Juny = Exàmens

Com ja se sap, estem al mes de juny. Per la majoria d'estudiants d'aquest país és un dels pitjors mesos de l'any ja que és període de clausura, d'estudi i exàmens. Per primer cop en anys, aquest assumpte no és una preocupació per a mi. Vinc del nord, d'un país on els exàmens acaben entre els darrers dies de maig i els primers dies de juny. Es fa estrany, sincerament, estar per casa quan tothom està estudiant. Tothom està ocupat, tothom ha d'examinar-se i ningú té temps per res. Per més inri, et deneguen les possibles pràctiques perquè dos mesos d'estiu és massa poc temps així que haig de buscar altres ocupacions com és l'esport. També destacar que des de que arribat, el bon temps no ha fet notar gaire la seva presència així que encara no he pogut anar a la platja.

Però bé, tornem al tema del dia. Els exàmens. Malgrat que la gent està d'exàmens, ahir vam quedar un grupet dels de la universitat, faltaven tres que estan acabant el projecte fora, per anar a dinar. Va ser un dinar de "germanor", de retrobament però es podia palpar la tensió pre-examen ja que a les 5 de la tarda en tenien un. En canvi, jo no tenia cap preocupació, cap neguit, res. Després d'un dinar entre riures, records, experiències, preguntes sobre beques, el que costa viure als països nòrdics i preguntes d'examen, vam sortir a fora a prendre una mica l'airet i seguir divagant durant 15 minuts més per després haver-nos d'acomiadar ja que se n'anaven a fer la repassada final.

I la veritat, em vaig sentir un poc estranya, com si no acabés d'encaixar amb la gent que m'he passat quatre anys estudiant al seu costat i dels quals les hem vist passar de tots colors. No sé, em donava la sensació que estava en una altra dimensió, com si jo ja no pertanyés en aquell món. Estava també en Noguera, que està a Cranfield, que havia baixat a fer un examen però els demés han passat aquest curs a la facultat. No sabria definir el perquè no acabava d'encaixar, està clar que els meus amics segueixen sent els meus amics, però te n'adones que en un any passen masses coses de les quals tu no te n'assabentes i que la gent canvia. I llavors te n'assabentes de coses que la gent t'ha intentat amagar sense saber ben bé el motiu. Aquesta és una de les coses que tampoc podré arribar a entendre mai. El secretisme darrere les persones. El fet curiós és que el curs que ve, tots els demés que surten a la foto, marxen a fer el projecte de fi de carrera fora.

Després del dinaret i d'uns 10 minuts extres amb en Miquel i en Noguera acabant de fer l'interrogatori final i algunes "sacsejades" ja que trobaven a faltar que anés d'un costat a l'altre per les voreres de la Diagonal, vaig anar a retrobar-me amb la Paula que ens havíem d'actualitzar. Per sort, hi ha persones que no canvien.

Lundakarnevalen tjugotio

Senyors i senyores, ja tocava. Demà farà una setmana que paro per casa i crec que ja va sent hora de que escrigui sobre el Carnaval lundinenc.

El cap de setmana del 20 al 23 de maig del 2010 va tenir lloc el Lundakarnevalen o pels suecs no parlants, el Carnaval de Lund. Sí, el Carnaval es celebra al maig i no al febrer. El fet que aquest esdeveniment tingui lloc al maig i no al febrer suposo que rau en la climatologia. Ja sabeu que a Suècia al febrer fa un poc de fred que diguem i les hores de sol no són gaire abundants en comparació amb el mes de maig. Doncs bé, a més, el Lundakarnevalen es celebra només cada quatre anys, des de fa bastants anys, no em posaré a escriure ara la història del Carnaval perquè no ve al cas, i és conegut arreu del país. La ciutat es transforma per acollir l'esdeveniment i la gent hi participa per tal que sigui un èxit.

