5 jours à Poitiers

No he arribat fa gaire estona a Lund i vaig de bòlid. Us deixo amb la primera part de la crònica de la setmana. No estava morta, tan sols molt ocupada i limitada d'internet.

Per fi, i dic PER FI, tinc un moment de tranquil·litat i puc escriure. Ara mateix, divendres 7 de Setembre estic asseguda en un TGV o tren d’alta velocitat francès direcció París-Montparnasse.

Definiria aquests darrers cinc dies com dies no parar. I la majoria us deveu preguntar què faig jo, o més ben dit, que he fet durant cinc dies a Poitiers i per quins set sous em dirigeixo ara cap a París si no fa res que he tornat cap al nord. Estimats lectors i lectores, mentre la senyora del davant es col·loca bé el sostens, us ho explicaré.

Dilluns a les sis del matí posava el peu a terra per iniciar el viatge cap a terres franceses enlloc de fer via cap a la piscina. Objectiu: Eurotherm conference a Poitiers. Bé, lo de Poitiers és mentida perquè estàvem confinats a Futuroscope. Així que a les 7 vaig agafar el bus cap a l’estació del tren, després el tren cap a Kastrup i a Kastrup, em vaig trobar amb el Henrik, un suec súper simpàtic del meu grup però que es dedica a temes de radiació i combustió, gens de piles, i que també anava a una conferència però a Polònia. Quina llàstima que no anàvem al mateix lloc perquè segur que hagués sigut tot més divertit! Per contra, jo, aquesta vegada anava amb el Lei, un post-doc xinès que porta anys a Lund i que es dedica a parts experimentals. Després de matar el temps amb el Henrik, vam fer via cap a les corresponents portes d’embarcament i cap a l’avió. Allà va ser un vaig veure al Lei. Un cop dins l’avió, vaig tenir sort perquè tenia finestra i el seient del mig anava buit, la meva identitat va passar a ser francesa. Tot té una explicació, no us penseu que en menys 24 hores m’he venut el passaport! Volàvem amb Air France (AF) de Copenhaguen a París-Charles de Gaulle i allà, havíem d’agafar el TGV fins a Poitiers. A l’avió, els d’AF encara et donen de beure i unes galetetes gratuïtament, l’hostessa anava preguntant a la gent què volien. Pràcticament sempre preguntava en anglès fins que va tocar el meu torn i la mossa no s’ho va pensar ni un segon, directe en francès. Suposo que molt cara de nòrdica no faig així que no vaig tenir més remei que contestar-li en francès i ho devia fer prou bé perquè em va donar el que havia demanat! Uee! Arribem a París, agafo la maleta i tocava endevinar on havíem de recollir els bitllets del tren ja que estaven operats per AF i incorporats en el bitllet de l’avió. A totes aquestes, ja portava al Lei enganxat a mi amb la seva cara d’empanat i de poca eficiència. Mentre jo mirava si ho podíem treure per una màquina amb el localitzador amb prèvia consulta a l’aeroport als d’AF, li vaig dir que anés fent cua a les guixetes perquè hi havia molta gent. Res, vaig haver d’anar jo, fer la cua i demanar, per descomptat, en gavatxo. També va funcionar perquè vaig tenir bitllet. Un cop amb el paperet a la mà i amb el tren (amb retard) controlat, vaig decidir que era el moment de treure l’entrepà perquè a totes aquestes eren vora la una. Finalment, amb una hora de retard, agafàvem el tren cap a Poitiers. Evidentment, li vaig haver de dir on havia de validar el tiquet, quin era el vagó tot i no creure’m i etc. Finalment, arribàvem a Poitiers sobre les sis de la tarda. L’arribada també va ser potent perquè jo tenia controlat l’autobús que ens deixava al davant però junt amb un altre de la conferència que ens vam trobar a l’hotel, van voler agafar un taxi i això va suposar quinze minuts més d’espera (i el bus va passar) a part de ser uns inútils poc espavilats i onze euros que ens va tocar pagar a nosaltres. Ja me’ls tornarà la universitat.

En fi, passats dos quarts de set arribava a l’hotel, vaig fer el check in rapidíssim, vaig deixar els trastos, vaig dirigir-me al Palau de congressos que estava a tres minuts a fer el check-in de la conferència i me’n vaig anar pitant amb el bus cap al centre de Poitiers perquè allò de Futuroscope no té res. Per sort, anava amb informació molt útil que la meva cosina Alba em va proporcionar a l’estar vivint dos anys a l’esmentada ciutat. Així que vaig anar caminant per centre de Poitiers fins a l’Hotel du ville o ajuntament i allà, a un restaurant que es diu la Serrurrerie, vaig sopar. A part d’un sopar molt bo: steak tartar i pastís de xocolata, hi havia wifi fet que vaig aprofitar per donar senyals de vida a la família. Amb la panxa plena, vaig anar a veure l’esglèsia de Notre Dame (sí, a Poitiers n’hi ha una) i allà mateix ja vaig agafar el bus de tornada ja que era el darrer i sinó, ho tenia fotut.

Dimarts em vaig aixecar d’hora per anar a córrer i explorar els voltants per acabar de confirmar que allò està ben mort: hotels, l’ENSMA o facultat de matemàtiques i aeronàutica i el parc de Futuroscope. Després d’esmorzar, l’esmorzar de l’hotel era bastant regular i l’habitació en una altra categoria que la de Suzhou (bé, crec que allò serà insuperable), vaig anar cap al congrés. Sessió darrera sessió fins que em va trocar presentar a mi. Per sort, presentava el dimarts mateix així que em vaig treure un gran pes de sobre. Anava força cagada ja que pràcticament no hi havia res de piles de combustible, només dos més i sobre un altre tipus de piles, però va anar bé. Era la última a presentar després de dinar i abans del cafè i la sala on em tocava estava ben plena. Si més no, hi havia molta més gent que no a la de la Xina. I la veritat, la presentació va anar bé, em van fer tres preguntes, el chairman estava content i després dos francesos van venir a parlar amb mi per tema contactes així que vaig quedar satisfeta. Durant la sessió, vaig conèixer una noia portuguesa que també anava sola i presentava a la mateixa sessió i hem passat la majoria de la conferència juntes. Després d’haver presentat, m’he dedicat d’anar de sessió en sessió.

El dimarts al vespre ens van dur a tots a Poitiers a fer l’aperitiu a l’ajuntament i després ens donaven temps fins les onze de la nit que els busos ens tornaven a portar cap als hotels. Amb la Susana (la portuguesa) vam anar a sopar a Les bons enfans, restaurant molt recomanable proporcionat també per l’Alba i del que vam quedar més que tipes. Amb el temps restant, vam aprofitar per caminar per Poitiers i fer turisme nocturn. Em va faltar veure el parc però ho vaig veure quasi tot. Dimecres al vespre teníem entrada per anar a Fuuroscope i vam anar allà a passejar-nos i veure de què anava. Nosaltres només vam poder anar de set a deu que ens feien fora però encara vam poder veure coses. Bàsicament és un parc amb sales de pelis, algunes amb efectes i altres sense. Sense més. I ahir dijous, va ser el sopar de gala que ens van dur a un Chateu, ara un hotel de tres estrelles a sopar. El sopar estava bo però es podia caracteritzar per menjar més aviat de disseny (poca quantitat) regat amb molt d’alcohol.

En general ha estat bé, he conegut gent, he fet contactes de la península i he assistit a moltes presentacions de les quals algunes han estat interessants i altres gens.

És divendres a la tarda i estic a punt d’arribar a París per passar el cap de setmana amb la meva cosina Alba! Sí, aquest any para per la capital francesa.