Juny = Exàmens

Com ja se sap, estem al mes de juny. Per la majoria d'estudiants d'aquest país és un dels pitjors mesos de l'any ja que és període de clausura, d'estudi i exàmens. Per primer cop en anys, aquest assumpte no és una preocupació per a mi. Vinc del nord, d'un país on els exàmens acaben entre els darrers dies de maig i els primers dies de juny. Es fa estrany, sincerament, estar per casa quan tothom està estudiant. Tothom està ocupat, tothom ha d'examinar-se i ningú té temps per res. Per més inri, et deneguen les possibles pràctiques perquè dos mesos d'estiu és massa poc temps així que haig de buscar altres ocupacions com és l'esport. També destacar que des de que arribat, el bon temps no ha fet notar gaire la seva presència així que encara no he pogut anar a la platja.

Però bé, tornem al tema del dia. Els exàmens. Malgrat que la gent està d'exàmens, ahir vam quedar un grupet dels de la universitat, faltaven tres que estan acabant el projecte fora, per anar a dinar. Va ser un dinar de "germanor", de retrobament però es podia palpar la tensió pre-examen ja que a les 5 de la tarda en tenien un. En canvi, jo no tenia cap preocupació, cap neguit, res. Després d'un dinar entre riures, records, experiències, preguntes sobre beques, el que costa viure als països nòrdics i preguntes d'examen, vam sortir a fora a prendre una mica l'airet i seguir divagant durant 15 minuts més per després haver-nos d'acomiadar ja que se n'anaven a fer la repassada final.

I la veritat, em vaig sentir un poc estranya, com si no acabés d'encaixar amb la gent que m'he passat quatre anys estudiant al seu costat i dels quals les hem vist passar de tots colors. No sé, em donava la sensació que estava en una altra dimensió, com si jo ja no pertanyés en aquell món. Estava també en Noguera, que està a Cranfield, que havia baixat a fer un examen però els demés han passat aquest curs a la facultat. No sabria definir el perquè no acabava d'encaixar, està clar que els meus amics segueixen sent els meus amics, però te n'adones que en un any passen masses coses de les quals tu no te n'assabentes i que la gent canvia. I llavors te n'assabentes de coses que la gent t'ha intentat amagar sense saber ben bé el motiu. Aquesta és una de les coses que tampoc podré arribar a entendre mai. El secretisme darrere les persones. El fet curiós és que el curs que ve, tots els demés que surten a la foto, marxen a fer el projecte de fi de carrera fora.

Després del dinaret i d'uns 10 minuts extres amb en Miquel i en Noguera acabant de fer l'interrogatori final i algunes "sacsejades" ja que trobaven a faltar que anés d'un costat a l'altre per les voreres de la Diagonal, vaig anar a retrobar-me amb la Paula que ens havíem d'actualitzar. Per sort, hi ha persones que no canvien.