Feta una breu introducció sobre l'esdeveniment en sí, ara em dedicaré a descriure les meves impressions durant aquells tres dies. Per ser sincera, la primera vegada que vaig sentir a parlar sobre el Carnaval va ser en una de les meves primeres reunions amb la meva coordinadora a pocs dies d'arribar. El temps va anar passant i no va ser fins al febrer (crec) que el Carnaval va tornar a aparèixer en les nostres vides. Per la residència va començar a córrer la veu que un dia, no m'enrecordo si dissabte o diumenge, havies d'anar a fer cua per presentar-te a voluntari per participar en el Carnaval. El Carnaval és duu a terme bàsicament per voluntaris. En un primer moment, tothom s'hi volia apuntar però en saber que la gent hi anava a passar la nit, amb la rasca que feia en aquell temps, les sol·licituds van anar decaient entre els estudiants de la meva residència. Malgrat tot, un munt de gent va fer cua per fer-se voluntari i treballar durant els tres dies. La cua era realment digna d'observar i un munt de gent es va quedar fora de les places. Jo sincerament, al no saber de què anava la cosa i sabent que el Carnaval queia just en època d'exàmens, vaig decidir no involucrar-me massa.

El dies i els mesos van anar passant i va arribar el cap de setmana del Carnaval. Un cap de setmana que es presentava marcat per l'inici del bon temps i un augment notable de la població de Lund. El dijous veies com la ciutat s'anava omplint amb gent carregada de maletes i l'ambient festiu es respirava al carrer. Jo tenia certa curiositat per saber de què anava el Carnaval aquest i els hi vaig preguntar a les meves amigues sueques de classe. Tot el que em van saber dir va ser: concerts, rúa i gent. I sincerament, la cosa no anava mal encaminada. Prop de la catedral de Lund hi ha un petit parc que va ser el recinte del Carnaval. Evidentment, havies de pagar per entrar i no podies entrar amb cap tipus de beguda, s'havia de consumir a dins. A dins el recinte hi havia tot de tendes on en algunes hi havia jocs de fira, altres eren bars, la botiga del Carnaval però res extraordinari. Bé sí, es va fer una cervesa especial per l'esdeveniment i hi havia un caixer mòbil. Què és un caixer mòbil? Doncs un camió on en la part posterior hi ha un caixer automàtic.

El carnaval va començar el divendres per la tarda, dia en que jo havia quedat per fer un "fika" amb alguns suecs de classe. Veure l'entrada corresponent en el bloc. Així que em vaig passar la tarda amb el suecs al jardí aquell i en acabar, pretenia passar-me 5 minuts per allà però la gent estava de retirada perquè hi havia una festa al vespre a la qual jo no vaig assistir ja que a l'endemà havia d'estar a Copenhaguen sobre les 8 i algo del matí ja que els meus tiets i uns amics estaven de visita. Així que divendres i dissabte no vaig trepitjar el Carnaval però diumenge sí i crec que en vaig tenir més que suficient.

Cap allà al migdia va tenir lloc la rua on hi havia grups de gent, dic grups perquè allò no eren comparses. Anaven en camions amb alguna ideologia més o menys definida i amb música però deixeu-me que us digui la veritat. Són "sossos", els hi falta ritme o com diria una professora de castellà que vaig tenir, "les falta garbo". Poso algunes fotos perquè li doneu una ullada però a mi em faltava una mica de ritme en tot allò. A més, només anava disfressada la gent que desfilava.Això sí, en cada camió hi havia una enganxina que deia: si beus no condueixis i darrere de cada un hi havia un/a metge/ssa i un/a infermer/a. Organització la que volgueu.

En acabar la rua vam dinar per allà i després vam entrar al recinte. Mentrestant, els meus tiets i tota la colla es van deixar caure per Lund a fer una visita. I sincerament, el recinte no era res de l'altre món, el que he dit abans. Quan ja estàvem cansats, vam decidir fer via cap a les respectives cases a descansar de l'atrafegat cap de setmana i a fer una mica de feina.

I això és tot. No puc opinar sobre els concerts perquè no vaig poder assistir a cap però en general puc dir que els suecs poden estar molt orgullosos del seu carnaval però els hi falta aquella espurna que a nosaltres ens fa xalar i gaudir de les festes al carrer. El ritme, la gresca i la xerinola.

