Lisboa: retrobament familiar

El dia 1 de maig era el dia de partida i reunió familiar a Lisboa. El dia del treballador va caure en divendres però abans del divendres, ve el dijous. Dijous era Valborgs, dia marcat amb vermell al calendari dels estudiants universitaris suecs essent Lund, una de les ciutats clau per a la celebració. Els interessants vegeu entrades d’anys anteriors respecte a la celebració en qüestió.

Aquest any, com en els darrers dos anys, vaig anar a sopar a casa la Solmaz, companya de l’Emelie del departament i amb unes quantes més del seu grup que fa temps que conec. Aquest any, com que totes anem bastant saturades i de bòlit, vam tirar per fer uns tacos i jo, vaig preparar les postres, on em vaig estrenar amb una crema catalana que va causar furor. Us adverteixo que si quan acabi el doctorat no trobo feina, pensaré seriosament en obrir una granja i serviré crema catalana!

Haig de trobar millors recipients però el que compta és el contingut!

A les deu arribava a casa, sort que la Solmaz viu a l’altre costat del carrer, i acabava de preparar les quatre coses per llevar-me a les 4:20 del matí de l’endemà. Motiu? El meu vol sortia a les 7:15 des de Copenhaguen, així que tocava matinar. Tot va anar rodat fins que vaig arribar a l’aeroport de Lisboa. Allà, en arribar a la terminal i trobar-me amb unes pantalles amb els vols d’arribada, em vaig quedar a quadres a l’observar que el vol dels meus pares i germà havia sigut cancel·lat. A continuació em va arribar la informació que resulta que els pilots de la TAP (companyia portuguesa d’aviació) havien començat una vaga de 10 dies. Fantàstic vaig pensar. Després de posar-me en contacte amb la família via telefònica i constatar que finalment arribarien més tard, vaig anar tirant cap a l’hotel, vaig deixar la bossa i me’n vaig anar caminant per trobar un lloc per menjar. Van caure unes sardines a la brasa que estaven boníssimes. Aquests dies pràcticament he menjat peix cada dia, ho he de destacar perquè quan només toques salmó, bacallà, arengades i alguna espècie més, és d’agrair menjar unes sardinetes.

En acabat, vaig tornar cap a l’hotel caminant per l’avenida da libertade, és a dir, la versió portuguesa de Passeig de Gràcia, i em vaig asseure a Cartier a llegir esperant que arribessin. Devien arribar sobre les quatre de la tarda, i després del retrobament i refrigeri, va començar el nostre tour turístic per la ciutat.

Vam tornar a baixar per la famosa avinguda i vam anar fent tot el centre, el barri Baixa, Chiado i Rossio fins a la plaça del comercio on vam parar a fer un cafè. D’allà vam anar caminant pel front marítim fins anar a un mercat (no me’n recordo del nom) que han rehabilitat i l’han deixat com el mercat de San Miguel a Madrid però sense tant personal, i després vam anar pujant pel barri Alto per acabar sopant a un lloc per Restauradores. Dintre d’aquest tour també vam agafar un dels tramvies, el 12, per fer una volta circular que pujava per Alfama. El vam agafar més que res per descansar una estona i fer la volteta.

A Lisboa fas moltes cames

Dissabte al matí, sortíem de l’hotel i fèiem la primera parada tècnica al cap de 5 minuts per fer un cafè en condicions. Diguem que l’hotel estava net però era tot bastant reduït i el cafè bastant fluix. A continuació, vam tornar a baixar fins al centre i vam tornar a agafar el tramvia 12 per pujar al Castelo de Sao Jorge. S’ha de pagar entrada però val realment la pena. Tens molt bones vistes de la ciutat de Lisboa!

Després de dubtar si agafàvem el tramvia o no de baixada, al final vam acabar baixant a peu pel barri d’Alfama. Aquest barri era antigament un barri/poblat pescador que estan recuperant. Bàsicament com tot el centre de Lisboa però el que crida més l’atenció és la gran quantitat de cases buides que hi ha a la capital lusa.

Vistes des del Castell

Una font d'Alfama...

D’Alfama  vam decidir agafar un taxi per anar a Belém. Ens va tocar un taxista molt xerraire que es va oblidar de posar el taxímetre, va explicar moltes coses i per certs comentaris, ens va deixar clar que era un “poc fatxa”. Era quasi l’hora de dinar així que primer vam anar a veure la torre de Belém i ens vam menjar un entrepà/amanida a un xiringuito que hi havia per allà. En acabat, vam decidir que era l’hora d’anar cap al monestir dels Jerónimos i, per sort, quasi no hi havia cua (en comparació amb abans de dinar). El monestir és realment impressionant! Al sortir d’allà vam fer parada tècnica a la més famosa pastisseria (o fàbrica de fer diners) a comprar els pastéis do Belém. Jo els definiria com una mena de tartaletes de pasta filo omplertes amb crème brûlée cremada. Realment són bons. Vam anar a un parc d’allà al davant a descansar i fer el tastet i després vam anar caminant de tornada per front marítim cap al centre. De camí, vam intentar agafar un ferri per anar a l’altra costat però els horaris no quadraven i vam decidir anar a l’hotel una estona a recuperar les cames.

Després d’una horeta de descans, vam tornar al carrer i vam anar fent carrerons del barri Alto fins anar a parar al carrer Garret i visitar el famós cafè brasiler. D’allà, vam agafar el metro per anar a un restaurant on havíem reservat de baixada al centre. Un soparet boníssim de peix que després de tot el dia, va sentar de perles. 

Torre de Belém

Monestir dels Jerónimos

Fent estiraments i massatges

Pastéis de Belém

Diumenge es va llevar el dia lletjot. Vam esmorzar, vaig recollir totes les meves pertinences i els quatre junt amb la meva maleta ens vam dirigir cap a la zona on va tenir lloc la Expo de Lisboa amb el metro. Allà teníem un objectiu concret: visitar l’aquàrium de Lisboa, conegut per ser un dels millors d’Europa. Vam decidir que era la decisió adequada degut al temps meteorològic i al del rellotge i a la proximitat amb l’aeroport ja que jo havia de volar per la tarda. A l’aquàrium ens ho vam passar bomba. Realment va valer la pena anar-hi. Hi ha un munt d’espècies aquàtiques i està molt ben muntat. Si ens hem de queixar d’alguna cosa és que potser, a excepció de la zona de l’antàrtic, feia un pèl massa de calor. Al sortir del recinte vam voltar per la zona que van fer per l’Expo, sembla una mica la zona del Fòrum de Barcelona. Tot d’edificis nous i alts. Vam dinar per allà, vam fer una mica de temps pel centre comercial que hi havia cap allà i després em van acompanyar cap a l’aeroport.

Neda com un pingüí

Peix lluna

Llúdries marines

Mimetisme en estat pur

Cucs aquàtic

el Nemo fent el pallasso

Realment el Pb és "chungo"

Fets pols

A l’aeroport tot estava en ordre fins que van sonar les 16:45. Tot va començar amb un “Passengers from the Flight .... to Copenhaguen” i enlloc d’acabar amb un “it’s time for boarding” va acabar amb un “the Flight is cancelled”. No donaré detalls de tot el percal perquè ja m’he cansat d’explicar-ho i perquè no val la pena. Es va muntar un sidral de cal déu i no ens van solucionar la vida. Sort que la família tornava dilluns i vaig poder dormir amb ells. Dilluns al matí vaig emprendre el viatge de tornada, amb una altra companyia i via Oslo. Lisboa-Oslo-Copenhaguen. Va ser un dia llarg que va rematar amb una vaga de trens que va fer que anéssim pitjor que enllaunats en una llauna de sardines però el més important de tots és que arribava a casa a les vuit del vespre.

Sense comptar els incidents aeris, el viatge a Lisboa ha valgut molt la pena. Ens ho hem passat molt bé, hem rigut molt i he constatat que a partir d’ara, el dia que faci sol i no vagi a treballar, m’haig de posar crema solar.