La (in)utilitat dels camps de golf

Jo sempre he odiat els camps de golf. No sé si el verb odiar seria la paraula adequada però si més no, mai m’han despertat cap afinitat. Suposo perquè mai m’he dedicat a donar-li a una piloteta amb un pal. Sinó, potser encara em farien gràcia però, a mi, els camps de golf no em despertaven cap simpatia. Ara molta simpatia no me’n fan però com a mínim els hi he trobat una utilitat que fan que siguin menys inútils del que són.

A casa nostra, els camps de golf estan bàsicament associats als “pijos”. Potser en algun lloc del país, ja m’ho fareu saber, tot el poble juga a golf però fins on jo tinc coneixement, són els “pijos” els que es dediquen a ficar la piloteta en forats colpejant-la amb un pal. Per tant, tenim associats els camps de golf a indrets elitistes on van certes persones a passar els diumenges, potser dissabtes també, a fer una mica d’esport que diuen ells mentre mostren les seves habilitats en les seves millors gales. Tots de punta en blanc i fardant de possessions. Algunes dones també els acompanyes i d’altres deuen rondar per la seu social vigilant els nanos. La concentració de cotxes, diguem-ne cars, és elevada i pel que tinc entès, un ha de pagar, i no precisament poc, per donar-li copets a la piloteta.

Això seria una breu descripció de la gent que empra un camp de golf i la seva utilitat. És a dir: lloc de reunió dels “pijos”, a l’aire lliure, que mentre caminen donant cops amb un pal a una pilota, presumeixen de tot el que tenen i fan “bronzu”. Ara, fins aquí no hi ha cap problema ja que no hi ha cap element que pugui explicar el meu odi a aquests indrets. El meu odi als camps de golf són l’impacte medi ambiental que suposen. Anem a pams. A Espanya, durant el boom immobiliari tant fantàstic, es van construir, entre d’altres barbaritats, un munt de camps de golf. I de fet, n’hi ha uns quants per tot el territori. El problema rau en que això del golf requereix que la gespa estigui en bones condicions, ben cuidada, una catifa verda que en diríem. I què passa? Que excepte en la part nord-oest de la Península Ibèrica, el clima que governa és pràcticament sec. I darrerament, bastant sec. Què implica? Doncs que un camp de golf a Espanya requereix una burrada de litres d’aigua! Si estiguéssim en un país on l’aigua no fos un problema, potser no m’hi miraria tant però venint d’un lloc on segons els anys, el nivell dels pantans fa por, doncs què voleu que us digui! Aigua que paguem tots els ciutadans, aquí ho deixo. A més, els camps de golf han modificat el relleu del territori ja que en la majoria de llocs, s’han carregat un munt d’arbres per fer el seu camp, a part d’altres barbaritats. En fi, podria seguir remarcant punts negres però no val la pena. Quina és la conclusió de tot plegat? Que avui en dia hi ha un munt de camps de golf a Espanya que deuen ser visitats per estrangers que van a jugar al golf i els pijos que encara no s’han arruïnat amb la crisi.

Estrangers? Us preguntareu. Doncs sí, i uns bons quants són suecs. Aquí comença la segona part de la història. Quan vaig arribar i vaig començar a explorar Skåne, em vaig adonar de la  gran quantitat de camps de golf que hi ha per la zona. Potser no són gaire grans però n’hi ha per donar i per vendre! I això que no hi ha tanta gent com allà baix! Aquest fet sumat al que jo tenia per concepte dels usuaris dels camps de golf (és a dir, els “pijos”) va fer que patís un col·lapse mental d’incomprensió fins que un dia, em vaig atrevir a preguntar i aclarir els meus dubtes. Encara me’n recordo de tot plegat. Va ser mentre feia el projecte final de carrera a Alfa Laval ho vam estar discutint i la conclusió, després veient el que m’he trobat a la universitat és que aquí molta gent juga al golf. Suposo que no és tan car com a Espanya i que a més aquí no hi ha tanta diferència social. Les secretàries, alguns professors, etc. i no són “pijos”, us ho puc assegurar juguen al golf. Així que aquí és normal que la gent surti a donar-li amb el palet. I d’aquí que molts, sumat al fet de la passió pel sol, per Espanya i pel golf, carreguin els pals i volin cap als nostres camps de golf quan aquí és impossible degut a les baixes temperatures i la neu. A més a més, alguns es pensen que com que a Espanya tenim bons jugadors de golf, tots som uns apassionats com ells però ja sabeu que la realitat no és aquesta.

I ara és quan jo sóc feliç. Quan no poden utilitzar els camps de golf perquè estan nevats. I perquè? Doncs perquè serveixen per esquiar! Sí, sí! Ens marquen les traces i tenim pistes d’esquí de fons al camp de golf! Visca la Pepa, això sí que és eficiència! Bé, com a mínim estic orgullosa de dir que he esquiat en un camp de golf i que els camps de golf serveixen per esquiar. Una altra cosa no sé, però per a l’esquí de fons van bé i són útils. A part però, hi ha un altre fet que podria explicar els camps de golf de per aquí la zona. Això és molt pla i ventilat, per tant, dubto que s’hagin hagut de carregar gaire el paisatge per a transformar-lo en un camp de golf però és que a més, a mi no m’ha semblat veure que cap tingui aspersors o algun altre sistema de regadiu. És ben cert que aquí plou bastant i que per tant, no és necessari regar fet que es podria considerar no tant abrasiu al medi ambient com ho pot ser a casa nostra. Això desemboca a la meva teoria que els camps a casa nostra no serveixen per res. Em pregunto qui manté els camps de golf avui en dia? Quants són utilitzats? Són rentables? Bàsicament hi van turistes escandinaus i quatre “pijos”? En fi, un munt de preguntes de les quals més val no saber la resposta.

Ara, si algú em pregunta per a què serveix un camp de golf, diré que serveix per a fer esquí de fons.