A casa per vacances

Porto dies que vull escriure però la veritat que aquesta setmana ha sigut força intensa. En primer lloc dir que escric des de la meva nova residència. Sí, he hagut de canviar de casa ja que el meu "mini-apartament" pertany a un servei de la universitat en el que només et garanteixen habitatge el primer any. La veritat haig de dir que he tingut molta sort en trobar una habitació perquè el tema aquí a Lund és complicat però bé, ara ja està. Estic instal·lada en una habitació en un "corridor" o bé passadís a Delphi, una de les residències d'estudiants més gran de Lund en la que hi ha suecs i internacionals. El meu "corridor" està format per deu habitacions amb lavabo propi i cuina a compartir. De moment només he conegut a tres persones, dos suecs i un indi i tots correctes. Aquests dies el corridor està un poc buit ja que la majoria estan marxant tots cap a casa a passar les vacances d'estiu així que espero que a la tornada conegui a tothom. No sé, se'm fa estrany després d'un any de viure sola ara posar-me a compartir cuina però també crec que una mica de companyia va bé ja que ahir al vespre per exemple només vaig estar xerrant en anglès i en suec cosa que crec que és positiva.

Bé, apart de canviar de casa, aquesta setmana ha consistit en més coses. En primer lloc, dilluns passat vam presentar el "meravellós" projecte davant dels professors, doctorats del departament i l'home representant de la companyia. La presentació va ser llarga i les qüestions podríem dir que també ja que en total ens hi vam estar un poc més de dues hores. Això sí, en un ambient distès, sense tensions ni preguntes per putejar. Un cop es va donar per acabada la presentació i només quedàvem els 5 integrants del grup més els dos professors, va venir la sorpresa del dia. Un dels professors, se'ns gira i ens diu: " Me and Ola would like to invite you for lunch whenever it suits you; today, tomorrow..." Jo em vaig quedar de pasta de moniato! A qui se li passa pel cap que uns professors ens convidin a dinar després d'estar un quadrimestre sencer treballant en un projecte? Els suecs van al·lucinar un poc però jo no donava abast i com que a tots ens anava bé en aquell moment, doncs ens en vam anar a dinar els 7 plegats. Vam anar a un lloc on hi ha menú i hi van professors i gent de les empreses d'aquí al voltant.

Dimarts vaig acompanyar al Juan i a l'Albert a dur bosses a Malmö ja que el curs que ve viuran allà. Un perquè li han donat un doctorat i l'altre perquè espera trobar feina per aquí. Jo em pensava que només seria dur les bosses però vaig estar treballant rentant plats i endreçant coses però cap problema, per això estan els amics.

Dimecres crec que no va passar res excepcional però dijous tenia l'examen oral de suec. Aquest cop l'examen consistia en una exposició oral entre 5 i 10 minuts sobre el que volguéssim. Com que molta gent ho feia sobre les seves respectives ciutats i Barcelona ja la feia algú altre, vaig decidir ser un poc més original (o més rara segons com o miri algú) i vaig decidir fer-ho sobre la història dels Chupa Chups. El dilluns, el professor ja ens va venir a dir als "pardillos" de suec : espanyols i francesos, si no ens feia res arribar sobre dos quarts de sis per no haver d'esperar tant. I bé, sort d'això perquè érem els darrers en presentar i per tant, quasi exposàvem entre nosaltres així que el nivell quedava més igualat. Però bé, crec que va anar força bé dintre del que cap però divendres va ser un dia ben llarg. Pel matí vaig anar a l'oficina de relacions internacionals a que em signessin tots els certificats per les beques i a les quatre de la tarda examen de suec. La part de gramàtica puc dir que bé, la part de lectura i escriptura, haig de dir que li vaig posar una mica d'imaginació a l'assumpte. En acabar, vaig fer via cap a casa i vaig començar a recollir tota la casa. Déu ni do amb la merda que una arriba acumular durant un any! El dia que hagi de marxar d'aquí per sempre no sé com m'ho faré. Més val no pensar-hi ara! Després de recollir una mica, vaig sopar i vaig anar a Delphi que estaven tots per aquí per acabar sortint a Hallands, una nation. I ahir, doncs bé, el que he dit, de mudança i avui pràcticament ha consistit en muntar l'habitació, tornar les claus de l'altre casa i ara haig de fer la maleta per baixar demà cap a casa.

I me n'he oblidat, ha arribat el bon temps a aquest país! El dimecres va arribar el solet i això és la revolució del "destape". La temperatura és agradable, no fa calor però s'està bé, pots anar amb màniga curta al migdia i amb jaqueta al vespre i els suecs estan contentíssims!

Doncs bé, ja ha passat un curs i realment ha passat volant. El principi va ser dur però ara és quan ja t'hi trobes a gust. La gent està trista perquè és època de comiats però jo que voleu que us digui, hi ha una mica de passotisme en mi. Val suposo que és una mica egoista per part meva però el fet que a finals d'agost estigui per aquí una altra vegada no em fa pensar en acomiadar-me i més quan els amics més pròxims estaran aquí també. Me'n vaig cap a casa a passar l'estiu, a que em mimeu tots, a veure-us a tots però sabent que la meva etapa aquí a Suècia no ha acabat.

TREVLIG SOMMAR ALLIHOPA!!!

PD: sé que tinc present escriure sobre el Carnaval de Lund i tranquils que aquest estiu seguiré escrivint.

Una setmana i dos dies

Només em queda una setmana i dos dies per terres sueques. El dia 7 me'n torno cap a casa a passar l'estiu. Cada cop em sembla més increïble lo ràpid que passa el temps. Tan sols feia tres setmanes em deia que em quedava un mes per arribar a casa però ara me n'adono que només queda una setmana. I a més, aquests darrers dies encara passen més de pressa que de costum. Suposo que és el fet d'estar de "final de curs", que haig de canviar de casa, etc.

La veritat que el final d'aquest quadrimestre no és gens comparable als de l'ETSEIB. Diguem que és diferent. Aquesta setmana ha consistit bàsicament en posar hores i hores en la correcció del treball que estem fent, vindria a ser l'assignatura de Projectes d'allà tot i que suposo que un xic diferent. El treball consisteix en estudiar la possibilitat d'integrar una planta existent de producció d'etanol de primera generació (a partir de midó) amb una de segona generació (a partir de cel·lulosa). És un treball en un grup de 5 persones de les quals totes són sueques menys jo i, la veritat, un grup força merda ja que les que hi hem posat més hores només som dos. La veritat que és un grup força peculiar però espero que s'acabi ja el treball perquè sinó m'agafarà alguna cosa. Ahir, divendres, em vaig estar fins tard acabant d'arreglar la bibliografia i aquestes coses i dilluns l'hem de presentar a una empresa. Espero que sigui la versió definitiva del projecte.

Per altra banda, aquesta setmana també he fet d'opositora d'un projecte de fi de carrera. La veritat és que no entrava dins dels meus plans però ja que aquí, a part de presentar el teu PFC, també has de ser opositor d'un altre, aprofitant l'ocasió m'hi vaig llençar de cap. De fet, no va ser ben bé així. El Juan, un noi de Santiago, el que abans anava a nedar amb mi, presentava el seu PFC i en darrer moment, el que havia de fer-li d'opositor va dir-li que no podia. Això a menys d'una setmana de la presentació així que mentres dinàvem, tal qual l'altre li va dir que no, es va girar cap a mi i em va dir: Maria, vas a tener que ser mi oponente. La veritat, que degut a la "intensiva" setmana que m'esperava, no em va importar fer-ho i a més el projecte en sí era interessant. Així que després de demanar els permisos necessaris, servidora es va llegir el PFC, va fer les correccions que creia necessàries i va fer l'oposició el dia de la presentació. Em va sorprendre la tranquil·litat del Juan el dia de la seva presentació ja que jo tenia un cert nerviosisme per haver d'oposar ja que era la única i estava envoltada de professors. Però bé, va anar tot bé, ell ho va fer molt bé i a mi em van dir que també així que tots contents perquè ja hi ha un enginyer més al món. No sé si això és bo o dolent, jaja. Aquests dies m'ho paro a pensar i ara, quasi tots els d'aquí estan amb el projecte i jo, mentrestant buscant un per l'any que ve. Espero que algun dia em contestin i sobretot d'on jo el vull fer però bé, suposo que no és feina fàcil.

I res, el temps passa i la setmana es presenta amb la presentació del treball, els exàmens de suec que estic ben acollonida, ja m'hi puc posar en serio perquè sinó no hi haurà manera, canviar de casa i dir adéu.

Fika de comiat + Copenhaguen igen

Fa una setmana que no dono senyals de vida però haig de dir que ha sigut una setmana força atapeïda, no he parat ni un moment. A més, aquesta setmana podem dir que ha arribat la primavera en aquest país i segons quins dies, hem pogut treure la pols a les ulleres de sol i anar amb màniga curta. Evidentment, en aquest país hem patit l'efecte "Destape" ja que les nacionals ja duien els pantalons ben curtets, sandàlies i samarretes de tirants.

La setmana passada es va caracteritzar per acabar tots els treballs d'una assignatura que ja està acabada i seguir amb el treball de l'altre assignatura. Diguem que durant la setmana no va succeir res fora de lo habitual fins divendres. Divendres a les 8 estava per la universitat amb el treball en qüestió però a les deu me'n vaig anar a veure la presentació del treball de fi de carrera de dos telecos amics meus, l'Albert i el Gerardo. A continuació, me'n vaig anar a casa a dinar perquè a les dues m'havien convidat a un "fika" per acomiadar-nos abans de les vacances d'estiu. El fika és una activitat típica sueca que es duu a terme cada dia entre 2-3 vegades al dia. Habitualment té lloc a les 10 i a les 15 hores en què es pren cafè i un pastisset. Per exemple, kanelbullar. Doncs bé, unes sueques de classe que m'han acceptat dins del seu grup i m'han ajudat força i de fet, són les que m'ajuden a millorar el suec, em van convidar a fer un fika de comiat abans de l'estiu. Vam anar a la "koloni" d'una d'elles aprofitant el bon temps. La "koloni" és un espai on tenen parcel·les i cada un té el seu jardí amb l'hort. Alguns fins i tot tenen alguna caseta en la que poden viure a l'estiu. Doncs bé, a tres quarts de dues vaig quedar amb una que viu prop de casa meva i vam anar pedalejant fins a casa de l'altra. La veritat que vaig anar per llocs que encara no havia vist ja que la casa d'aquesta noia estava a la punta sud-oest de Lund. Un cop allà, ens vam trobar amb els demés i vam estar xerrant, menjant pastissets i prenent el solet! Cap allà les 7 de la tarda arribava a casa amb els braços una miqueta vermells. Per la ciutat ja es respirava l'ambient de "carnaval" però jo m'havia d'anar a dormir d'hora ja que el dissabte havia d'estar a les 8:30 a Copenhaguen.

Sí, heu llegut bé les dues darreres línies. Ha sigut el carnaval de Lund però això ho deixo per la següent entrada ja que sinó seria massa extensa. Doncs bé, els dissabte vaig anar a Copenhaguen per quarta vegada en aquest any ja que el meu tio Tito i la tia Ana havien vingut amb tota una colla d'amics per visitar la capital danesa. Tan sols arribar a l'hotel on dormien per tornar a esmorzar, em van rebre amb un "Tu potser no t'enrecordes però fa 20 anys, un cap de setmana et vaig fer de mare adoptiva i et netejava el mocs". Sens dubte, el dia prometia i realment, no va decebre tot i haver de tornar a visitar Copenhaguen. De fet, vaig entrar a l'ajuntament que sempre me'l mirava des de fora, vaig visitar la torre rodona que per pujar a dalt de tot has d'enfilar una rampa en espiral de 7,5 voltes i vaig fer el passeig amb barca. Pel matí estava ennuvolat però a les dues va obrir i carai quin sol! Vaig acabar com una bombeta i amb insolació! Crec que cada vegada m'estic tornant més fotosensible. La veritat que va ser un dia molt divertit amb tota la colla aquella i va acabar el dia amb un sopar del qual vaig haver de sortir abans per no perdre el temps. Arribava a casa a 3/4 d'onze destrossada i directe al llit. Dintre de poc, Karneval i Lund.

