Tinc un problema. Bé, no sé si realment és
un problema o un avantatge. Suposo que depèn del punt de vista segons es miri.
Vaig de bòlit. Ja sé que em direu que em repeteixo com l’all però és la santa
veritat. Tinc pocs moments per estar “sense fer res” i per això, el pobre blog
ja quedat una mica relegat a segon terme.
Sense adonar-me hem arribat a l’octubre.
Les causes per les quals no sóc conscient són òbvies: 1. No parar i 2. Ha fet
un setembre amb temperatures súper agradables i generalment, bon temps. Per
tant, no ens podem queixar. Ja veurem com es presenta l’octubre.
El dia a dia de les dues darreres setmanes
es pot traduir amb la següent rutina: treballar/donar classes, menjar, entrenar
i dormir. Bàsicament. Evidentment, hi ha hagut activitats extres com per
exemple, la reunió anual del club d’esquí que sempre és divertida i l’agradable
activitat de corregir les entregues d’uns 150 alumnes d’enginyeria industrial. L’any
passat ja vaig donar detalls sobre la tasca en qüestió i l’esforç que hi dedicaven
els alumnes... Bé, puc dir que si fa no fa, els d’aquest curs compleixen el
mateix perfil. Ara, passar-te uns 4 dies només corregint entregues de dos
exercicis de termodinàmica, és de lo més avorrit que hi ha al món. El més interessant
és quan els alumnes et vénen a preguntar perquè els hi has retornat (aquí si
està malament, es retorna i l’alumne l’ha d’entregar fins que estigui bé.
Llegiu l’entrada de l’any passat els que no ho vau fer en el seu moment i ho
acabareu d’entendre) tots ofesos perquè ells tenen el resultat numèric correcte
(però no el procediment). I llavors els hi has de fer entendre que el resultat
numèric és el que menys interessa, que l’important és que el procediment sigui
el correcte, que tot estigui raonat, que escriguin les equacions generals i
especifiquin les característiques del seu sistema i no posin directament una fórmula
numèrica... No entenc perquè els hi costa tant, la veritat. En fi, que van ser
uns dies molt intensos entre piles de papers d’exercicis. El més interessant és
que a part de totes les entregues, i les classes, una ha de seguir amb la seva
feina.
Piles d'entregues per corregir
Els entrenaments estan anant molt bé. Bé,
són mortals. Des de que van decidir que m’havien de pujar de nivell al club d’esquí,
m’estan donant canya per totes bandes. Realment, estic començant a notar la
millora tant en tècnica com en velocitat però, de moment, segueixo sent l’última
del grup. Però tant me fa, algun dia segur que aconseguiré anar tota l’estona al
seu ritme. El meu cos també està patint els efectes i una comença a tenir molta
més força de braços així com abdominals i aquestes coses. A part, els dimarts,
després de català que ara ho fem a casa meva perquè sinó una no dóna per més,
alguns del club quedem a St. Hans (una mena de parc a prop de casa amb turons)
on anem a córrer amb els pals i a fer sèries a part d’altres exercicis de
tècnica. Molt divertit! I anar sumant. Diumenge passat vaig sortir a rodar amb
la bicicleta per si de cas era el darrer cap de setmana de temperatures
benèvoles per treure-la a passejar. Ja veurem què passa. Va ser una volta xula
però el vent va donar pel sac una mica. Coses que passen quan vius a Skåne. EL
VENT.
Sol, núvols i vent. 3 en 1, Skåne en la seva essència
I per acabar de rematar el ritme frenètic
de setembre, fa dos caps de setmana, el del 19 al 21, la meva amiga Emelie i
jo, el divendres a la tarda vam agafar el tren per anar a Göteborg a veure la
nostra amiga Sofia que es va mudar a la segona ciutat més important de Suècia
al juny. Per molts dels catalans, Göteborg és conegut mundialment com
Goooooteborg gràcies al Crackòvia.
Vam arribar a l’estació de tren sobre dos
quarts de vuit del vespre on ens esperava la Sofia i, un cop les tres juntes,
ens vam dirigir a un restaurant per sopar. En acabat, descobriria que Göteborg
és la ciutat dels tramvies i n’agafaríem un per dirigir-nos a casa la Sofia. La
pobra, no feia ni un mes que s’acabava de mudar i encara estava tot una mica
pel mig però ens vam apanyar perfectament. Dissabte va fer un dia espectacular
i després d’estar voltant tot el matí pel centre, per la tarda ens vam dirigir
a les afores de la ciutat (amb el tramvia), a Santholmen, a berenar al solet d’unes
roques, veient el mar, reposant les cames i petant la xerrada. Després vam
tornar al centre a sopar i caminar una mica més per arribar a casa sobre dos
quarts de deu del vespre rebentades. Diumenge ens vam llevar amb un dia bastant
lletjot. Ens vam dirigir a l’estació central per deixar les bosses en una
taquilla per no haver-les de carregar tot el matí i vam sortir a voltar. Va començar
a caure el diluvi universal i durant dues hores ens vam haver de dedicar d’anar
de botigues... Quan va parar, vam tornar a agafar el tramvia per anar al barri
de Haga a passejar una estona per després dinar plegades al centre i nosaltres dues, l'Emelie i jo, agafar el tren a dos quarts de quatre per tornar a Lund.
Curiós cartell als tramvies de Göteborg...
Un dels canals principals /port
Götakanal
Santholmen
Un selfie on totes surten bé menys jo a Santholmen
Fantàstiques vistes
Centre de Göteborg
Tramvies i tramvies
Després de la pluja
Per Haga
Alguns carrers de Haga recorden una mica el centre de Lund, però "a lo gran"
Haga
Classe de ioga al mig d'un centre comercial al centre de Göteborg. Coses que passen
Va estar molt bé perquè va ser un cap de
setmana diferent, sense entrenaments però que vam caminar, només noies, i
Göteborg que és una ciutat molt bonica. L’únic a dir és que tot i Göteborg és
una ciutat que val molt la pena i no és excessivament gran, sóc cada vegada més
de Lund i Skåne i menys de ciutat... per si quedava algun dubte...
Em falten bastantes fotografies de
Göteborg però encara no me les han passat. Així que estiguin a la meva
disposició, les afegiré.
De tot el que està passant per terres
catalanes, de moment mantindré la boca tancada. Algun dia potser explotaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada