Correccions

Tinc un problema. No tinc temps. Estic d’acord que com a mínim no duc la pressió a sobre a la feina de quan havia de presentar el “licentiate” però això no vol dir que no tingui res a fer. El ritme frenètic setmanal segueix al mateix nivell.

Una de les diversions, mode irònic encès, ha sigut corregir una de les entregues que tenen els alumnes del curs del qual jo porto un grup per les classes de problemes. La data límit era el dijous a les 5 de la tarda i des de dilluns a primera hora del matí, van anar arribant entregues que servidora havia de corregir. Al principi, em feia certa gràcia ja que era la primera vegada que em dedicava a corregir alguna cosa de nivell universitari, però quan has de corregir unes 150 entregues, la gràcia no la trobes ni a les soles de les sabates. Si més no, m’ha servit per constatar les diferències amb el sistema educatiu de casa nostra i el suec a nivell universitari ja que jo he experimentat, com a alumna, els dos sistemes eduactius. Les majors diferències serien les següents:

1.    Les entregues no tenen nota i per tant, no fan mitja amb l’examen. L’has d’entregar i te la poden retornar si no està correcte. L’has d’anar entregant fins que estigui correcte o aprovada i per poder anar a l’examen final, han d’estar totes aprovades. Jo a aquest mètode li trobo certes pegues. La primera és ja des del punt de vista del qui corregeix. Si tens 150 alumnes i a sobre, has de retornar entregues, et passes la santa setmana corregint. També em sembla que al no dependre d’una nota numèrica, els alumnes s’hi esforcen menys i entreguen els exercicis sense posar-hi tanta atenció i esforç que el que hi dedicarien si contribuïssin a la nota global de l’assignatura.  A més,  els que retornes, la majoria només es dediquen a contestar la pregunta o arreglar allò que està malament però no sé quants realment han entès perquè ho tenien malament i per això tenen la oportunitat d’arreglar-ho. És a dir, que només els hi importa si tenen aquella entrega aprovada o no. No sé si aquest mètode és millor ni pitjor, jo només dono el meu punt de vista. Ja sé que aquí són molt més flexibles i no porten la càrrega i l’exigència que dúiem a sobre nosaltres i tenen uns altres criteris educatius però no sé si aquest mètode és realment eficaç. El que sí que puc afirmar és que és una mala jugada, per dir-ho suaument, pel pringat que li toca corregir.

2.    Els hi importa un rave la presentació. No és cap novetat per mi però he vist entregues que m’ho han constatat. A part de que quasi totes són en llapis ( a nosaltres pocs professors et deixaven entregar alguna cosa en llapis, sempre et deien, i si agafo una goma i ho esborro tot, com justifiques que havies escrit alguna cosa? ), moltes fan realment vergonya. Jo sincerament, no ho entenc. Amb tot el que ens insistien des de tercer de primària, si no era abans, que havíem de fer bona lletra, neta i polida! I si entregaves algun full brut s’havia de repetir! I això era a l’escola i per tant, quan arribaves a la universitat, si havies d’entregar qualsevol cosa, la presentació era primordial. Majoritàriament sempre a bolígraf i els exàmens també. A mi sincerament m’és igual que escriguin a llapis però que estigui net i s’entengui el que posa! Perquè he vist fulls que realment són per retornar-los i dir-lis, nanos, o ho entregueu més net i polit o em nego a corregir-los! Sembla que nosaltres ens matem més  per l’aparença que pel contingut i ells, al revés però és fals. Trobo essencial una bona presentació perquè per molt que una entrega ronyosa estigui bé, pels altres que l’han de llegir, costa horrors! El que em costa entendre és com tenen els sants pebrots d'entregar el que entreguen, si no els hi fa vergonya. Per cert, a un que va venir a preguntar li vaig dir que per la propera, intentés millorar la lletra perquè no s'entenia res. Em va respondre que ho intentaria. Ja veurem.

Us deixo amb tres exemplars. El primer és d’un paio que em dóna la sensació que és un crack perquè sempre les entrega a principis de setmana, escriu amb ploma! i correctes des del principi. Potser no tindrà la millor lletra però les entregues són netes i s'entén tot. Tenim una teoria que té descendència francesa i per això escriu amb ploma perquè sinó no m’ho explico. Els altres dos… exemples de les millors perles amb les que m’he trobat aquesta setmana.

I a partir de demà, em toca corregir la darrera entrega de l’assignatura. Sí, una altra vegada em toca a mi però com a mínim em salvo de corregir l’examen final.