Està plovent

Està plovent. Plovia, plou i plourà. Un dissabte passat per aigua, un cap de setmana passat per aigua. De fet, fa dies que no veiem brillar el sol i que la temperatura a penes sobrepassa els 12ºC. La veritat que ve de gust un dia assolellat, que hagis de treure la pols a les ulleres de sol, que puguis anar amb un jersei o amb màniga curta, estirar-te per qualsevol dels prats que hi ha per aquí i fer el ronso, o sortir a córrer o a fer el burro. Començar a agafar una mica de color a la cara ja que dir que l'estat de pal·lidesa és notable tot i que servidora no es caracteritza per ser morena però bé, una mica de color no aniria malament. La previsió del temps no és gaire esperançadora així que més val aplicar-se la dita de "Al mal temps, bona cara". Així que si apreteu el títol, podreu escoltar la cançó d'Està plovent que com a mínim em porta bons records.

Ens trobem a mitjans de maig i em dóna la sensació per una banda, que encara estem a finals d'hivern mentre que per l'altra banda, aquesta setmana que ve acabo les classes. De fet, el dimarts acabo una assignatura amb presentació oral de les pràctiques de laboratori i seminari i l'altra assignatura, haurà d'esperar un poc més ja que es tracta d'un projecte que encara l'estem acabant i que el presentem davant l'empresa el dia 31 de maig. A més, em quedarà examinar-me de suec. Això significa que ja queda poquíssim per acabar el curs, per tornar a casa a passar l'estiu, si més no, el dia 7 de juny al vespre em tindreu per allà donant guerra una altra vegada. I res, no queda res. Qui m'havia de dir a mi l'any passat que un any fora de casa em passaria tan ràpid? És obvi que no tot han sigut flors i violes però, si més no, pensaria que se'm faria més dur. Suposo que és bona senyal però clar, també em fa respecte la tornada l'any que ve. Casa nova, tornar a conèixer gent, tornar a començar de nou. Suposo que la vida és això, anar fent "reset" de tant en tant.

No sé, avui el cap em dóna masses voltes. Masses coses a pensar i suposo que el temps que fa hi ajuda. I res, la gent promet i promet però a l'hora de la veritat res de res. Entenc que potser no és el millor moment econòmic en el nostre país però només dir que de tothom que em va prometre venir a veure'm, només els meus pares i el meu germà i l'Albert i la Bea han complert. No és que l'any que ve no pugueu venir però només dir que no cal que vingueu tots el mateix dia i que viuré en un lloc molt més petit.

Dit això, espero que demà la Lliga sigui blaugrana i que canaletes estigui a rebentar!

Grattis på födelsedagen Albert!

Germanet, que t’estàs fent grandet eh! Sé que avui em trobaràs a faltar perquè no estaré per casa per emprenyar, perquè m’expliquis les practiques d’anatomia o la principal, que et doni algun regalet. Però bé, sé que te’l podria haver enviat per correu però se’m va passar la setmana passada. De totes maneres, tal i com està el panorama aeri, no sé si hagués arribat,jaja. Aquest any tens un regalet via Internet.

