Abans que salteu tots dient-me que
se me'n va la pinça anunciant rebaixes al mes de Novembre, us avanço que els
trets no van per aquest camí. Més que res fa referència als aconteixements que
han tingut lloc aquesta setmana, especialment, el dijous 7 de Novembre.
Ha
sigut una setmana llarga, amb entrenaments, donant classes, polint la
presentació, cabrejant-me moltíssim per la decisió del ministre Wertgonyós
referent a les beques Eramus i intentant que les hores passéssin el més ràpid
possible fins arribar a el dijous dia 7 a les 13:15. Dimecres el vaig tenir
ocupat de tal manera que entre entrenament de natació pel matí, donar classe i
un entrenament per rebentar amb els del club d'esquí, vaig arribar a casa,
sopar, em vaig desplomar al llit i vaig poder dormir sense cap interrupció ni
alteració del son.
Dijous
era el dia X. Dia clau perquè a part de ser el meu aniversari, sí, són coses
que passen un cop a l'any, allò que se'n diu que et fas un pèl més vell, només
un pel eh!, presentava el Licentiate. El matí va anar passant, pensava que se'm
faria més llarg però entre un i altre passant per l'oficina i les preguntes
incoherents del meu nou company xinès d'oficina (sí, un altre), va arribar
l'hora de dinar. A la una em dirigia cap a l'aula on em tocava fer la
presentació i a un quart de dues començava la presentació. Em vaig quedar
sorpresa de la de gent que va venir a la presentació. Malgrat que la família no
hi ha poder ser present, tenia un públic "digno de admirá!". A part
del la gent de la meva divisió, estava el Juan, l'Emelie, l'Annika, el Filip,
l'Anaïs, els meus amics de la divisió de mecànica de fluids i turbo-power i
fins i tot, dues de les secretàries del departament! Que de fet, una em va
venir al matí a felicitar-me i em va donar una abraçada que em va deixar de
pedra! Aquests suecs cada dia em sorprenen més. Tot i la gran afluència de
públic, no estava nerviosa. Vaig començar a parlar i vaig anar fent. En acabar,
van sonar aplaudiments i després va començar la discussió amb l'oponent. Haig
de dir que va estar molt bé, em va donar consells de cara a la tesis doctoral i
no va anar a buscar els tres peus al gat. Les preguntes van ser força
genèriques però tot molt correcte. En acabar, després de que els meus amics més
pròxims haguéssin de marxar, vaig dirigir-me a la nostra sala on dinem i fem
els cafès on estaven tots esperant-me pel pastís. I res, vam menjar pastís, em
van donar els regals i a sobre, com que sabien que era el meu aniversari, em
van felicitar allà tots a la manera sueca: cridant hip hip i 4 hurra! El regal
del departament ha sigut una súper cassola de Le Creuset i els meus companys,
una ronyonera d'esquí de fons on el contingut per la beguda és un termo, molt
útil per esquiar a les temperatures baixes d'aquest país perquè no se't congeli
l'aigua, més un val per gastar a una botiga d'esports. A més, el Filip,
l'Annika i l'Emelie em van portar una planta molt bonica.
Tothom
em va dir que ho vaig fer molt bé. Costa analitzar-se a un mateix, jo només sé
que no estava nerviosa i vaig anar fent. I el pes que et treus de sobre un cop
acabat tot l'espectacle, no té preu. El que em va sorprendre molt va ser que en
quant va marxar l'oponent, em va venir a dir adéu i també em va abraçar. La
resta del dijous va transcórrer sense gaires més novetats. Bé, classe
d'spinning seguit d'una ronda de converses familiars per Skype on destacaré la
següent frase de la meva iaia: "Jo amb 26 ja havia parit a 3 i la quarta
estava de camí". Ho deixaré així.
Divendres
va ser un dia diferent ja que vaig haver d'anar a Chalmers, la universitat
politècnica de Göteborg. Una mica pallissa després de tots els esdeveniments del
dia anterior però què hi farem. Hi anàvem 5 del grup: el Martin (suec), el
japonès, el equatorià, el nou xinès i jo més el Bengt, el nostre jefe. Hi vam
anar allà a conèixer el grup d'allà que es dedica a les piles de combustible
per veure si és possible tenir alguns projectes de col·laboració ja que ells es
dediquen bàsicament a la part experimental i nosaltres a les simulacions. Va
ser interessant i em guardaré tots els peròs no sigui cas que algun arribi a a
aquesta pàgina… El millor va ser que a la tornada, vaig poder conduir jo.
Degut
a l’agenda tan plena, ahir dissabte va ser el dia fixat al calendari per
celebrar el meu aniversari i el licentiate amb les meves amigues sueques.
L'Emelie, la Sofia i l'Annika van venir a sopar a casa i ens ho vam passar molt
bé. Van tastar el pa amb tomàquet, la truita de patates, el pernil salat… i un
poc de tot. Un sopar molt agradable amb tres persones que cada cop em sorprenen
més i que me les estimo un munt. Em van sorprendre amb unes arracades molt
maques i com sempre, xerrant pels descosits.
Avui, igual que ahir, segueix plovent. Sembla que
comença a fer una mica més de fred però l'aigua no para. Podria ser neu i així
començar a treure la pols als esquís!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada