Lundakarnevalen tjugotio

Senyors i senyores, ja tocava. Demà farà una setmana que paro per casa i crec que ja va sent hora de que escrigui sobre el Carnaval lundinenc.

El cap de setmana del 20 al 23 de maig del 2010 va tenir lloc el Lundakarnevalen o pels suecs no parlants, el Carnaval de Lund. Sí, el Carnaval es celebra al maig i no al febrer. El fet que aquest esdeveniment tingui lloc al maig i no al febrer suposo que rau en la climatologia. Ja sabeu que a Suècia al febrer fa un poc de fred que diguem i les hores de sol no són gaire abundants en comparació amb el mes de maig. Doncs bé, a més, el Lundakarnevalen es celebra només cada quatre anys, des de fa bastants anys, no em posaré a escriure ara la història del Carnaval perquè no ve al cas, i és conegut arreu del país. La ciutat es transforma per acollir l'esdeveniment i la gent hi participa per tal que sigui un èxit.

Feta una breu introducció sobre l'esdeveniment en sí, ara em dedicaré a descriure les meves impressions durant aquells tres dies. Per ser sincera, la primera vegada que vaig sentir a parlar sobre el Carnaval va ser en una de les meves primeres reunions amb la meva coordinadora a pocs dies d'arribar. El temps va anar passant i no va ser fins al febrer (crec) que el Carnaval va tornar a aparèixer en les nostres vides. Per la residència va començar a córrer la veu que un dia, no m'enrecordo si dissabte o diumenge, havies d'anar a fer cua per presentar-te a voluntari per participar en el Carnaval. El Carnaval és duu a terme bàsicament per voluntaris. En un primer moment, tothom s'hi volia apuntar però en saber que la gent hi anava a passar la nit, amb la rasca que feia en aquell temps, les sol·licituds van anar decaient entre els estudiants de la meva residència. Malgrat tot, un munt de gent va fer cua per fer-se voluntari i treballar durant els tres dies. La cua era realment digna d'observar i un munt de gent es va quedar fora de les places. Jo sincerament, al no saber de què anava la cosa i sabent que el Carnaval queia just en època d'exàmens, vaig decidir no involucrar-me massa.

El dies i els mesos van anar passant i va arribar el cap de setmana del Carnaval. Un cap de setmana que es presentava marcat per l'inici del bon temps i un augment notable de la població de Lund. El dijous veies com la ciutat s'anava omplint amb gent carregada de maletes i l'ambient festiu es respirava al carrer. Jo tenia certa curiositat per saber de què anava el Carnaval aquest i els hi vaig preguntar a les meves amigues sueques de classe. Tot el que em van saber dir va ser: concerts, rúa i gent. I sincerament, la cosa no anava mal encaminada. Prop de la catedral de Lund hi ha un petit parc que va ser el recinte del Carnaval. Evidentment, havies de pagar per entrar i no podies entrar amb cap tipus de beguda, s'havia de consumir a dins. A dins el recinte hi havia tot de tendes on en algunes hi havia jocs de fira, altres eren bars, la botiga del Carnaval però res extraordinari. Bé sí, es va fer una cervesa especial per l'esdeveniment i hi havia un caixer mòbil. Què és un caixer mòbil? Doncs un camió on en la part posterior hi ha un caixer automàtic.

El carnaval va començar el divendres per la tarda, dia en que jo havia quedat per fer un "fika" amb alguns suecs de classe. Veure l'entrada corresponent en el bloc. Així que em vaig passar la tarda amb el suecs al jardí aquell i en acabar, pretenia passar-me 5 minuts per allà però la gent estava de retirada perquè hi havia una festa al vespre a la qual jo no vaig assistir ja que a l'endemà havia d'estar a Copenhaguen sobre les 8 i algo del matí ja que els meus tiets i uns amics estaven de visita. Així que divendres i dissabte no vaig trepitjar el Carnaval però diumenge sí i crec que en vaig tenir més que suficient.

Cap allà al migdia va tenir lloc la rua on hi havia grups de gent, dic grups perquè allò no eren comparses. Anaven en camions amb alguna ideologia més o menys definida i amb música però deixeu-me que us digui la veritat. Són "sossos", els hi falta ritme o com diria una professora de castellà que vaig tenir, "les falta garbo". Poso algunes fotos perquè li doneu una ullada però a mi em faltava una mica de ritme en tot allò. A més, només anava disfressada la gent que desfilava.Això sí, en cada camió hi havia una enganxina que deia: si beus no condueixis i darrere de cada un hi havia un/a metge/ssa i un/a infermer/a. Organització la que volgueu.

En acabar la rua vam dinar per allà i després vam entrar al recinte. Mentrestant, els meus tiets i tota la colla es van deixar caure per Lund a fer una visita. I sincerament, el recinte no era res de l'altre món, el que he dit abans. Quan ja estàvem cansats, vam decidir fer via cap a les respectives cases a descansar de l'atrafegat cap de setmana i a fer una mica de feina.

I això és tot. No puc opinar sobre els concerts perquè no vaig poder assistir a cap però en general puc dir que els suecs poden estar molt orgullosos del seu carnaval però els hi falta aquella espurna que a nosaltres ens fa xalar i gaudir de les festes al carrer. El ritme, la gresca i la xerinola.