Anava a escriure “m’enrecordo de quan vas néixer “, però seria totalment fals. Sincerament, no m’enrecordo de res però si vaig ascendint per la nostra escala temporal, ensopego amb certs moments per recordar. Hi ha molts que potser no m’enrecordo perfectament però que gràcies a les fotos de casa, fragments de pel·lícula es van projectant a la meva ment. T’enrecordes d’un cap d’any que estàvem només amb la mami perquè el papi estava de guàrdia i tu estaves enfilat dalt d’una cadira ...? Tranquil, no donaré més detalls, jaja. O de quan et vaig disfressar de ballarina en 3 minuts? O les hores que em passat a la piscina de Sant Joan, fent el ball de “Somos las nadadoras...” amb el papi, menjant una carmanyola de macarrons amb el termo de llet amb la iaia a Coruxo, el primer cop que vam dormir en un refugi, el d’Ull de Ter, del qual estaves enamorat dels gossos de l’entrada? De la nostra vida per San Francisco, quan vam anar a Seattle a veure els Bruix amb el peix aquell enorme i els peixos voladors, l’emoció que tenies quan anàvem a veure una reserva d’indis, quan vam anar a Disney, de banyar-nos com campions al Pacífic, dels macarrons DE formatge i no AMB formatge? I quan vam tornar que ens posàvem a xerrar en anglès perquè ningú ens entengués? I de quan vas començar a jugar a futbol sala a l’escola, 5-6 anyets tindries i erets el capità? Quant ha plogut des de llavors!

I de totes les mones que hem celebrat a Sant Joan, les cabanes que hem construït, els bolets que hem anat a caçar, els trials que hem anat a veure, tots els pics que hem anat fent, etc. I el viatge a Àustria! T’enrecordes el paio del refugi aquell perdut pel mig del Tirol que anava servint xarrups al personal? Gran excursió aquella. I el viatge a Astúries amb tota la tropa! Fent aquagym a la platja i jugant a futbol. De la travessa amb el Gerard que va ser rematada amb una setmana més de càmping per Ordesa i Pineta amb els papis i el Tro. Pobre, encara m’enrecordo el dia que vam haver de pujar a Ordesa per la Senda de los Cazadores i la baixada, la dura baixada! I quan va arribar el Tro a casa? Jo estava recent operada i veu arribar els papis i tu per la porta amb el Tro, que ja era un cadellot, marejat! I els estius al casal? El dia que van néixer les bessones que vam anar a casa l’Aina fins que ens van poder venir a cercar? Les hores a Coruxo, fent vela per la Ría, surf a Patos, les excursions a les Cies. I com no, no em puc deixar el famós dia de les Cies en que el tio Toni va posar la poma de la Cristina mossegada al mig de la taula per compartir! Jajajaja, aquell va ser un dia memorable. Bé, i com aquests mil més. La veritat que cada cop em van venint més moments! Els Sants Joans a casa el Ximo a Cambrils! Quanta pólvora arribàvem a cremar! I les bústies que vam arribar a volar! Buf buf, masses coses!

També tinc molt present l’any que vas estar tu per Abilene i jo estava de filla única per casa amb el Tro. No tenia a ningú per barallar-me i discutir encara que amb els de la uni ja em matxucaven prou però ja saps que no és el mateix. M’enrecordo perfectament del dia que vas marxar, dels nervis que vam passar quan no sabíem on aniries a parar, del papi dient-te que hi havia canvis d’última hora, etc. Però també recordo molt bé el dia que vas aparèixer per la porta de l’aeroport amb el barret de cowboy i la gran família amb la que vas conviure.

I el temps va passant, quan ens vam canviar de casa, quan vas passar del futbol al bàsquet, de primària a l’eso i de l’eso a batxillerat i ara a la universitat. I del bàsquet al triatló. Saps que m’encanta i que em fas enveja. Que quan vas començar vas ser el primer en dir-me que hauria d’estar allà, amb tu, entrenant. Que també podria formar-hi part, i sense cap dubte, em va quedar clar el dia que vaig venir a entrenar amb vosaltres.

I res, ens anem fent grans paio! Sembla mentida però és cert! L’altre dia em va quedar clar quan estàveu tots dinant a casa de celebració i vaig veure a les bessones en ple estat pre-adolescent! La que ens espera! I bé, tu has començat la carrera, jo estic a punt d’acabar-la i la vida segueix. Hi ha moltes més coses que podria escriure però tampoc cal que et deixi una Bíblia escrita. A més, crec que hi ha moltes coses que no cal dir-te-les perquè ja les saps.

Albert, espero que passis un dia genial d’agulletes, classes i apunts! ;-)

Petonets de la Marieta de l’ull viu!