Perquè avui han decidit que ens hem de quedar sense Internet a la residencia? Jo pensava que això en aquest país no passava però sí. Passa. I us puc ben assegurar que quan estàs fora de casa, Internet es converteix en una eina imprescindible. Potser hi ha alguna persona que ho pugui interpretar com una addicció però jo ho consideraria com el medi indispensable per a relacionar-te amb els teus. Així que com podreu suposar, aquest text l’he pogut penjar quan he pogut disposar d’algun tipus de connexió ja que en aquests moments en que l’estic escrivint m’estic estirant dels cabells.
Doncs bé, no sé si això de complir anys m’ha afectat o no, o si més no, gràcies als consells d’una persona, crec que va sent hora que expliqui què estic fent aquest any en aquest país perquè darrerament sembla que només em dediqui a cuinar i a voltar i no és pas així. Com vaig comentar en alguna entrada de principis de Setembre, aquest quadrimestre/curs (ja veurem quina és la data final) estic fent el projecte fi de carrera, altrament conegut com a PFC. Doncs bé, el meu PFC o master thesis en anglès, l’estic desenvolupant en una empresa multinacional sueca anomenada Alfa Laval. Si poseu al Google el nom, anireu a parar a la pàgina principal de l’empresa i podreu xafardejar una mica. Bàsicament és una empresa que es dedica als bescanviadors de calor (heat exchangers), mètodes de separació (especialment membranes) i bombes i vàlvules (control de fluids). Ja sé que a molts de vosaltres us sonarà a xinès però és el que hi ha! L’empresa és força gran i té diverses seus arreu del món i ven diferents productes tant destinats a l’alimentació, a l’empresa farmacèutica, a la naval, etc. A Espanya, tot i que hi ha gent que quan li dius el nom fa cara rara de desconeixement, altres l’associen ràpidament a la maquinària ramadera, les munyidores automàtiques. Crec que ja he fet prou propaganda però si en voleu saber més, si disposeu de connexió a Internet, podeu informar-vos-en.
Evidentment, el meu projecte està relacionat amb algun dels conceptes esmentats anteriorment. Intentaré explicar-ho de la manera més fàcil possible i respectant el contracte de confidencialitat, no sigui el cas que em quedi calba abans d’hora! Bé, el meu objectiu és treure una correlació d’un bescanviador tubular concèntric tal que descrigui el seu comportament. Us heu quedat igual no? Comencem pels fonaments. Un bescanviador de calor és un dispositiu que funciona amb dos fluids, un calent i un de fred. Si es posen aquests dos fluids en contacte (no cal barrejar-los però sí per exemple separats per algun tipus de mitjà que no sigui aïllant: canonada, làmina, etc), el fluid calent cedirà calor al fred de tal manera que el calent es refredarà i el fred s’escalfarà. Teòricament, aquesta situació té lloc fins que els dos fluids assoleixen la mateixa temperatura però és una situació ideal en que es triga infinit en assolir-la. Segon concepte: tubular concèntric. Això vol dir que té forma de tub i que n’hi ha més d’un. De fet, us heu d’imaginar quatre tubs un dintre de l’altre en el qual per dins de cada un, van circulant els fluids. Tercer concepte: correlació. Una correlació és en termes molt senzills, una fórmula. Conclusió : haig d’obtenir una fórmula /equació que m’expliqui què passa en aquest aparell. És a dir, si entra un producte a 50ºC i un líquid a 15ºC, doncs a quines temperatures sortiran. Més o menys. El problema és que així pot semblar molt senzill però ja us puc assegurar que no ho és. Per obtenir una correlació, a part de trencar-me les banyes amb fórmules i conceptes, haig d’elaborar un programa, és a dir, haig de programar i és una de les coses a les que hi estic, actualment, dedicant més temps. Haig d’escriure un programa que posant-li unes dades, em simuli què passa allà dins del bescanviador. A part de la dificultat que això pugui comportar, se li ha d’afegir la geometria de la unitat ja que no és tan senzilla com pot semblar i per últim, que aquest aparell serveix per escalfar/refredar purés. Els purés són fluids no-Newtonians. Ara sí que no us explicaré que són els fluids Newtonians (aigua) o no-Newtonians però només dir que aquest fet fa que es compliqui més la cosa. I com sabré jo que els meus invents/càlculs/ cabòries són correctes? Doncs fent proves en una unitat existent i contrastant resultats.
No sé si us haureu quedat amb alguna cosa però jo ho he intentat. A termes pràctics, disposo d’un despatx personal, em donen de dinar gratuïtament (haig de dir que el menjar no està gens malament) i la gent del departament on jo em trobo (thermal design) em tracten molt bé i tinc un horari de 8 a 16:30 aproximadament. Aquí a Suècia no existeix un horari de rellotge estricte a seguir, almenys en aquesta empresa no i pel que he vist o sentit, en d’altres tampoc. Els del departament pràcticament xerren en suec tot el dia i haig de fer mans i mànigues per poder entendre coses però vaig subsistint. El que porto pitjor és que em fan anar a dinar a les 11:20 però suposo que no em queixar. Molta feina, moments difícils, ofuscació però interessant, repte personal i altres coses que gràcies als ànims de la família i amics fa que es porti millor.
Doncs bé, no sé si això de complir anys m’ha afectat o no, o si més no, gràcies als consells d’una persona, crec que va sent hora que expliqui què estic fent aquest any en aquest país perquè darrerament sembla que només em dediqui a cuinar i a voltar i no és pas així. Com vaig comentar en alguna entrada de principis de Setembre, aquest quadrimestre/curs (ja veurem quina és la data final) estic fent el projecte fi de carrera, altrament conegut com a PFC. Doncs bé, el meu PFC o master thesis en anglès, l’estic desenvolupant en una empresa multinacional sueca anomenada Alfa Laval. Si poseu al Google el nom, anireu a parar a la pàgina principal de l’empresa i podreu xafardejar una mica. Bàsicament és una empresa que es dedica als bescanviadors de calor (heat exchangers), mètodes de separació (especialment membranes) i bombes i vàlvules (control de fluids). Ja sé que a molts de vosaltres us sonarà a xinès però és el que hi ha! L’empresa és força gran i té diverses seus arreu del món i ven diferents productes tant destinats a l’alimentació, a l’empresa farmacèutica, a la naval, etc. A Espanya, tot i que hi ha gent que quan li dius el nom fa cara rara de desconeixement, altres l’associen ràpidament a la maquinària ramadera, les munyidores automàtiques. Crec que ja he fet prou propaganda però si en voleu saber més, si disposeu de connexió a Internet, podeu informar-vos-en.
Evidentment, el meu projecte està relacionat amb algun dels conceptes esmentats anteriorment. Intentaré explicar-ho de la manera més fàcil possible i respectant el contracte de confidencialitat, no sigui el cas que em quedi calba abans d’hora! Bé, el meu objectiu és treure una correlació d’un bescanviador tubular concèntric tal que descrigui el seu comportament. Us heu quedat igual no? Comencem pels fonaments. Un bescanviador de calor és un dispositiu que funciona amb dos fluids, un calent i un de fred. Si es posen aquests dos fluids en contacte (no cal barrejar-los però sí per exemple separats per algun tipus de mitjà que no sigui aïllant: canonada, làmina, etc), el fluid calent cedirà calor al fred de tal manera que el calent es refredarà i el fred s’escalfarà. Teòricament, aquesta situació té lloc fins que els dos fluids assoleixen la mateixa temperatura però és una situació ideal en que es triga infinit en assolir-la. Segon concepte: tubular concèntric. Això vol dir que té forma de tub i que n’hi ha més d’un. De fet, us heu d’imaginar quatre tubs un dintre de l’altre en el qual per dins de cada un, van circulant els fluids. Tercer concepte: correlació. Una correlació és en termes molt senzills, una fórmula. Conclusió : haig d’obtenir una fórmula /equació que m’expliqui què passa en aquest aparell. És a dir, si entra un producte a 50ºC i un líquid a 15ºC, doncs a quines temperatures sortiran. Més o menys. El problema és que així pot semblar molt senzill però ja us puc assegurar que no ho és. Per obtenir una correlació, a part de trencar-me les banyes amb fórmules i conceptes, haig d’elaborar un programa, és a dir, haig de programar i és una de les coses a les que hi estic, actualment, dedicant més temps. Haig d’escriure un programa que posant-li unes dades, em simuli què passa allà dins del bescanviador. A part de la dificultat que això pugui comportar, se li ha d’afegir la geometria de la unitat ja que no és tan senzilla com pot semblar i per últim, que aquest aparell serveix per escalfar/refredar purés. Els purés són fluids no-Newtonians. Ara sí que no us explicaré que són els fluids Newtonians (aigua) o no-Newtonians però només dir que aquest fet fa que es compliqui més la cosa. I com sabré jo que els meus invents/càlculs/ cabòries són correctes? Doncs fent proves en una unitat existent i contrastant resultats.
No sé si us haureu quedat amb alguna cosa però jo ho he intentat. A termes pràctics, disposo d’un despatx personal, em donen de dinar gratuïtament (haig de dir que el menjar no està gens malament) i la gent del departament on jo em trobo (thermal design) em tracten molt bé i tinc un horari de 8 a 16:30 aproximadament. Aquí a Suècia no existeix un horari de rellotge estricte a seguir, almenys en aquesta empresa no i pel que he vist o sentit, en d’altres tampoc. Els del departament pràcticament xerren en suec tot el dia i haig de fer mans i mànigues per poder entendre coses però vaig subsistint. El que porto pitjor és que em fan anar a dinar a les 11:20 però suposo que no em queixar. Molta feina, moments difícils, ofuscació però interessant, repte personal i altres coses que gràcies als ànims de la família i amics fa que es porti millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada