vegades més però res més. Els altres dies me’ls he passat estirant i estirant.

Tenia nervis pre-competició fins divendres. Només hi havia una altra dona apuntada a la meva categoria i prometia ser més o menys una lluita. Divendres al matí, vaig tornar a consultar la llista i el seu nom havia desaparegut. Em va entrar una sensació d’alleujament ja que em treia molta pressió de sobre, sobretot amb la cama tal i com la tenia però tal com va arribar l’alleujament, va tornar a marxar ja que al vespre, una altra noia estava apuntada. Vaig fer investigacions per la xarxa i vaig veure que era molt més bona que jo per tant, ho tenia clar, intentaria fer lo millor possible, passar-m’ho bé i que la cama no anés a més.

Aquest matí, el Bengt (un dels entrenadors del club) ens ha vingut a buscar al Simon i a mi ja que vivim un al costat de l’altre i hem anat fins a Ring Knutstorp, lloc on es celebrava la competició, que era el campionat regional d’Skåne. Ring Knutstorp és un circuit de cotxes que queda al nord de Lund, a prop del parc nacional de Söderåsen. Haig de dir que competir en un circuit de cotxes mola molt, sobretot, perquè no t’has de preocupar per cotxes ni gent pel mig. Perfecte. Un cop hem arribat, hem saludat a la gent que anava arribant del club i ens hem posat a escalfar. Jo he fet dues voltes al circuit de 2km i bastant bones sensacions. L’únic que al final érem 3 dones, la tercera era l’Anna, una noia del club que fa d’entrenadora al grup dels “novatos” i que tot i que potser físicament no estigui súper forta, té tècnica i molta més experiència que jo. Òbviament.

A les 10 ens donaven la sortida i ja he vist com en els primers dos cents metres de recta m’anava quedant enrere. Ha sigut moralment un pèl dur. I llavors només m’ha quedat que resistir, agafar un ritme constant i anar fent. Els nois del club quan em doblaven m’anaven animant i després tothom m’ha felicitat però m’ha quedat mal regust de boca. No sé perquè no he tirat més. Tenia por per la cama? Aquesta setmana de ritme més baix m’ha “atontat” un pèl? No ho sé. És evident que tinc molt per millorar i que era la primera vegada en la meva vida que competia, així que em puc donar per satisfeta i al final tampoc he acabat l’última de tots. El circuit era dur ja que hi havia unes tres/quatre pujades trencadores, sobretot la darrera però ho he fet. I la Lotta, la Tina i el Lars han animat tota l’estona, sense ells hagués sigut impossible acabar.

Un cop acabada la cursa, ens hem tapat i a les 12 era la cerimònia de premis. Com que he quedat tercera de la meva categoria, ha tocat pujar al podi! Molt divertit. Aquí, quan puges al podi, passes per la taula de premis i pots triar el que vulguis! Jo m’he quedat amb un buff de la marca Alpina, que sempre va bé.

Súper fotos fetes per l'Oskar

Podi femení D-21

Després hem estat voltant per allà i a les 13h començava la competició d’skate o pas patinador. El Simon ha decidit que no la feia ja que no es trobava bé i han decidit i insistit que provés. El problema era que només tenia les botes de clàssic i les botes de clàssic amb rollers d’skate, i a sobre amb rodes de competició que van molt més ràpid, asseguraven una bomba explosiva ja que les botes amb aquesta combinació són molt més inestables. Solució? Posar cinta americana. M’han fet un embenatge sobre les botes amb cinta americana (ells també s’ho fan a les botes d’skate per tenir més estabilitat) i he decidit que provava de baixar la baixada amb corba més pronunciada. Si no m’anava a terra, corria la cursa. Me n’oblidava, anava amb els meus pals de clàssic (els d’skate han de ser un pèl més llargs però els del Simon eren massa llargs per mi així que he anat amb els meus). I com sóc com sóc, m’he llençat a la pista i he fet el tros crític sense problemes  així que quan he arribat a la meta, la Lotta ha decidit que m’inscrivia però hem aconseguit fer una petita modificació. Com que era l’única noia, he corregut sota la categoria de “motion”, total, no passa res, i enlloc de les 10 voltes o 20km, només havia de fer 5. I dit i fet, animada pels nois, la Maria s’ha llençat a l’aventura. No tenia cap pressió i m’era totalment igual si anava la darrera. L’objectiu era passar-s’ho bé, agafar confiança amb els rollers i sobretot, no anar pel terra. M’ho he passat teta! He fet les cinc voltes i després he estat animant als demés. En acabar, dutxa i hem tornat a tenir cerimònia de premis. Aquesta vegada ha molat molt perquè m’han tocat uns pantalons. Podria haver triat altres coses però eren uns pantalons de dona de la talla S  i mai van malament!

Els premis 

Després de recollir tot, hem fet via cap a casa i amb el grandiós canvi horari, la foscor ens comença a envair les tardes cada dia un pèl més aviat.

Queda molt per fer, però s’ha de començar algun dia. Ara només queda que la cama estigui fina totalment i tornar a apretar la màquina!

Quan aconsegueixi més fotos ja les penjaré!