Una Marieta volava pel món: Adéu Pirineus, Adéu Catalunya, Hola realitat nòrdica!

Que les vacances sempre es fan curtes no és un tòpic, és una realitat. Bé, et sona a tòpic quan ets estudiant (que no doctorand) ja que dos quasi tres mesos de vacances donen per molt però sinó, es fan curtes. Això implica que ja estic en terres nòrdiques una altra vegada tot i que m'hagués quedat uns quants dies més però què hi farem, el que s'ha de fer, s'ha de fer!

Divendres a la tarda els meus pares em deixaven a l'aeroport per enfilar cap aquí una altra vegada. Per sorpresa, l'únic vol que anava amb retard era el meu. Més d'una hora. En aquests casos, no queda més remei que tot i la ràbia inicial i cagar-te amb tothom (perquè ells no saben que després has d'agafar un tren i aquestes coses), d'agafar-t'ho amb paciència, molta paciència. Un cop vaig aconseguir passar el control de seguretat (aquesta vegada vaig haver de fer el cor fort perquè haig de dir que anava amb la fibra una mica tocada) doncs res, intentar que no m'afectés la "morriña" i a passar l'estona donant tombs per l'aeroport i llegint. Finalment, arribava a casa meva a quarts de dues de la nit. I res, duc dos dies de "marujeo" total i absolut. Endreçant, netejant, anant a comprar menjar i cuinant. He cuinat per tota la setmana i més diria: salsa de tomàquet, crema de pastanaga, he fet pa i fins i tot, calamars en la seva tinta! Lo dels calamars no estava programat però vaig entrar a un supermercat i vaig veure una capsa de "Calamares enteros" tal qual i no ho vaig poder evitar. Han quedat collonuts tot i que no tenien gaire tinta però m'han tingut entretinguda tot el matí ja que s'havien de netejar!! Bé, la cosa és tenir el cap ocupat per evitar que la "morriña" m'afecti el mínim. Evidentment, també he sortit a córrer.

Què dir de l'estiu? Que necessitava un estiu com aquest. He trepitjat la ciutat comtal 5 dies en total diria i més que suficient! He estat pels Pirineus gaudint com mai. Muntanya amunt, muntanya avall, corrent, quilòmetres i quilòmetres en bicicleta i quilòmetres també nedant. No he parat. No hauré viatjat però no he estat quieta. Necessitava fer un reset a la màquina. Veure com responia i m'he sorprès dels bons resultats. Necessitava tornar a suar, patir, esforçar-se, gaudir, dolor, caigudes, rascades, nàusees, calor, dir No puc més! però inconscientment seguir, no parar, i tornar-te a dir: jo aquí no puc parar, haig d'acabar! Gaudir de les vistes, de la satisfacció en sortir de la dutxa de la pallissa que t'has fotut, del cansament. Alguns pensareu que ja m'he tornat boja del tot però alguns altres entendreu el que vull dir... Fins i tot vaig participar en la XI Travessa de la Baells quedant 3a absoluta femenina! Podeu llegir la crònica que vaig escriure a la pàgina del La Salle Triatló (clickeu). La veritat no m'ho esperava per res del món i menys en un debut però com tinc sempre el cuc a dins de a veure què puc fer, com seran les demés i aquestes coses doncs...però m'ho vaig passar molt bé.

I bé, bàsicament les meves vacances han sigut la combinació de muntanya i esport. Algun detall ha fallat però suposo que no es pot tenir tot en aquest món...

I destacar també el dia i mig de comiat amb el meu germà per allà dalt. Matí 1: psicina de Puigcerdà on a les sèries de 20x50 el vaig rebentar (ho sento Albert però ho havia de dir, jeje), tarda 1: pujar i baixar corrents de Riu al refugi del Serrat de les Esposes, Matí 2: bici Riu-Alp-Puigcerdà-Bolvir-Ger-Meranges-Bellver-Riu. Per rematar, haver de baixar a Barcelona amb el tren...tarda 2.

Sé que haig de tenir el cap aquí dalt i no a baix però ara mateix costa i força. I més quan demà allà baix no la rascarà ni déu però ara haig d'exprimir-me al màxim i donar-ho tot. Per cert, vaig ser conscient de que havia tornat a Suècia quan em vaig trobar esperant les maletes envoltada de suecs tots ben morenos i torrats pel sol! Mira que jo estic morena (morena de muntanya!) però la falera d'aquesta gent pel sol em mata. De fet, els altres vols venien de Mallorca i Grècia...